Cinc elements de la imatgeria festiva catalana, vinculats a les festes i tradicions del país, han estat recentment declarats béns culturals d'interès nacional (BCIN) per la Generalitat. Es tracta d'una de les categories de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni català.
Quins elements ha protegit el Govern? El Drac de Vilafranca del Penedès, el Drac i l'Àliga de la Bisbal d'Empordà, el Gegantó Lladrefaves de Valls i la geganta de Cal Fiol de l'Arboç són els escollits. Es tracta de cinc peces que "viuen" en espais que en garanteixen la conservació i protecció.
Les figures originals, de fet, només surten en ocasions especials i són les rèpliques les que circulen pels carrers de Catalunya per evitar que hi hagi desperfectes o accidents. I és que els anys de vida de les bestioles i gegants fan que sovint hagin de ser sotmesos a restauracions periòdiques.
Per facilitar-ne la restauració i difusió, a més, el Departament de Cultura ha optat per digitalitzar-los en 3D. Un escàner n'ha pres les dades per convertir-les en un model 3D dividint l'objecte en molts punts petits i guardant les dades de la seva ubicació. Un programari de digitalització va ser l'encarregat de processar les dades i mostrar el model que garantirà la supervivència d'aquests elements.
Per què s'han escollit aquests elements?
El valor etnològic i històric dels elements ha estat clau perquè fossin escollits i declarats BCIN. I és que tots ells tenen un valor simbòlic més enllà del seu municipi: el valor artístic i l'estat de conservació, a més de la seva antiguitat, singularitat i autenticitat també s'ha tingut en compte.
De fet, el Drac de Vilafranca és la figura en actiu més antiga del bestiari festiu de Catalunya i la primera de la qual se'n té referència documental: el Llibre Verd de Vilafranca de 1600 ja l'esmenta.