Pere Aragonès: «La crisi institucional a l'Estat és una oportunitat»

El president de la Generalitat, Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) passarà aquests dies el segon Nadal a Palau. El primer el va passar amb els pressupostos validats de la mà dels comuns, i governant amb Junts en el marc d'una aliança inestable que finalment es va trencar a principis d'octubre d'enguany. Les festes nadalenques d'aquest 2022 l'enxampen en plena recta final de les negociacions amb el PSC i els exsocis per tenir els comptes de l'any vinent aprovats i, per tant, a l'expectativa de saber si podrà avançar cap al final de la legislatura, tal com ambiciona i projecta des del seu despatx.

En aquesta entrevista amb Nació, enregistrada la tarda de dimecres, Aragonès repassa la crisi institucional que es viu a l'Estat -amb el Tribunal Constitucional (TC) com a camp de batalla del pols entre el PP i el PSOE-, l'emmarca en el context del procés de negociació amb l'Estat i aprofita per defensar la proposta de referèndum que ERC planteja a l'estil del que va passar a Montenegro. "És qüestió de voluntat política", resumeix el president, que aspira a continuar governant en solitari a la Generalitat.

- Al debat d'investidura com a president va afirmar que es presentava per "culminar la independència" i va prometre "quatre revolucions": la verda, la feminista, la social i la democràtica. El balanç és satisfactori?

- El camí recorregut fins a dia d'avui crec que és satisfactori, tenint en compte totes les circumstàncies que hem hagut d'afrontar, no només la sortida de la pandèmia sinó també la guerra d'Ucraïna. Hem avançat en el procés de resolució del conflicte, sobretot en la carpeta de l'àmbit antirepressiu. Ara caldrà obrir la carpeta per atacar el fons del conflicte polític i la seva naturalesa. I, en l'àmbit de les transformacions a les quals ens hem compromès, aquestes s'han iniciat. I s'han iniciat de forma intensa, des de l'inici de la gratuïtat de l'educació infantil fins a la nova concepció al voltant de les cures, la transversalitat de les polítiques feministes del Govern, el canvi en el model de desenvolupament de les energies renovables o en l'aprofundiment de la negociació sobre el conflicte polític amb l'Estat.

- Ara parla de transformacions i no de revolucions.

- En tot cas, una transformació profunda com la que nosaltres volem es converteix en una autèntica revolució. A vegades, el més petit dels canvis pot significar una gran revolució. I només cal veure com la dreta espanyola ens ho recorda cada dia. Cada passa petita que aconseguim per a ells és una revolució que trenca tots els seus esquemes.

"L'escenari central en el qual treballem és el d'un acord previ a l'inici de la tramitació dels pressupostos"

- Aquest dimarts el Govern ha hagut de prorrogar els pressupostos mentre continuen obertes les negociacions. Els pressupostos s'aprovaran en el primer consell executiu del 2023, el del 3 de gener, o, a tot estirar, el del 10 de gener?

- La feina està feta, pel que fa a les negociacions. El gruix de les qüestions han estat tractades amb els grups parlamentaris i hi ha propostes d’acord sobre la taula per part del Govern. És una qüestió de voluntat política per part dels grups el fet d'acabar de completar aquesta majoria que permeti la tramitació. L'escenari central en el qual treballem és el d'un acord previ a l'inici de la tramitació. Però, per altra banda, creiem que dilacions innecessàries que tinguin per únic objectiu guanyar una mica més d’espai polític o comunicatiu no tindrien cap mena de sentit. Per tant, pressupostos aprovats com més aviat millor.


- Però s'han posat alguna data límit per aprovar-los al consell executiu?

- La nostra prioritat és un acord previ a la tramitació. Si hem estat capaços de construir un acord amb En Comú Podem, que tracta aspectes molt diversos, si hem estat capaços d'obtenir el suport per a la tramitació dels pressupostos d'UGT, CCOO, Pimec, Foment del Treball, la plataforma Actua Cultura, Unió de Pagesos o la Taula del Tercer Sector, és una qüestió de sentit comú que hi hagi pressupostos. Si són bons, que es tramitin com més aviat millor al Parlament.

