Europa no ha tingut interès a posicionar-se en el procés català, però hi ha altres àmbits que també es podrien resoldre amb l'argument de "l'afer intern" en què la Unió Europea ha volgut dir-hi la seva. La independència del poder judicial és una de les qüestions que més preocupen les institucions comunitàries i, per això, qualsevol reforma que facin els estats és analitzada amb lupa. En aquesta legislatura que ara s'acaba, el focus s'ha posat a Hongria i Polònia, governades els darrers anys per formacions polítiques populistes i euroescèptiques, però la Comissió Europea també ha intervingut en el cas d'Espanya.
Són tres casos diferents. A Hongria i Polònia, Europa ha arribat a posar en dubte que s'estigui respectant l'estat de dret. A Espanya el to és un altre, i malgrat haver criticat alguns intents de reforma per part del govern espanyol, Brussel·les només ha reclamat que es desbloquegi d'una vegada la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que continua amb el mandat caducat des de fa més de cinc anys per culpa del PP. Precisament per facilitar una entesa, la Comissió Europea ha acceptat mediar entre els populars i el PSOE, però de moment no ha donat resultats.
No hi ha ajudat l'intens calendari electoral dels últims mesos, però tampoc la manca de voluntat política del PP per arribar a un acord. L'actual govern dels jutges respon a les majories de 2013, quan Mariano Rajoy tenia una còmoda majoria absoluta. El mandat va caducar el 2018, i des que el PSOE va arribar a la Moncloa i hi ha una majoria progressista al Congrés, els conservadors han frenat qualsevol intent de renovació, que els faria perdre el control d'un òrgan important en la designació dels principals jutges de l'Estat. Mentre va poder, el CGPJ va anar triant jutges malgrat tenir caducat el mandat.
Per evitar això, el Congrés va aprovar el 2021 limitar les funcions del CGPJ mentre continués en funcions, per impedir que pogués continuar nomenant magistrats. En situació normal, el govern dels jutges escull membres del Tribunal Constitucional, el president del Tribunal Suprem i dels tribunals de l'Estat. També els presidents de sala, inclosa la poderosa sala penal del Suprem. El moment que més a prop s'ha estat de desbloquejar el CGPJ va ser situant Manuel Marchena com a president de l'alt tribunal. La filtració d'un missatge del portaveu del PP al Senat, en què deia que la tria de Marchena permetria "controlar la sala penal per darrere" va fer descarrilar l'operació.
El PP vol reformar el sistema d'elecció dels jutges, perquè s'escullin entre ells. Aquest argument amaga una tendència conservadora dins de la judicatura, que es fa especialment visible a la cúpula del poder judicial. El PSOE vol abans renovar el CGPJ i que els populars acceptin les regles que han guiat fins ara les renovacions del govern dels jutges. Davant d'un bloqueig cronificat, els dos partits van demanar a Brussel·les que actués com a mediadora. Hi ha hagut trobades, presidides pel comissari de Justícia, Didier Reynders, amb el ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños, i l'eurodiputat i dirigent del PP, Esteban González Pons. Les perspectives no conviden a l'optimisme.
Multes milionàries i bloqueig de fons europeus
Amb Espanya, Europa ha optat per la via diplomàtica, amb comunicats més o menys contundents i una mediació que ara com ara no dona fruits. El to és un altre amb Polònia i Hongria, dos països amb sistemes judicials que han encès les alarmes a Brussel·les, pels dubtes sobre la independència dels jutges. S'hi suma, a més, que hi han governat aquests últims anys partits ultraconservadors i euroescèptics. En el cas de Polònia, això va canviar amb la victòria de Donald Tusk, però abans hi havia governat durant anys Mateusz Morawiecki, amb partit Llei i Justícia. A Hongria continua manant Viktor Orbán, amb Fidesz.
En aquests darrers anys, Brussel·les ha pressionat amb força els dos països perquè garantissin la independència judicial, fins al punt d'imposar multes milionàries o de bloquejar l'arribada de fons europeus. En el cas de Polònia, la disputa es troba en l'anomenada sala disciplinària, creada el 2019, i que podia sancionar els jutges en funció de les seves sentències. L'any 2021, la justícia europea va imposar una sanció d'un milió d'euros al dia mentre aquesta sala continués funcionant, abans de declarar il·legal la reforma del sistema judicial l'any 2023. Polònia ja ha acumulat més de 550 milions d'euros de sanció europea.
Amb la victòria de Tusk, la tensió entre Europa i el govern polonès s'ha rebaixat. Les reformes anunciades pel dirigent proeuropeu, que preveuen desfer la controvertida reforma del poder judicial, han agradat a Brussel·les, que després d'anys de procediments ha tancat l'expedient contra Polònia. Les desavinences van arribar fins al punt d'activar l'article 7 del Tractat de la Unió Europea, que permet suspendre la condició d'estat membre si un país vulnera de manera greu i persistent les normes de funcionament de la UE.
En el cas d'Hongria, les institucions comunitàries també han analitzat detalladament la situació del poder judicial. El 2018, l'Eurocambra va activar el procediment de l'article 7, amb l'amenaça de suspendre la condició d'estat membre al país que governa Orbán. La majoria del Parlament Europeu considera que Hongria ja no és una democràcia, sinó "un règim híbrid". En els darrers anys, s'han bloquejat milers de milions d'euros dels fons europeus, per forçar a reformes concretes per garantir la independència judicial, així com el respecte a altres principis que ara com ara entren en contradicció amb les normes de la Unió Europea.
Els problemes amb Hongria continuen encara avui dia, però a finals de l'any passat Brussel·les va acceptar desbloquejar 10.200 milions d'euros dels fons europeus després d'avalar la reforma del poder judicial. La Comissió exigia canvis, com ara reforçar el Consell Nacional del Poder Judicial, eliminar els obstacles per presentar preguntes a la justícia europea i reformar el sistema de revisió de sentències del Tribunal Constitucional. L'executiu comunitari manté bloquejats més d'11.000 milions d'euros a l'espera de més moviments per part del govern d'Orbán.
Un principi protegit a Europa
Amb el poder judicial, Europa pressiona per la via econòmica. La independència dels jutges és un principi fonamental de la Unió Europea, protegit pels tractats europeus i el seu màxim intèrpret, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Si un estat membre no garanteix un sistema judicial independent, pot quedar en qüestió el seu respecte a l'estat de dret, element indispensable per formar part de projecte europeu. En aquest àmbit, el paper de Luxemburg ha estat decisiu, amb sentències històriques com la del cas de l'Associació del Sindicat de Jutges de Portugal contra el Tribunal de Comptes, de 2018.
En aquella resolució, la justícia europea va determinar que la independència judicial s'ha de traduir en uns tribunals i jutges que exerceixin la seva funció de manera autònoma, sense vincles jeràrquics o de subordinació, i sense rebre instruccions de ningú ni pressions externes. Precisament per això, a Espanya, el PP, responsable del bloqueig del CGPJ, acusa el PSOE d'intentar condicionar els jutges amb la llei d'amnistia dels independentistes. Una norma que, diuen els populars, posa en dubte la separació de poders i el respecte a l'estat de dret a l'Estat.