24
de desembre
de
2022, 09:01
Actualitzat:
19:14h
Joan Manuel Serrat ha escrit aquest divendres a la nit al Palau Sant Jordi els últims compassos d'una trajectòria musical de sis dècades, en les quals ha transcendit gèneres i generacions. Pocs dies abans de fer 79 anys i amb centenars de concerts per tots els continents, una quarantena de discs a les espatlles i cançons convertides en himnes, el Noi del Poble Sec ha rubricat el seu adeu definitiu dels escenaris envoltat d'amics en l'últim ball multitudinari de la gira a Barcelona.
Serrat ha pujat a escena amb una banda liderada pel pianista Ricard Miralles, que l'han acompanyat des dels primers acords de Temps era temps. El públic –entre els quals hi havia personalitats del món de la cultura, el periodisme i la política- l'ha rebut dempeus i aplaudint. Com en el primer concert, el cantautor ha citat l'expresident de la Generalitat Josep Tarradellas i Joan i el seu històric "ja soc aquí" i ha agraït al públic haver-lo seguit durant dècades. "És un gust haver complert la fita i estar aquí, però tinc sentiments contradictoris. Gràcies a tots vosaltres, a tothom, per acompanyar-me avui com ho heu fet en altres ocasions, especialment aquesta nit, en la que solemnement proclamo el meu acomiadament per voluntat pròpia", ha bromejat.
El cantautor, però, ha deixat clar que no volia un adeu impregnat per la tristesa i ha apostat per l'alegria: "Serà el darrer concert, però vull passar-m'ho de collons". Per això, ha instat els assistents a deixar de banda "qualsevol amenaça de nostàlgia". I ha augurat que "això és una festa" segons abans d'enfilar les notes de la Cançó de bressol. El carrusel del furo, Pueblo blanco i Seria fantàstic han seguit un repertori que ha encarat, aleshores, algunes de les peces que han marcat generacions: Me'n vaig a peu –en què ha agafat la guitarra-, No hago otra cosa que pensar en ti i Algo personal.
Precedida per un parlament en defensa de l'ecologisme, Serrat ha entonat llavors Pare i Cançó de matinada. En record a Miguel Hernández, ha interpretat Las nanas de la cebolla i Para la libertad. El meu carrer, Barcelona i jo i Es caprichoso el azar han completat el tram central del recital, que ha inclòs Hoy puede ser un gran día, La tieta, Mediterráneo, Plany al mar i Cantares -amb tot el públic dret i cantant a l'uníson- abans d'arribar al bis.
La celebrada Paraules d'amor, seguida de la ballable Fiesta, han portat els presents fins al compàs final. En castellà "perquè ens entenguem tots", Serrat ha assegurat que no podia baixar de l'escenari sense agrair la seva família el suport: "Han estat una benedicció i un suport extraordinari en la música i en la vida quan pintaven bastos". També ha mostrat el record "més agraït" per tres amics i companys: Salvador Escamilla, Quico Sabaté i Joan Ollé. "Ha estat un plaer haver-vos conegut a tots", ha conclòs visiblement emocionat. Una guitarra ha posat el punt final a l'últim ball de dues hores i 23 cançons del cantautor català més aplaudit de la música popular.
Finalment, el Ricardo i la Mari Carmen són de Miami i van comprar les entrades al gener per poder assistir a l'últim recital del cantautor. "La primera vegada que el vaig veure va ser de petita, a la universitat de Puerto Rico, i hi he anat cada vegada que ha vingut. Ara venim a acomiadar-lo, tenim sentiments retrobats", detalla la Mari Carmen. Entre les cançons que més esperen hi ha El pare, Paraules d'amor i Mediterráneo.
L'adeu musical del 'Noi del Poble Sec' s'ha articulat a través de la gira El vicio de cantar. 1965-2022, que va començar a finals d'abril a Nova York i ha passat per l'Amèrica Llatina –des de Mèxic fins a l'Argentina- i ha recorregut tot l'Estat. A Catalunya, hi ha fet diverses actuacions als festivals d'estiu i hi ha tornat per tancar la seva històrica carrera. Com en les dues actuacions que han precedit la d'aquest divendres, al concert hi han assistit 15.100 persones.
Serrat ha pujat a escena amb una banda liderada pel pianista Ricard Miralles, que l'han acompanyat des dels primers acords de Temps era temps. El públic –entre els quals hi havia personalitats del món de la cultura, el periodisme i la política- l'ha rebut dempeus i aplaudint. Com en el primer concert, el cantautor ha citat l'expresident de la Generalitat Josep Tarradellas i Joan i el seu històric "ja soc aquí" i ha agraït al públic haver-lo seguit durant dècades. "És un gust haver complert la fita i estar aquí, però tinc sentiments contradictoris. Gràcies a tots vosaltres, a tothom, per acompanyar-me avui com ho heu fet en altres ocasions, especialment aquesta nit, en la que solemnement proclamo el meu acomiadament per voluntat pròpia", ha bromejat.