- Hi ha convocades vagues a la sanitat al gener i el malestar entre els mestres és evident malgrat el pacte in extremis per començar el curs. A què atribueix la fatiga del sector públic?

- L'estat del benestar ha fet un esforç molt important en els darrers anys, tant durant la pandèmia com prèviament, assumint bona part de les responsabilitats dels efectes de la gran recessió. A la vegada, en els últims anys és quan s'ha crescut més pressupostàriament. Avui tenim més mestres i professors que mai, tenim més metges i infermeres que mai, i els pressupostos serveixen per continuar aquest camí. Evidentment, hi ha qüestions estructurals, algunes de les quals hauríem de poder fer gràcies als comptes, com per exemple l'aposta per l'increment del pes de l'atenció primària. I algunes que només farem si hi ha acord polític amb l'Estat i d’altres que tan sols s'aconseguiran si Catalunya esdevé un estat.
 
- Per tant, entenem que confia que els pressupostos apaivagaran el malestar, per exemple, a la sanitat.

- Tenim la mà estesa al conjunt dels representants sindicals de l'àmbit de la salut, i també de l’ensenyament. En el passat hem donat mostres d'estar compromesos amb els serveis públics, i volem aprofundir-hi. Quan es van acabar els fons Covid podríem haver fet com altres territoris i retirar els reforços, en l'ensenyament i la sanitat, i vam decidir no fer-ho.

- Han tancat l'acord amb els comuns, i amb el PSC i Junts encara dialoguen. És realista pensar que, després de sortir del Govern, Junts pot aprovar els comptes?

- Junts ha de decidir si vol contribuir al benestar de la ciutadania o optar per una posició d'interès electoral. I estic convençut que moltíssima gent de l'espai de Junts aposta per recuperar aquest element de centralitat i de poder influir les decisions. Hem estat treballant amb ells, hem fet més de deu reunions sectorials. Tenen sobre la taula una proposta d'acord raonable. I, si pensem en termes de país i de responsabilitat, no hauríem de ser lluny d'un acord, tampoc amb el PSC.

"El PSC? Quan es posen condicions que no tenen a veure amb els pressupostos vol dir que s'està disposat a sacrificar els beneficis d'aquests comptes"

- El PSC posa el Quart Cinturó o el Hard Rock com a condicions. Són acceptables per ERC? Poden fer que els comuns se’n despengin?

- Quan estem negociant pressupostos, hem de parlar de pressupostos, i barrejar-hi qüestions que ni tan sols són responsabilitat de la Generalitat jo no ho faria. Perquè el Quart Cinturó, que creiem que neix d'una visió antiga de les infraestructures del país, és responsabilitat de l'Estat, com l'aeroport del Prat. Quan es posen condicions que no tenen a veure amb els pressupostos vol dir que s'està disposat a sacrificar els beneficis d’aquests comptes. I el PSC ha estat dels primers partits que ha dit que els comptes són molt importants. Estic convençut que al final hi haurà un punt d'acord.


- Si aprova els pressupostos, la seva predisposició és acabar la legislatura?

- La meva intenció, des del primer dia, és treballar per finalitzar la legislatura. Catalunya necessita institucions estables. Les grans transformacions que volem portar a terme i el pols que estem fent a l'Estat necessita una continuïtat institucional que en els darrers anys no s'han pogut produir per circumstàncies alienes a la voluntat de qui estava al capdavant de la Generalitat. La meva voluntat és esgotar la legislatura i treballaré perquè es pugui fer en la millor de les condicions possibles.

"La meva intenció, des del primer dia, és esgotar la legislatura i estic convençut que serà així"

En un context d'inflació disparada, d'incertesa econòmica i geopolítica, la ciutadania necessita solucions i no eleccions. Si en aquesta situació ens posem a omplir els carrers de banderoles electorals, molta gent no ho entendrà. Sobretot, perquè els resultats no variarien gaire, segons les enquestes. Per tant, esgotarem la legislatura.  
 
