El govern espanyol ha justificat el veto a l'operació de compra del 100% de la ferroviària Talgo -valorada en 619 milions d'euros- a partir d'informes del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i de Seguretat Nacional. En ells, s'avisava de la connexió russa present entre el grup comercial hongarès Ganz-Mavag, que licitava per l'adquisició, i l'extrema dreta del país de l'Europa central. Tal com ha avançat El País aquest mateix dimecres, el consell de ministres de dimarts va analitzar tota la documentació recollida per la Junta d'Inversions Exteriors (Jinvex) i, tot seguit, va decidir paralitzar la important operació. Abans, dilluns, hi hauria hagut una reunió decisiva del Consell de Seguretat Nacional. Segons han confirmat diverses fonts al citat diari, el ministre de Presidència, Félix Bolaños, hauria dirigit la trobada, a la qual també van assistir diversos ministres com per exemple la vicepresidenta primera, María Jesús Montero; el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, o la ministra de Defensa, Margarita Robles.
Fort rebombori polític i empresarial, però... Què hi ha darrere?
El no a l'oferta, fonamentat també en la protecció d'interessos estratègics per a Espanya, ha generat molt rebombori en l'impacte polític, però també empresarial. Malgrat això, el cert és que feia un any i mig que el CNI seguia la pista de Ganz-Mavag, fins i tot abans que els hongaresos certifiquessin la seva oferta pública d'adquisició (opa) sobre la ferroviària ara fa més de cinc mesos, el 7 de març. Des d'aleshores, han descobert que destacats membres de la companyia hongaresa tenen vincles amb l'ultraconservador primer ministre hongarès, Viktor Orbán, unes relacions institucionals que també existeixen en l'entramat societari passat i futur de Ganz-Mavag.
A més a més, la firma s'estructura en forma de consorci i es divideix en dues parts. Una, del 45%, correspon a Corvinus International Investment, un fons d'inversió estatal propietat del Ministeri d'Economia d'Orbán. L'altra, el 55%, és de la companyia ferroviària d'Hongria, Magyar Vagón. De retruc, l'empresa hauria establert relacions amb la russa Transmashholding (THM) abans de la invasió d'Ucraïna. Però arran de les sancions interposades pels Estats Units i Europa a les companyies russes, hauria sortit del seu accionariat, tal com ha defensat el rostre visible del projecte hongarès a l'Estat des que es va anunciar la intenció de fer una opa, András Tombor.
El sistema de via que permet saltar fronteres, un "risc insalvable"
No obstant això, segons els informes d'intel·ligència, declarats com a informació classificada per la Moncloa, THM i l'empresa interessada per Talgo encara mantindrien converses informals i aquesta suposada ruptura de relacions no seria res més que maquillatge que podria posar en risc la seguretat de l'Estat, especialment en el context de la invasió a Ucraïna. La tecnologia crítica de Talgo, com ara el sistema automàtic de canvi de via que permet saltar fronteres entre països, és considerada estratègica i que la possibilitat que el Kremlin hi pugui tenir accés podria arribar a facilitar la logística militar en l'actual conflicte. Rússia, a més a més, té material de la ferroviària espanyola pendent de manteniment, que no ha pogut actualitzar per les sancions a Moscou.
Malgrat tot, Tombor ha sostingut que aquests contactes puntuals corresponen a tancaments d'entregues ja pactades. En l'àmbit personal, al currículum de Tombor figura que va treballar per al primer ministre hongarès entre el 1998 al 2022.
El ministre d'Economia va destacar dimarts que Talgo forma part d'un sector "clau per a la seguretat econòmica, la cohesió territorial i el desenvolupament industrial”. Cuerpo també va assenyalar que la "detallada anàlisi" duta a terme pel CNI i Seguretat Nacional "ha determinat que l'autorització d'aquesta operació comportaria riscos insalvables per a la seguretat nacional i l'ordre públic”. En l'informe, tal com han informat les fonts consultades, també es desgrana com noms destacats de la firma hongaresa han pressionat sindicats i l'executiu basc.
Avantsala d'una batalla legal liderada per un bufet català
Per la part que li toca a Ganz Mavag, ja han anunciat que el seu equip legal prepara la resposta pertinent, que es presentarà tant a instàncies espanyoles com a la Comissió Europea (CE) tant bon punt rebin la notificació oficial de la decisió del govern presidit per Pedro Sánchez. Tal com han detallat fonts de l'empresa a El País, el moviment de l'executiu no els ha agafat per sorpresa i des de fa setmanes contemplen un escenari de bloqueig per preparar el terreny per a la resposta jurídica, assessorada pel bufet barceloní Garrigues des del començament. Mentrestant, Talgo continuarà operant a les fàbriques que té a Rivabellosa (Àlaba) i Las Matas (Madrid).