Joan Manuel Serrat ha assegurat aquest dimarts des d’Oviedo -on divendres rebrà el Premi Princesa d’Astúries de les Arts- que deixar els escenaris no representa “deixar de ser artista, ni d’escriure, de compondre i de cantar”. “Sí que dona un altre temps a les coses. Ara escric quan el cos m’ho demana i no cada cop que en tinc ganes”, ha dit. Després que el 2022 es retirés dels escenaris, ha assegurat que viu una etapa “molt més calmada”: “Ho he deixat per trobar-me a mi mateix en tots els aspectes”.
En una atenció a la premsa abans de rebre aquest divendres el Premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024, Serrat ha reconegut que, tot i la retirada dels escenaris a finals del 2022, segueix escrivint i component, malgrat que es troba en una etapa “de molta més calma”. “No he deixat els escenaris per compondre ni per escriure més, ho he deixat per trobar-me més a mi mateix en tots els aspectes i per aprofitar més el temps que pugui quedar-me i per fer coses que em volten pel cap i que la vida em va descobrint”, ha assegurat. “Escric quan el cos m’ho demana i no quan en tinc ganes. S’ha de fer cas al cos, que és molt llest”, ha conclòs.
Preguntat sobre la possibilitat que gravi un nou disc amb les cançons que està component, Serrat ha dit que no li fa “gaire il·lusió”. A més, ha assegurat que els discos “ja no existeixen”: “La indústria musical tal com l’he conegut jo ha anat desapareixent i està sent substituïda per les plataformes”. També creu que la difusió de les cançons que ell fa ja no estan “gaire presents” i assegura que ara mateix “predominen altres tipus de músiques”. “És indubtable que la música popular que ara té més difusió és aquella en què el ritme ha guanyat la batalla a la melodia”, ha apuntat, tot afegint que no és enemic “ni del hip-hop ni del reggaeton”.
Preguntat per Mediterráneo i la seva translació al moment actual i a la crisi migratòria, Serrat ha dit que és una cançó “absolutament vàlida” perquè “no s’ha d’agafar com un retrat del Mediterrani sinó com una cançó de somni i fantasia sobre el Mediterrani”. “En aquests moments el Mediterrani és un mar contaminat, com pràcticament tot en aquesta terra, en tractar-se d’un mar tancat i turístic, la contaminació es multiplica per mil perquè és el paradís dels plàstics”, ha lamentat. També creu que allò que abans era un “pont de cultures” s’ha convertit en un “sarcòfag immens on es van dipositant els somnis de milers de persones que intenten trobar una nova vida”. Tanmateix, ha apuntat, “no deixaré d’estimar-lo i sentir-lo com el lloc on van créixer els meus somnis i amors i amb el qual segueixo tenint una relació franca i dolorosa, però plena d’amor amb un territori amb el qual em sento identificat”.