- Personalment, vol repetir com a candidat d'ERC a la presidència o entén que si a Oriol Junqueras se li reverteix la inhabilitació pels efectes de la reforma del codi penal ha de ser-ho ell?

- ERC no afronta aquesta etapa al capdavant de la presidència com una excepcionalitat històrica que hagi de ser de curta durada. La nostra és una vocació de transformació, de Govern que té pensat el país per a les pròximes dècades i, per tant, la voluntat del projecte polític que represento és la de liderar les institucions del país tot el temps que tinguem, fins a aconseguir els nostres objectius. Un dels objectius que ens hem marcat en el curt i mitjà termini és acabar amb la repressió, amb tota la repressió. I les inhabilitacions són una forma de repressió. Si això ho aconseguim, s’han d’aprofitar tots els actius. Les decisions són col·lectives i podrem situar els actius en el lloc que millor contribueixin al projecte i, sobretot, que millor contribueixin al país.

"ERC no afronta aquesta etapa al capdavant de la presidència de la Generalitat com una excepcionalitat històrica que hagi de ser de curta durada"

- Però a vostè, personalment, li agradaria continuar?

- Quan ets president, el que pugui ser la teva voluntat personal o no, importa poc. El que importa és servir al país. Estem en el primer any i mig de legislatura, i vull culminar la legislatura.


- ERC té 33 diputats i, per bé que li vagin les eleccions, no sembla factible una majoria absoluta. Es veu tornant a governar amb Junts?

- La meva prioritat és un Govern en solitari, d’ERC, que permeti una coherència de l'executiu com està sent en aquests moments, que permeti un Govern àgil i, evidentment, amb el suport parlamentari necessari per tirar endavant les lleis més importants. Això és possible? És possible ara i serà possible també en el futur.


- Veu esgotat el model de coalició amb Junts, tenint en compte l’última experiència de trencadissa?

- Nosaltres no vam prendre la decisió que Junts sortís del Govern. Ells van abandonar les seves responsabilitats. Jo no hi estava d’acord, però això ha estat una etapa i ara se n’obre una altra.
 
- Quin pes ha tingut l'ascendència política de Laura Borràs en el fet que Junts sortís del Govern?

- Això ho ha de dir Junts. En tot cas, el que nosaltres fem davant de qualsevol indici de corrupció és ser clars. Hi ha un reglament del Parlament que preveu que, davant de casos de presumpta corrupció, s'ha d’actuar d'una forma preventiva. S'ha aplicat el reglament. El pes que això hagi pogut tenir dins de Junts l'han d'explicar ells.

"Construir aquest espai de cessions mútues amb la CUP ha de ser un dels objectius dels pròxims mesos i anys"

- El primer acord abans de la investidura va ser amb la CUP. I també van ser els primers a despenjar-se'n, denunciant incompliments. És possible refer ponts?

- És un dels meus objectius. La CUP té molts elements a aportar i no hauria de renunciar a exercir la seva voluntat d’influència. I exercir-la quan tens 9 diputats de 135 i ningú té la majoria, vol dir cedir i arribar a acords. Mai guanyaràs deu a zero. Construir aquest espai de cessions mútues amb la CUP ha de ser un dels objectius dels pròxims mesos i anys.


- Tots els actors de l’independentisme accepten que cal posar-se d'acord i treballar junts per tornar-hi, però després de cinc anys el bloqueig és total tot i els nombrosos intents. Vostès han anat fent sols. Què hauria de passar per tornar a anar junts i què estan disposats a canviar?

- Per haver-hi una confluència s'han de posar sobre la taula les estratègies. La que jo defenso és clara: aprofitar el context que permet tirar endavant un procés de negociació amb l'Estat. Hem d'aprofitar l'oportunitat. I es basa a aprofundir en la negociació, situant els objectius de l'amnistia i el referèndum, i canviar la correlació de forces. Necessitem majories molt més sòlides i resilients, que no es puguin perdre davant de canvis conjunturals i que siguin més fortes davant de la repressió. Necessitem una fortalesa de la societat civil a favor del dret a l’autodeterminació molt més sòlida. I generar complicitats internacionals. Quan la teva bandera és el diàleg i la negociació, arreu això s’escolta.

