Professionals de l'Institut Guttmann apunten que Frida Kahlo podria haver patit la síndrome de la cua de cavall, una lesió a la part inferior de la medul·la espinal, d'origen traumàtic per l'accident d'autobús que va patir amb 18 anys. Així ho han publicat a la revista Journal of Neurology 70 anys després de la mort de l'artista.
És el resultat de l'estudi dels informes mèdics i la documentació sobre Kahlo, que va contraure la pòlio als 6 anys i als 18, en un accident d'autobús, es va dislocar el colze esquerre, els turmells i les espatlles, es va trencar múltiples costelles, es va fracturar la pelvis, el peu dret i dues vèrtebres i una barana de ferro li va causar una perforació abdominal amb entrada pel maluc esquerre i sortida per la vagina.
Un cop recuperada, va continuar experimentant fatiga i dolor a l'esquena, les cames i els genitals. La condició de Kahlo va anar empitjorant amb el temps. Només entre 1946 i 1950, es va sotmetre a vuit operacions, i així i tot va continuar experimentant dolor i fatiga cròniques. Els documents del seu metge, el doctor Leo Eloesser, indiquen a més "una disminució de la sensibilitat a la part inferior del seu cos i un empitjorament del peu i la cama dreta".
Ara, els autors de l'article han conclòs que la reducció de la sensibilitat a les cames, afegida al dolor neuropàtic a les cames i als genitals, coincideixen amb el diagnòstic d'una síndrome de la cua de cavall (SCC), ocasionada per l'afectació de les arrels nervioses de la part inferior de la medul·la espinal. Aquesta síndrome, segons els investigadors, seria conseqüència de l'accident i explicaria part de la simptomatologia de Kahlo, com el mal d'esquena intens, el dolor a les cames i la pèrdua i alteració de la sensibilitat a la part inferior del cos, incloses les zones genitals.
La SCC es classifica en diverses categories: SCC sospitosa, SCC primerenca, SCC incompleta, SCC amb retenció i SCC completa. En el cas de Kahlo, els seus símptomes coincideixen amb els de la SCC primerenca. En aquest sentit, la neuròloga a l'Institut Guttmann i última autora de l'article, la doctora Hatice Kumru, apunta que la història clínica de l'artista mexicana, les seves cartes en què indica canvis de sensibilitat a l'àrea genital i la descripció dels símptomes del seu doctor són compatibles amb aquesta classificació.
Kahlo es va referir també en els seus escrits a un dolor de ciàtica persistent i hipersensibilitat al tacte, també a les zones genitals, que els autors atribueixen a un dolor espontani continu i una al·lodínia, respectivament. Ambdues coses són dolors neuropàtics que podrien estar relacionats amb la SCC, segons els autors. Amb tot, la doctora Kumru ha afirmat que la síndrome de la cua de cavall és una afectació rara i la seva identificació en pacients històrics com Kahlo "pot ajudar a entendre millor els seus símptomes i impacte".
Tractament inadequat
Més enllà de conèixer el perquè d'aquesta situació, els autors asseguren que Kahlo va rebre un tractament inadequat. Part d'aquest consistia a portar cotilles ortopèdiques, com la que va pintar a la seva obra La columna trencada. Kumru ha explicat que aquests mètodes poden conduir a una atròfia muscular, empitjorar el dolor i causar trastorns de la marxa, cosa que "probablement va contribuir a la seva discapacitat".
La història clínica de l'artista indica que també tenia espina bífida congènita. Tanmateix, ni les seves cartes ni la literatura disponible revelen cap queixa relacionada amb aquesta molèstia abans de l'accident. A més, els professionals han descartat també que els seus símptomes fossin deguts a una síndrome postpòlio, perquè sol aparèixer 50 anys després de patir la malaltia i no s'associa amb un dèficit sensitiu.
L'any 1953, a causa d'una gangrena, els metges van amputar la cama dreta de Kahlo per sota del genoll. Després de l'amputació, també va experimentar un dolor de membre fantasma. L'any següent va morir. Es va indicar una embòlia pulmonar com a causa oficial de la seva mort, tot i que també es va sospitar d'un suïcidi.