El cantautor, però, ha deixat clar que no volia un adeu impregnat per la tristesa i ha apostat per l'alegria: "Serà el darrer concert, però vull passar-m'ho de collons". Per això, ha instat els assistents a deixar de banda "qualsevol amenaça de nostàlgia". I ha augurat que "això és una festa" segons abans d'enfilar les notes de la Cançó de bressol. El carrusel del furo, Pueblo blanco i Seria fantàstic han seguit un repertori que ha encarat, aleshores, algunes de les peces que han marcat generacions: Me'n vaig a peu –en què ha agafat la guitarra-, No hago otra cosa que pensar en ti i Algo personal.
Públic assistent a l'últim concert de la carrera de Serrat a Barcelona. Foto: ACN
Precedida per un parlament en defensa de l'ecologisme, Serrat ha entonat llavors Pare i Cançó de matinada. En record a Miguel Hernández, ha interpretat Las nanas de la cebolla i Para la libertad. El meu carrer, Barcelona i jo i Es caprichoso el azar han completat el tram central del recital, que ha inclòs Hoy puede ser un gran día, La tieta, Mediterráneo, Plany al mar i Cantares -amb tot el públic dret i cantant a l'uníson- abans d'arribar al bis.
Jo tinc molt de respecte per Joan Manuel Serrat. Però la frase "lo voy a decir en castellano, lo entenderemos todos", a mi m'ha ofès. No perquè parlés en castellà, sinó perquè ha estat després d'un EN CASTELLANO d'algú del públic. Recordeu què va passar quan li van dir EN CATALÀ? pic.twitter.com/THXkMSLFu6
— Miquel Strubell fill (@miquelstrubell) December 23, 2022
La celebrada Paraules d'amor, seguida de la ballable Fiesta, han portat els presents fins al compàs final. En castellà "perquè ens entenguem tots", Serrat ha assegurat que no podia baixar de l'escenari sense agrair la seva família el suport: "Han estat una benedicció i un suport extraordinari en la música i en la vida quan pintaven bastos". També ha mostrat el record "més agraït" per tres amics i companys: Salvador Escamilla, Quico Sabaté i Joan Ollé. "Ha estat un plaer haver-vos conegut a tots", ha conclòs visiblement emocionat. Una guitarra ha posat el punt final a l'últim ball de dues hores i 23 cançons del cantautor català més aplaudit de la música popular.
Últims instants de l’últim concert d’en Serrat a Barcelona. Carrega la guitarra i el tamboret i amb la dignitat de sempre diu adeu als escenaris. pic.twitter.com/WJNUAdndgo
— Gemma Nierga (@GemmaNierga) December 23, 2022
"Sentiments retrobats" entre el públic
La Montse i Ángel són una parella de Saragossa que aquest divendres fa 50 anys que es van casar. "Ens sabem totes les cançons. L'ambient serà espectacular", asseguren en declaracions a l'ACN. Preguntats sobre el repertori, esperen que hi hagi més cançons en català que en castellà, però confien poder sentir tots els hits. Una parella de l'Hospitalet demana poder sentir La tieta, Mediterráneo i Paraules d'amor, en el primer concert que assisteix de la gira. "Ens agrada molt Serrat i és molt emocionant poder venir a l'últim concert", rebla ella.Finalment, el Ricardo i la Mari Carmen són de Miami i van comprar les entrades al gener per poder assistir a l'últim recital del cantautor. "La primera vegada que el vaig veure va ser de petita, a la universitat de Puerto Rico, i hi he anat cada vegada que ha vingut. Ara venim a acomiadar-lo, tenim sentiments retrobats", detalla la Mari Carmen. Entre les cançons que més esperen hi ha El pare, Paraules d'amor i Mediterráneo.
Pla general del Palau Sant Jordi en l'últim concert de la carrera de Serrat. Foto: ACN
Un comiat en tres actes
Amb una trajectòria musical que beu de la seva infantesa en una família obrera, moltes de les seves cançons ressegueixen la geografia de la Catalunya de la postguerra, com El drapaire, Mi niñez o La Carmeta, personatges inspirats en l'espai que el va veure créixer, al carrer Poeta Cabanyes de Barcelona.L'adeu musical del 'Noi del Poble Sec' s'ha articulat a través de la gira El vicio de cantar. 1965-2022, que va començar a finals d'abril a Nova York i ha passat per l'Amèrica Llatina –des de Mèxic fins a l'Argentina- i ha recorregut tot l'Estat. A Catalunya, hi ha fet diverses actuacions als festivals d'estiu i hi ha tornat per tancar la seva històrica carrera. Com en les dues actuacions que han precedit la d'aquest divendres, al concert hi han assistit 15.100 persones.