Ahir Torra va passejar-se per Madrid i això sembla que és notícia, però tampoc massa -dels quatre diaris en paper de la capital espanyola, només ho recullen, i sense passar-se, El País i El Mundo- i també hi ha el detallet que el van acompanyar alguns milers de... doncs la veritat és que, llegint els columnistes madrilenys, no sabríem com definir-los.

El que sí que tenim clar, és que a la concentració de la plaça de Colón en contra del famós relator convocada pel PP, Ciudadanos, Vox i tota la galàxia de grupuscles feixistes, hi van anar "espanyols" i a més, espanyols simplement carregats de simple sentit comú. 

Però ahir, qui va passejar-se per Madrid darrere de Torra? -únic element destacable segons es dedueix dels titulars de El Mundo.- Doncs no queda tan clar, encara que òbviament no són "els catalans", tampoc són "ciutadans", ja que aquests, el que van fer va ser mirar-se "amb indiferència" i "cert al·lucini" la manifestació, no participar-hi, sinó més aviat "tractorians", gent simple "d’algun poble de Girona" que per fi podien veure la Puerta de Alcalá en directe. Són "marcians", apunta Luis Ventoso des de l’ABC. Marcians que "feia pena veure’ls" en una ciutat acollidora on ningú ha de fer "malabars lingüístics perquè tots ens entenem en espanyol".

Com a molt són "indepes que prenen Madrid", com un cos alienígena que assalta un objectiu pacífic i sense motiu.  La comparació seria, segons ens explica Antonio Casado a El Confidencial, com si hi hagués "una convocatòria del PP per la unitat d’Espanya a la font de Canaletes, on els barcelonistes celebrem les nostres victòries esportives". No sé si Casado és molt conscient dels límits físics de Canaletes -on sembla que hi va sovint a celebrar les victòries del Barça (per cert que la seva confessió blaugrana va seguida de l’obligatori afegitó "inclosos els qui no combreguem amb les rodes del molí sobiranista", no sigui que aquesta adhesió futbolística desperti sospites).

Però tornant a Casado: acceptaria canviar Canaletes per Plaça Catalunya? Algú imagina una manifestació per la unitat d’Espanya a la plaça Catalunya? Evidentment que no, això seria tan impossible a la dictatorial i paleta Barcelona com a Pyongyang. Això només és imaginable a la capital de la tolerant i cosmopolita Madrid.

A Madrid -i tornem a El Mundo, única capçalera que dedica l’editorial a l’esdeveniment- hi ha tanta llibertat que es permet "tot tipus d’activitats lúdiques pels carrers, inclosa l’opció seguida per milers d’independentistes catalans". "Cadascú -continua l’editorialista- gasta el temps en el que li sembla i el dret de manifestació està per fortuna ben garantit per aquesta Constitució contra la qual carregaven". Malgrat que en aquest cas en concret caldria assegurar-se que "no s’hagi fet amb diners públics, el que podria constituir una malversació per la qual algú hauria de rendir comptes. Suposem que les autoritats competents ho estaran investigant", ja que en realitat, això d’ahir no era exactament una manifestació sinó un "lamentable exercici antidemocràtic". Quanta magnanimitat, per favor, quina emoció.