La multinacional del sector de les infraestructures i beneficiària de múltiples contractes públics a Espanya, Ferrovial, ha anunciat aquest dilluns que trasllada la seu als Països Baixos i el govern de l'Estat s'ha llançat en tromba a reclamar-li que clarifiqui la seva continuïtat i compromís amb el país. "És una empresa que ha nascut i li deu tot a Espanya", ha defensat la portaveu de l'executiu, Isabel Rodríguez.

En la mateixa direcció s'han expressat la vicepresidenta primera i ministra d'Economia, Nadia Calviño; la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz; la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero; la de Transports, Raquel Sánchez; el d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas; la de Drets Socials i líder de Podem, Ione Belarra; el portaveu socialista al Congrés, Patxi López; i el de Podem, Pablo Echenique. La llista és llarga i el malestar del govern de coalició espanyol, notable.

El portaveu socialista Patxi López ha sortit asserenar l'ambient i ha assegurat que Ferrovial no marxa perquè l'Ibex35 se li hagi quedat petit i ha defensat que continuarà pagant impostos a Espanya. Si bé, el seu homòleg de Podem, Pablo Echenique, ha emprat un to oposat i ha advocat per no concedir contractes públics a l'empresa si es trasllada definitivament per evitar responsabilitats fiscals.

El consell d'administració de Ferrovial va proposar dimarts una fusió entre la matriu i Ferrovial International, una societat anònima neerlandesa que ja és titular del 86% dels actius de la companyia, per traslladar el domicili social d'Espanya als Països Baixos. Si bé, la decisió encara ha de passar per votació i no es podrà materialitzar si més del 2,57% dels accionistes s'hi oposen.

L'empresa va obtenir uns ingressos de 7.551 milions d'euros el 2022, 187 milions dels quals de contractes de l'Estat. El 2018, els exdirectius Pedro Buenaventura i Juan Elízaga van quedar absolts en el marc del cas Palau, després que se'ls declarés innocents del delicte d'administració deslleial i el delicte de tràfic d'influències, vinculat a les comissions de Convergència (CDC), prescrivissin. D'altra banda, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) la va multar el juliol de 2022 amb 203,6 milions d'euros per haver concertat milers de licitacions públiques amb altres constructores durant 25 anys, entre 1992 i 2017.