Els grups més icònics de la música en català protagonitzen una pluja d'himnes històrica al Canet Rock

El Canet Rock ha trencat la paret del temps en la seva desena edició amb una explosió d'himnes que han convertit l'escenari del Pla d'en Sala en un aparador del bo i millor de la música feta a Catalunya. Duets formats per Lluís Llach i The Tyets, Miki Núñez amb Suu, Ginestà i Buhos, o Lluís Gavaldà amb Figa Flawas, o Gossos han desfilat per aplegar-se en una actuació final amb tots els artistes sobre l'escenari al ritme de Que tinguem sort, que ha estat àmpliament corejat pels 25.000 assistents al festival. Un moment que passarà a la història, i que ha comptat amb el retorn, encara que sigui per aquesta ocasió, de l'excantant de Lax'n'Busto Pemi Fortuny, que ha actuat de la mà de Gossos, o la formació Doctor Prats.

Política

Llach revela la samarreta de la Diada en ple Canet Rock

La màgia del Canet Rock ha unit a l'escenari artistes de diferents èpoques com Llach i The Tyets, que han interpretat Tonteo, de la banda mataronina. El líder d'Els Pets, Lluís Gavaldà, s'ha sumat als Figa Flawas per fer sonar el míticBon dia i també l'actual Xalalà de la banda de Valls.

Una altra banda història, com la Dharma, també ha sumat amb uns altres referents de la música urbana, els 31 FAM, per portar al Pla d'en Sala la icònica La presó del rei de França o La flama, d'Obrint Pas. El cantant de Buhos, Guillem Solé ha interpretat L'Empordà en solitari i també Qualsevol nit pot sortir el sol, en companyia de Ginestà i Suu.

L'actuació també ha rescatat el Corren, de Gossos, a duo amb Pemi Fortuny Tobogan, de Zoo, s'ha sentit en la veu de Lildami i La Fúmiga. El Canet Rock també ha estat testimoni de la reaparició de Doctor Prats, que ha interpretat Les nits no moren mai amb la Fúmiga.

Durant el show, la Banda Canet Rock també ha fet un homenatge a Pau Donés, fent sonar La Flaca, amb la veu del mateix Pau Donés, acompanyada per Suu i el músic Pau Lobo.

Després d'un dels moments més àlgids de la nit ha entrat en escena Els Catarres, una de les bandes habituals del festival. Els osonencs han desplegat una bateria de temes icònics del grup, inclosa Jenifer, la cançó que els va catapultar a la fama ara fa 13 anys, el 2011.

Més enllà d'això, la banda d'Èric Vergés, Jan Riera i Roser Cruells no ha fallat el públic amb temes com En peu de guerra, Invencibles o Un sostre fet d'estrelles, a més d'una versió íntima de Tokyo acompanyada de les llanternes dels telèfons mòbils del públic.

Ginestà i Julieta fan moure els primers malucs

Abans dels grups que han aplegat més públic, els encarregats d'escalfar els malucs de la primera fornada de gent han estat Ginestà i Julieta. La zona de l'esplanada més pròxima a l'escenari ja era plena de gom a gom des de primera hora, quan el duo barceloní ha fet saltar i ballar de valent els i les seves fans amb temes que, com recitava una pancarta a les primeres files, ja formen part de la banda sonora d'algunes vides.

El grup ha combinat peces del seu darrer treball Vida meva, com Em bategues, Cançó de veritat o La meva sort, amb altres èxits imprescindibles de la seva discografia com Estimar-te com la terra. Després de Ginestà, el grup de Manacor O-erra ha acompanyat els darrers raigs de sol per donar pas a una altra de les estrelles de la jornada, Julieta.

L'artista barcelonina ha omplert l'escenari del Canet Rock amb la seva inconfusible veu abraçada pels ritmes electrònics i acompanyada per l'equip de ballarins i ballarines. Julieta ha portat temes cabdals de la seva discografia, com Si ha de ser serà, del seu àlbum debut, o T'enxules i Com aquell agost, del seu últim treball.

Julieta també ha interpretat un dels seus últims senzills, Thelma & Louise, i ha fet notar en l'ambient del Pla d'en Sala la presència anticipada de The Tyets i Oques Grasses, amb Clar que t'he trobat a faltar i Com el dia i la nit. La cantant barcelonina també ha adreçat unes paraules a la seva amiga Mushkaa durant la interpretació de No m'estima, que han fet plegades.

Un públic molt jove amb ganes de festa

Com ja és habitual, la mitjana d'edat del Canet Rock és especialment baixa. Molts grups d'adolescents tenien la cita marcada al calendari des de fa mesos, com un grup d'amigues de Granollers i Canovelles guarnides amb samarretes dels The Tyets, que van comprar les entrades ja el novembre de 2023.

"És el primer cop que venim i en teníem moltes ganes", han explicat. També és la primera vegada per a la Laia i l'Anna, dues amigues de Santa Perpètua de Mogoda que esperen arribar a la sortida del sol per veure grups com The Tyets o Oques Grasses, dos dels més desitjats entre el públic.

"Esperem passar-ho bé i plorar amb Oques", ha afirmat eufòric un altre grup d'amics vinguts des de Tarragona. I també fins al concert d'Oques Grasses, programat per a les 1:00 de la matinada, esperen "aguantar" en Ramon i la seva família. Ha vingut amb els fills petits, que trepitgen per primer cop un festival.

També debuten al Canet Rock una parella de més edat, la Laura i en Lluís.Aquest, però, no és un factor que no els hagi fet arribar al Pla d'en Sala amb tota la "il·lusió" de poder veure sortir el sol després de 12 hores de concerts amb una selecció de grups de primer nivell del panorama musical català.

"El cartell està molt bé. No m'esperava menys, tractant-se del 10è aniversari", comenta en Pere, un veí de Mataró que ja des de primera hora se situa a les primeres files. També Oques Grasses i The Tyets són els grups que més espera.

Música urbana fins a veure sortir el sol

Serà durant la segona meitat del festival quan arribi el reguitzell de grups amb més tirada entre el públic, amb una gran presència dels representants més destacats de la música urbana en català. Els sabadellencs 31 FAM arriben al pas de la mitjanit i una tripleta de luxe amb Figa Flawas, La Fúmiga i The Tyets acompanyaran la sortida del sol al Pla d'en Sala al ritme dels himnes de tota una generació.

També de matinada, entrarà en escena l'egarenc Miki Núñez, un altre dels artistes més aclamats del moment entre el públic jove. I Oques Grasses farà saltar als seus fans amb els temes del seu darrer treball, Fruit del deliri, on la veu melòdica de Josep Montero s'enfonsa entre sons saturats i els baixos d'un dels millors productes de la discografia dels osonencs.