"Que tothom dins de l'independentisme posi sobre la taula la seva estratègia. Nosaltres hi hem posat la nostra. I l’estem executant"

Que tothom posi sobre la taula la seva estratègia. Nosaltres hi hem posat la nostra i l'estem executant. Hi ha d’haver possibilitats d'acció immediata que jo no sé veure en aquells que han atacat el que hem defensat.

- Es referia a les estratègies. Però els pactes postelectorals a les municipals poden ser, ara ja sí, un punt final a la lògica d'aliances dels darrers deu anys?

- Com he dit abans, aspirem a assumir totes les responsabilitats. Per tant, l’objectiu d'ERC a les municipals és dependre el mínim d'altres partits per poder assumir el màxim d’alcaldies. En el cas de Barcelona, necessitem una victòria més àmplia perquè ja vam veure que, si algú podia fer una aliança per impedir que hi hagués un alcalde independentista i d’esquerres, ho portaria a terme. Després hem allargat la mà per col·laborar amb el govern municipal perquè tenim la responsabilitat davant de la ciutadania. 
 
- Aquesta setmana, a Espanya s’ha obert una gran crisi institucional pel pas fet pel Tribunal Constitucional. Hi veu una amenaça o una oportunitat per a l'independentisme? I com es planteja fer prosperar l'acord de claredat tenint en compte que els dirigents del PSOE no s'han mogut del no? Quins incentius es poden generar en el govern espanyol per parlar-ne?

- Els elements de pressió i els incentius per fer avançar la negociació avui, el pròxim mes i el mes passat són els mateixos. El primer, la força democràtica que té l'independentisme compromès amb aquest procés de negociació. I l'exercim a les cambres on som presents. El segon, quina és la capacitat dels qui són a l'altre costat de la taula de trobar alternatives per no dependre de l’independentisme republicà al Congrés. I el que ha passat aquests dies descarta alternatives. Avui és més difícil que ahir pensar que és possible una gran coalició a Espanya. I això fa que Sánchez hagi de mirar al bloc de la investidura. És una oportunitat.

"Avui és més difícil que ahir pensar que és possible una gran coalició a Espanya. I, per tant, Sánchez ha de mirar necessàriament el bloc de la investidura"

Hem sentit que hi hauria qüestions que no es tractarien, que no es voldrien ni discutir, i finalment han estat sobre la taula i s'ha arribat a acords. No vam renunciar aleshores i hem aconseguit coses. Per tant, ara no ens podem donar per vençuts. La gran sorpresa seria que, a la primera, la Moncloa acceptés un referèndum. Què ens pertoca? Persistir i generar una correlació de forces encara més favorable, i per això proposo l'acord de claredat. Pactem una proposta dins de Catalunya per acordar amb l'Estat que tots considerem legítima i que ens permeti que tots respectem els resultats. I que guanyi qui convenci més ciutadans

- I no els fa por estabilitzar el govern de Pedro Sánchez sense tenir garanties que s'obrirà aquesta carpeta?

- La nostra voluntat és tenir tota la força perquè sobre la taula de negociació, en els propers mesos, hi hagi l’abordatge del fons del conflicte polític. Hem treballat per fases. La primera fase ha estat abordar una part de les conseqüències del conflicte, que és la repressió. Però ara hem d'obrir una nova fase centrada en les causes del conflicte. I les causes del conflicte és la relació política Catalunya-Espanya, basada fins al dia d’avui en la dominació i no en l’acord ni la lliure adhesió ni en la lliure determinació del futur de Catalunya. I, per tant, aquesta segona part és el que s'ha d'abordar ara, la relació política entre Catalunya i Espanya. Jo he fet una proposta que és un continent, perquè cadascú hi posi el contingut que consideri. I això interpel·la el conjunt de l'independentisme i de la societat.

"La nostra voluntat és tenir tota la força perquè sobre la taula de negociació, en els propers mesos, hi hagi l’abordatge del que és el fons del conflicte polític"

- La Moncloa i el Govern van pactar convocar la taula de diàleg abans d'acabar l'any. La Generalitat encara no ho ha descartat. Hem de pensar que la reunió es farà el 2023?

