El que es deia que no podia ser finalment ha estat. Durant anys, l'empresa Glovo mantenia que no hi havia manera de fer lligar la idea de tenir tota la plantilla contractada amb el servei que oferien. S'argumentava que això suposava imposar unes condicions massa "rígides" per a una proposta laboral que havia de revolucionar el mercat de les entregues a domicili i gairebé la quotidianitat de les ciutats on irrompia l'aplicació. Ara, quan falten poques hores perquè el seu fundador i conseller delegat, Oscar Pierre, declari en una causa penal per vulnerar els drets dels treballadors davant un jutjat barceloní, Glovo ha fet el pas. Ha promès acabar amb el model dels falsos autònoms i tenir una plantilla plenament assalariada. És la conseqüència d'una pressió explicitada durant anys al carrer, als espais sindicals, als jutjats i a les cambres polítiques de l'estat espanyol. Glovo claudica, o això sembla. El sector -i els experts- demanen mantenir-hi l'atenció més enllà de l'anunci.
D'entrada, la comunicació oficial de la companyia -nascuda i establerta a Barcelona, ara integrat dins l'alemanya Delivery Hero- diu que hi ha "un canvi de model" que "permetrà l'operativa amb repartidors laborals". En el posicionament públic breu no es donen gaires més dades sobre quin és l'abast concret que tindrà la novetat sobre l'actual flota. Ara bé, fonts de l'empresa asseguren a aquest diari que es convertiran en assalariats "el 100%" dels actuals repartidors de la companyia, un càlcul que suposaria regularitzar uns 15.000 riders arreu de l'estat espanyol.
Això implicarà que els repartidors que pedalen amunt i avall amb una maleta groga enganxada al cos passin a tenir la cobertura habitual de les persones que treballen per a una mateixa empresa. Tindran dret a posar-se malalts sense deixar de tenir ingressos, podran fer vacances remunerades i cotitzar per a la jubilació, recorden des de CCOO. Sovint, també els riders s'havien d'encarregar ells mateixos de posar el material necessari per al servei -mòbil, bicicleta, material de protecció- i això hauria de canviar automàticament. S'hauria de seguir el camí que ja s'havia vist amb alguns treballadors que fa anys que sí que hi tenen contracte, especialment els que formen part de la marca Glovo Market.
Un cop "simbòlic"
"Pot ser que no sigui molt rellevant econòmicament, perquè en molts casos es tracta de serveis a temps parcial i contractacions temporals, i el que recaptarà la Seguretat Social no serà una fortuna, però simbòlicament és molt important, perquè l'empresa que havia fet gala de dir que el nou món exigia la no presència de relacions laborals ara s'adona que ha de complir la normativa. I que les relacions laborals del segle XXI no han de suposar una desprotecció dels treballadors", resol Albert Pastor, professor de Dret del Treball a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
No és casualitat, però, haver arribat fins a aquest punt. Pastor subratlla que ha estat "la lluita i l'actuació permanent de molts actors" els que han acabat comportant l'acceptació final del marc normatiu legal. En la majoria de casos, les sentències han donat la raó als treballadors. I especialment la postura del Tribunal Suprem, l'any 2020, ja obligava la companyia a tenir els repartidors contractats, tancant-ne la discussió. El govern espanyol, esperonat per les denúncies laborals, va arribar a redactar una llei Rider feta a mida per establir un cèrcol sobre les ombres del model Glovo. També Inspecció de Treball hi ha posat la banya i la companyia ha arribat a acumular més de 250 milions d'euros entre multes i deutes a la Seguretat Social. Aquest dilluns, la vicepresidenta Yolanda Díaz ha anunciat una nova sanció de més de 500 milions d'euros a Glovo.
La persecució penal i el moviment de Pierre
Però malgrat aquests embats, l'empresa històricament ha resistit, obviant sentències i reclamacions. Almenys fins al moment en què Oscar Pierre està a punt de trepitjar un jutjat després que la Fiscalia de l'Estat hagi iniciat contra ell un procediment que li podia comportar pena de presó per vulnerar els drets dels treballadors. "Ha calgut que es modiqués el codi penal perquè aquesta empresa faci cas", resol el professor de la UAB. "Hi ha tingut una importància vital, el procediment penal. Probablement ha estat l'empenta definitiva", afegeix l'advocat especialitzat en la matèria Nacho Parra, membre del Col·lectiu Ronda.
Després de veure com, durant més de quatre anys des de la postura del Tribunal Suprem no hi ha hagut cap canvi substancial en la postura de Glovo, els experts en dret laboral apunten cap a la pressió penal sobre Pierre. Ara bé, també es matisa que el moviment anunciat per la companyia podria tenir una incidència sobre la via dels jutjats i donar aire al conseller delegat de l'empresa de repartiment a domicili. "Hi ha una qüestió que fa d'atenuant com podria ser la reparació del dany causat, però també hi ha la possibilitat que la fiscalia, un cop aconseguida la fita fonamental, pugui desistir de tirar endavant el procés penal, que està en un moment incipient, en la fase d'instrucció", asseyala Parra. Ara bé, això hauria d'anar acompanyat de la garantia que es compleixi amb la promesa de la companyia. "El que no pot passar és que sigui un altre cop d’efecte ni un mer anunci ni una rentada de cara per part d’aquesta multinacional", complementa Albert Pastor.
L'argument de l'empresa, contactada per Nació, és que ara el mercat és "molt més madur" que fa 4 anys i que amb l'oferta de serveis diversificada -restauració, supermercats, regals de botigues- "els pics s'han estabilitzat". Això permetria que ara sí que sigui funcional contractar els repartidors, asseguren.
La mirada sobre els treballadors informals, migrants sense papers
Mentrestant, una de les entitats que més ha perseguit el canvi de model de Glovo, Riders per Drets, insisteix que encara és aviat per celebrar la mesura i que cal esperar fins que es dugui a terme. De moment, l'empresa no ha posat un calendari sobre la taula sinó que s'ha limitat a parlar de l'obertura d'un diàleg amb els agents socials per tirar endavant el procediment. Un dels principals dubtes és què passarà amb els migrants que actualment reparteixen per a Glovo "de manera informal" i "amb completa desprotecció", apunta l'entitat. També des de CCOO s'ha pronunciat la preocupació per les conseqüències negatives que aquest procediment pot tenir sobre el col·lectiu estranger sense la situació regularitzada.
L'advocat Nacho Parra matisa que, d'entrada, totes les persones que no tinguin permís de residència i de treball -que fins ara podien guanyar diners amb alguns pactes informals- quedarien fora de les contractacions formals anunciades per l'empresa. per les condicions de la llei d'estrangeria. Ara bé, també planteja que el govern espanyol podria fer un darrer pas endavant i fer una regularització a mida per a aquests afectats. "És un col·lectiu tan específic que, complint uns requisits de demostració que fa temps que hi treballen i seguint uns paràmetres que es podrien pactar, es podria acordar una regularització administrativa excepcional", defensa el lletrat. Els dubtes s'acumulen. Però el que sembla aclarir-se és que el model Glovo -i les seves derivades sobre l'economia de plataformes- sembla tenir els dies comptats.