El fundador de Glovo nega al jutjat que la contractació de «riders» sigui una «estratègia de defensa»

Oscar Pierre declara com a investigat per la querella de la Fiscalia per delictes contra els drets dels treballadors l'endemà de l'anunci del viratge de la companyia

Oscar Pierre, CEO i fundador de Glovo, aquest dimarts.
Oscar Pierre, CEO i fundador de Glovo, aquest dimarts. | ACN
Redacció
03 de desembre de 2024, 12:05
Actualitzat: 13:44h

Oscar Pierre, conseller delegat de la companyia de repartiment a domicili Glovo, ha assegurat aquest dimarts al jutjat que l’investiga per un delicte contra els drets dels treballadors que la decisió que els riders passin de ser autònoms a assalariats, anunciada aquest dilluns, pot semblar una “estratègia de defensa”, però és una simple "coincidència en el temps". Segons fonts jurídiques, Pierre ha defensat el model de contractació d’autònoms, però ha al·legat que no vol seguir mantenint discussions jurídiques, laborals, legals i administratives amb els sindicats i amb l’administració. La declaració de Pierre, que només ha respost a la fiscalia i la seva defensa, ha durat al voltant d’un quart d’hora.

Durant anys, l'empresa mantenia que no hi havia manera de fer lligar la idea de tenir tota la plantilla contractada amb el servei que oferien. S'argumentava que suposava imposar unes condicions massa "rígides" per a una proposta laboral que havia de revolucionar el mercat de les entregues a domicili i gairebé la quotidianitat de les ciutats on irrompia. El viratge de la companyia era, també, la conseqüència d'una pressió explicitada durant anys al carrer, als espais sindicals, als jutjats i a les cambres polítiques. El comunicat de la companyia -nascuda i establerta a Barcelona, ara integrada dins l'alemanya Delivery Hero- diu que hi ha "un canvi de model" que "permetrà l'operativa amb repartidors laborals".

Això implicarà que els repartidors que pedalen amunt i avall amb una maleta groga enganxada al cos passin a tenir la cobertura habitual de les persones que treballen per a una mateixa empresa. Tindran dret a posar-se malalts sense deixar de tenir ingressos, podran fer vacances remunerades i cotitzar per a la jubilació, recorden des de CCOO. Sovint, també els riders s'havien d'encarregar ells mateixos de posar el material necessari per al servei -mòbil, bicicleta, material de protecció- i això hauria de canviar automàticament. S'hauria de seguir el camí que ja s'havia vist amb alguns treballadors que fa anys que sí que hi tenen contracte, especialment els de la marca Glovo Market.

El CEO de la plataforma ha al·legat que la companyia ja ha anat fent "evolucionar" la relació laboral amb els seus missatgers arran de sentències prèvies, i sempre ha complert la legalitat. No obstant, segons fonts jurídiques, a preguntes de la seva defensa, ha dit que el canvi laboral anunciat aquest dilluns no és una estratègia de defensa, sinó que simplement ha coincidit en el temps amb la seva declaració al jutjat.

Pierre no ha volgut fer declaracions als periodistes que l’esperaven a la porta de la Ciutat de la Justícia, però la seva defensa ha fet un comunicat on assegura que de les diverses declaracions al jutjat dels riders ha quedat “evidenciat” que el model de relació laboral va canviar arran d’una sentència del Tribunal Suprem el 2020 i de l’aprovació de l’anomenada llei Rider el 2021. Així mateix, s’ha ajustat als requeriments judicials i d’Inspecció de Treball en tot moment, al·lega Pierre. De fet, diu que la querella es basa en l’anterior model, i no pas en l’actual, vigent des d’agost del 2021.

Raúl Maíllo, advocat de la CGT que actua com a acusació particular en nom de dos riders, ha recordat que encara que ara Glovo contracti tots els falsos autònoms, els delictes ja s’haurien comès. En tot cas, ha dit que si la defensa vol presentar aquest canvi com una possible reparació i tenir un atenuant, també hauria de reconèixer els fets com a delictius, cosa que és “complexa”. Maíllo ha dit que “qualsevol pas per laboralitzar i afiançar drets és un triomf per als treballadors del sector davant d’un model de precarització”.