- Nosaltres complim els acords. I hi ha un acord del mes de juliol que establia uns objectius de desjudicialització abans de final d’any. Els objectius s'han assolit. També es va dir que quan arribessin els acords es convocaria una taula de diàleg. Per tant, estem a punt per fer aquesta reunió quan sigui necessari. Al final, els acords hi són. Però per nosaltres no acaba res. De fet, aquella entesa del juliol ja deia que la desjudicialització és el pas imprescindible per fer una negociació on totes les propostes puguin ser sobre la taula. Hem fet aquest pas imprescindible i ara cal abordar la qüestió de fons. El conflicte no és sobre la sedició, és sobre la sobirania.
 
- I és realista pensar que s'afrontarà aquest debat de fons en l'actual context de crispació entre el PP i el PSOE, i sabent que el 2023 és un any electoral a Espanya?

- Els interessos de Sánchez els haurà de valorar ell. Jo defenso els de Catalunya. I, per tant, hem d’aprofitar totes les oportunitats. I en un context en què a l'Estat hi ha la impossibilitat que els dos grans partits es posin d'acord per anar contra Catalunya, hem d'utilitzar totes les eines que tenim al nostre abast per aconseguir decisions a favor de Catalunya.

- La setmana passada, el seu partit va proposar un referèndum a la montenegrina.

- És un referèndum a la catalana.

- La proposta de referèndum fixa un 50% de participació i un 55% de sí per fer-la efectiva. No hauria de ser un punt d'arribada i no de partida en la negociació?

- En tot cas, a l'hora de construir una proposta, els referents i precedents internacionals d'èxit ajuden a que sigui més sòlida. El cas de Montenegro és l'únic en què la Unió Europea es va implicar en un referèndum. Plantejar-ho és forçar el debat, i fer-ho prenent com a referència aquests criteris -com al Quebec o a Escòcia- ens ajuda a visualitzar que és qüestió de voluntat política i no de limitacions legislatives. Si n'hi ha, es resol amb voluntat política. La proposta d'ERC subratlla que el que plantegem no és impossible perquè ha estat possible.


- Però Sánchez diu que el procés s'ha acabat.

- Això és el que ell opina. Jo estic en tot el dret d'expressar el meu profund desacord. No ens aturarem per aconseguir la independència. La necessitem per ser responsables de totes les lleis i recursos, dels trets que ens defineixen com a nació, com ara la llengua i la cultura. I per defensar els interessos a nivell internacional. Catalunya no s'aturarà per molt que ho digui un president del govern espanyol. Si ens haguéssim hagut d'aturar pel que han dit al llarg de la història, no hauríem ni començat. 
 
- La setmana passada va plantejar una reforma constitucional per encabir-hi el referèndum. És realista, plantejar aquest escenari? Farien falta els vots del PP.

- L'essencial és la voluntat política. Si hi és, es troben els camins jurídics per implementar aquesta voluntat, sempre i quan no es vulnerin drets fonamentals. El referèndum no els vulnera. Si el problema és la Constitució, abordem això. Però crec que hi ha camins alternatius perquè no calgui reformar-la. Cal arribar a grans acords a Catalunya entre independentistes i no independentistes centrats en el referèndum, en el qual tothom guanyi en funció del suport popular. Traslladar aquesta proposta a l'Estat, arribar a un acord i trobar els camins. Al juliol vam arribar a un acord per avançar en la desjudicialització, i s'han trobat els camins amb reformes jurídiques. Ja ho hem fet això.

"És evident que aquesta crisi institucional a l'Estat no és aliena al procés de negociació sobre el conflicte polític"

- Dirigents del seu partit atribuïen aquests dies a l'estratègia de diàleg la crisi institucional. Estava previst que passés, quan van apostar per la desjudicialització? O és una conseqüència sobrevinguda?

