L’informe de conjuntura econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona ha revisat a l’alça el creixement del 2024 (que passa del 3 al 3,4%) i ho fa també per aquest 2025, amb una previsió que passa del 2,4 al 2,7%, basat sobretot pels bons comportaments de la inversió i el consum privat. El president de l’entitat, Josep Santacreu, i el cap del gabinet d’estudis, Joan Ramon Rovira, han presentat les dades.
La millora progressiva dels tipus d’interès i el desplegament creixent dels fons Next Generation són altres factors positius. El quadre de l’economia mostra Catalunya com una de les economies europees que experimentarà un avenç més robust del PIB. El ritme de creixement serà més del doble del que es preveu per a la zona euro. El Banc Central Europeu (BCE) ha estimat un creixement de la zona euro per al 2024 del 0,7% i de l’1,1% per al 2025.
Les exportacions passarien del 2,8% al 3% aquest any, que es considera una bona dada, ja que si el 2023 havia arribat al 7,1%, cal tenir en compte que es venia del sotrac produït per la pandèmia. Cal destacar també que es preveu que el sector exterior es moderi en els propers trimestres a causa de la tendència global proteccionista i la desacceleració de la despesa turística.
Els riscos de Trump
Un dels riscos a la baixa en el creixement és la possible política aranzelària dels EUA contra els productes de la UE. La Cambra ha insistiti en què s’està parlant d’hipòtesis i cal esperar a veure com es concreten els anuncis i declaracions que s’escolten als Estats Units. De confirmar-se l’increment aranzelari, impactaria directament sobre les exportacions de béns catalans amb destí als EUA, però també afectaria de manera indirecta sobre l’economia global, a través de les cadenes de subministrament.
L’impacte directe és moderat, ja que els Estats Units van ser un 3,6% del total d’exportacions el 2023 (3.648 milions). Els productes que es veurien més afectats serien la maquinària, els olis essencials per perfumeria, els productes farmacèutics, combustibles i productes químics orgànics. De forma indirecta, serien els béns que s’integren en cadenes de valor europees que acaben als Estats Units.
Altres possibles efectes indirectes serien un enfortiment del dòlar, que encareix les importacions, però alhora abarateix les exportacions de béns i serveis. També cal preveure un augment de la competència xinesa pel previst increment més elevat d’aranzels nord-americans a la Xina, així com possibles represàlies europees que encaririen les importacions nord-americanes.
Manca de talent a les TIC
La Cambra ha subratllat la necessitat per impulsar el creixement dels sectors més intensius en coneixement i tecnologia si es vol convergir en productivitat. L’anàlisi del Valor Afegit Brut (VAB) per treballador posa de manifest les diferències sectorials en termes de productivitat. Mentre que un treballador mitjà en una empresa d’hostaleria genera 28.469 euros, el seu homòleg dins del sector de Tecnologia Informació i Comunicacions (TIC) genera 2,5 vegades més valor (71.262 euros). El 20% de nous contractes en el sector TIC és de profesionals estrangers, el que és una dada positiva.
El sector TIC és capdavanter en productivitat, al costat de la indústria manufacturera, però a diferència d’aquesta, ha observat una evolució positiva en els darrers anys. En concret, el pes del sector TIC sobre el VAB total ha augmentat en 0,9 punts, mentre que el pes de la seva ocupació s’ha mantingut estable. Destaca la manca d’estudiants STEM (per les sigles en anglès de Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques). Aquest fenomen és generalitzat a tota la UE, però la posició de Catalunya en graduats en carreres STEM és moderada-baixa (9,8 enfront el 19,1 de Finlàndia) i destaca la baixa proporció que representen els estudiants de carreres TIC (un 14%).
La Cambra proposa com a mesures per revertir aquesta situació incrementar el nombre d’empreses que participin de la formació professional dual, amb bonificacions fiscals per estudiant i reforçar la intermediació entre escoles i empreses, un paper que podrien exercir les cambres. També ha assenyalat la necessitat d’homologar les titulacions no universitàries a l’estranger i reforçar l'ensenyament de les matemàtiques en els plans educatius.
Santacreu ha destacat la necessitat de trobar un finançament que sostingui las capacitat inversora, especialment en el sector tecnològic. "Tenim una oportunitat històrica a Catalunya per consolidar aquesta tendència", però el president de la Cambra ha insistit en què cal adoptar les mesures que la consolidin i que comença per l'impuls del talent.
Casa Orsola: "Cal preservar la seguretat jurídica"
Sobre el conflicte de la Casa Orsola, Santacreu ha assenyalat que es tracta d'un problema que ja s'ha convertit en prioritari, destacant la necessitat de trobar un "equilibri entre el dret a l'habitatge i la seguretat jurídica de la propietat". El president de la Cambra ha afirmat que la major part de propietaris de pisos són petits inversors que tenen els ingressos del lloguer com un complement. "No podem entrar en una dinàmica d'inseguretat jurídica", ha dit.