L'entranyable història de les joguines de Pixar ha tancat la saga amb una última pel·lícula plena de calidesa. La trilogia fa un pas més i es converteix en una tetralogia sense estar descompensada en cap entrega. Les aventures de Woody, Buzz Lightyear i els seus companys han marcat les generacions de joves adults actuals i molts dels adolescents que estan a punt d'arribar a la majoria d'edat.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=IlEkEN3tZuY[/youtube]
Les vides d'aquestes joguines han il·luminat els somnis de tots ells i han despertat els millors somriures possibles a les sales de cinema i als menjadors de casa. Toy Story 4 escenifica el moment de tancar el conte i abandonar els últims records de la infantesa. T'abraça, apaga els llum i et fa un petó de bona nit.

El públic va considerar inoportuna una quarta entrega després de fer-se públic que arribaria després del "tancament" que significava Toy Story 3. Els espectadors es presentaven escèptics a les butaques de cinema, àvids de crítica per fer palesa com és d'innecessària. Els 100 minuts de metratge són un retorn immediat a aquelles tres pel·lícules, sense cap mena de regust amarg i que a poc a poc, va preparant l'espectador pel resultat final. És una pel·lícula dirigida a aquells que han crescut amb la saga, que necessitaven un últim comiat de totes les joguines, després d'haver-li dit a l'Andy, l'anterior amo d'elles.

La trama gira al voltant d'en Woody, el Buzz i tota la colla que viuen amb la petita Bonnie, la nova propietària de les joguines. La nena comença ara l'etapa de l'escola bressol i, com que no pot dur els seus amics amb ella, se'n crea un de nou: en Forky, una petita forquilla feta a mà. Representa les noves joguines, els nous espectadors de Toy Story que al final de la saga, s'estan unint a les aventures que han viscut tots aquells que ja són adults.

Apareixen antics personatges i se'n deixen de banda els clàssics, que ja han tingut els seus moments de glòria durant les entregues anteriors. El film té petits moments, lleugeres subtrames, carregades de missatges amb molt poder: l'amistat entre joguines totalment diferent, l'empatia a l'hora de sentir-se abandonat o la solidaritat per ajudar als altres, sigui quina sigui les diferències que els separen.

Toy Story 4 dona la sensació que no sobra cap segon de la pel·lícula. Aconsegueix el seu nivell més alt en producció, il·luminació, animació i plans de càmera. Les cançons són cantades amb un nus a la gola i les emocions d'haver d'acomiadar-se de les joguines traspassa la pantalla. La saga Toy Story és un viatge sobre la infantesa vista des de la infantesa i aquesta última part és el recorregut més madur de tota aquesta odissea.

Woody representa tots aquells joves adults i adolescents que han d'escollir, que se senten perduts quan ja han passat la infantesa (per al cowboy és Andy, per als espectadors són els protagonistes de Toy Story). La seva cançó més coneguda és el cant final: sempre tindràs un amic en ells, sigui quan sigui. Adéu, Woody, adéu amics. Gràcies pel viatge.