- És evident que aquesta crisi no és aliena al procés de negociació. Sempre que Catalunya ha avançat, hi ha hagut una resposta virulenta de la dreta nacionalista espanyola i, en alguns casos, també de l'esquerra. El PP té capturades institucions de l'Estat. I, en aquest sentit, el concepte segrest o captura és definitori del que passa. S'haurien de renovar (els òrgans judicials) i no es renoven perquè ells volen retenir la majoria en contra dels resultats electorals. Això no hauria passat si el procés de negociació no hagués avançat, o hauria passat de manera totalment diferent. Per tant, nosaltres hem de ser allà on es defensin els valors de la democràcia, perquè són els de Catalunya. I, quan defensem els valors de Catalunya, defensem que la democràcia avanci. Quan s'ha atacat la causa de Catalunya, la democràcia ha quedat afectada. Està passant això.

- La reforma del codi penal beneficia una cinquantena de càrrecs d'ERC i Junts implicats en l'arquitectura de l'1-O. Però no creu que pot encarir el preu per les protestes públiques? Permet als jutges ser més durs? Ho diuen les entitats que han estat el motor de la mobilització independentista.

- És legítim que puguin haver-hi inquietuds. S'han esmenat i corregit aspectes menors. No és la proposta que hauríem fet. Ha estat necessari un acord. La figura dels desordres públics agreujats ja existeix, en el codi penal vigent. En aquests moments, amb la sedició com es va aplicar per l'1-O, es podria aplicar en molts àmbits de protesta. Eliminar la sedició era imprescindible. Amb la nova regulació, els desordres queden més ben tipificats, i reduïm l'arbitrarietat. I el mateix fem amb la malversació. Ningú estarà en una situació pitjor que ara pel que fa als represaliats.

"Hi ha gent que persisteix en equivocar-se d'adversari. Mai consideraré que un independentista és el meu adversari"

- A la manifestació de l'ANC del 6 de desembre el van acusar de "col·laboracionisme" amb l'Estat.

- Jo no sé si aquestes afirmacions representen la totalitat de l'ANC. Però hi ha gent que persisteix en equivocar-se d'adversari. Mai consideraré que un independentista és el meu adversari. Tinc clara la causa per la qual lluitem. Si algun independentista considera que un altre independentista és un adversari, no està ajudant a la causa compartida.
 
- L'estratègia de pactar amb l'Estat porta implícita el refredament independentista? És una de les conseqüències?

- En cada context històric hi ha diferents estats d'ànim, amb més o menys mobilització, tant electoral com al carrer. El 2017 va ser molt intens, com en la repressió posterior. Ara som en una nova etapa. Si la negociació anés acompanyada d'una mobilització dirigida contra l'Estat, ens donaria molta força negociadora.

- Vostè va ser espiat per Pegasus, i va demanar la dimissió de la ministra de Defensa, Margarita Robles, que no es va produir. Es dona per satisfet amb les explicacions o espera més recorregut polític i judicial?

- No em dono per satisfet. Per això vaig presentar una querella contra el CNI. Hi ha hagut un ús il·legítim de la intel·ligència de l'Estat per tenir coneixement d'activitats polítiques, no delinqüencials o de risc. No és una carpeta tancada. La querella està en tràmit. Ho vam portar al comissari europeu de Justícia. Estic convençut que en el futur hi haurà qui haurà d'adoptar responsabilitats.

- Fa unes setmanes va presentar 100 mesures per incrementar l'ús del català, algunes ja en marxa. No es va detallar pressupost associat al pla. Preveuen, per exemple, enfortir pressupostàriament la CCMA per situar l'aportació al nivell previ a les retallades d'Artur Mas?

- La nostra voluntat és que l'àmbit audiovisual català tingui tota la fortalesa. En els pressupostos del 2023 hi haurà un creixement del pressupost per la CCMA. No podem destinar tot el marge d'increment a un sol àmbit, així que aquest esforç serà limitat per posar recursos en altres àmbits. Hi haurà un esforç molt important de Cultura que repercutirà en política lingüística i l'audiovisual.

- El dia que van presentar el pla en defensa del català va dir que "durant massa temps no s'havia prestat atenció a l'ús de la llengua". Per no molestar els no independentistes en el procés, es va deixar aparcada aquesta carpeta?

- No crec que fos pel procés. No hi havia hagut l'alarma d'ara. En tot cas, sabíem que feia temps que el model d'immersió no s'acabava d'implementar, i que l'ús del català retrocedia. Aquest Govern, des que hem assumit la responsabilitat de política lingüística, hem fet diagnòstic sense cofoisme. Per això hem impulsat mesures, també en l'àmbit educatiu.
 
- Està satisfet amb com s'estan implementant els fons europeus a Catalunya? Durant el darrer semestre, la mobilització de fons no superava la meitat dels recursos, pel que fa als que estaven a disposició de la Generalitat.

- En aquells àmbits on s'accedeix als fons no per decisió política de l'Estat sinó per àmbit competitiu, Catalunya obté uns molt bons resultats. En algunes convocatòries, estan al 30% dels recursos, un pes d'acord amb el que representa l'economia catalana. En l'àmbit que depèn de l'Estat, és un 15% inferior. Els que han estat traspassats a la Generalitat, van arribant al llarg de l'any. Necessiten temps per executar-se. Caldrà veure la globalitat i no l'anualitat, no els tenim disponibles a l'1 de gener. Arriben per fases.

"Fons europeus? Si depengués de la Generalitat, podria anar més de pressa i més enfocat del que ho està fent l'Estat"

- Però s'estan aprofitant bé? Es presentaven com un element de molta transformació del teixit econòmic.

- En tot allò que està al nostre abast, ho estem aprofitant. En els àmbits de decisió de l'Estat, hi ha marge de millora. En la reconversió de l'automoció, s'electrificarà la planta de Seat. Hi ha el hub digital de l'antiga Nissan. El conjunt de la cadena de valor millora. En hidrogen, en l'àmbit biomèdic, en l'àmbit dels microxips... Estem buscant inversions. Tenim l'ecosistema i el teixit empresarial. En tots els sectors podem posar el senyal que s'està avançant. Si depengués de la Generalitat, podria anar més de pressa i més enfocat del que ho està fent l'Estat.

- L'oposició, i particularment Junts, s'ha mostrat molt crítica amb la feina en la transició energètica i en comarques de la Catalunya nova hi ha queixes per la concentració de projectes. L'execució de l'aposta per les renovables s'ajusta a la magnitud dels discursos? Es compliran els objectius de descarbonització?

- Els objectius són ambiciosos i treballarem perquè es puguin complir, com no pot ser d'una altra manera. S'ha fet el punt d'inflexió: teníem uns 60 MW de potència que havien estat avalats i a exposició pública, i hem passat a 1.800 MW. Em sorprèn que hi hagi partits que han tingut la responsabilitat energètica del país que ara s'exclamin. Un parc eòlic o solar són mesos de tramitació i anys per fer-se. No és tan fàcil. El model que van intentar fer per part de Junts en l'última etapa va ser barra lliure: en un mateix espai hi havia cinc projectes. El que vam fer va ser regular-ho. Ara la transició energètica és més ordenada, democràtica i participada.

- Quin pla B té el Govern per al Pirineu, tenint en compte que la candidatura dels Jocs Olímpics del 2030 no s'hi celebrarà?

- El pla A és el desenvolupament econòmic del Pirineu: infraestructures, comunicació, telecomunicacions i serveis públics de qualitat. Un dels elements eren els Jocs, que podien accelerar inversions de l'Estat. Però el pla A es manté.

- Una de les fites d'aquesta legislatura serà el traspàs de Rodalies?

- La principal fita és avançar en la resolució del conflicte, i que parlem de referèndum. Pel que fa als serveis públics, la situació de Rodalies no pot continuar, és nefasta per als usuaris. Les infraestructures són obsoletes. Cal un bon traspàs, que inclogui vies i infraestructures, que ens permeti assumir la màxima responsabilitat. Estem oberts a fórmules com la metropolitana, en la qual participen més administracions. Això s'ha de governar des de Catalunya, i ha d'incloure tot el servei, no uns pedaços.