Mentre el centre de Barcelona recuperava la normalitat després dels aldarulls de dissabte -us recomano la crònica de David Cobo i el vídeo de Paula Rovira-, a l'altra banda del món s'hi estava jugant una batalla clau per frenar l'extrema dreta global. Lula da Silva va aconseguir dues coses inèdites: tindrà un quart mandat al capdavant del Brasil i és el primer candidat que aconsegueix vèncer unes eleccions després d'haver perdut en la primera volta. El cap de files del Partit dels Treballadors, emblema mundial de l'esquerra alternativa i antagonista de Javier Milei al continent, ha protagonitzat una remuntada en pocs dies que, com era d'esperar, ha tingut reverberacions en la precampanya de les eleccions del 29-N. El vell sindicalista és una esquerra que no ha fallat i que ha frenat l'extrema dreta que ho tenia tot de cara.
La raó és senzilla: Pedro Sánchez s'emmiralla en Lula -el va convidar a la cimera de líders progressistes celebrada a l'abril a Barcelona- i veu possible un últim miracle davant del PP i Vox. Les enquestes, de moment, detecten que Alberto Núñez Feijóo està estancat -fins i tot perd posicions- i que Vox es pot arribar a disparar per sobre del 20% dels vots. La dreta i l'extrema dreta tenen al sarró poder governar plegats, i acords com el del Senat -els populars no es presenten a Girona i a Tarragona- permeten deduir que tenen dissenyada una coalició per governar després del 29-N. Si voleu recuperar totes les enquestes i pactes possibles, aquí el nostre Roger Tugas Vilardell us ho té preparat perquè pugueu triar i remenar.
Iván Redondo, excap de gabinet de Sánchez i especialista demoscòpic de referència de l'òrbita socialista -potser perquè ni tan sols ells mateixos es creuen el CIS-, fa setmanes que alimenta el marc que la majoria de la investidura del 2023 està a deu escons i un penal de repetir. Queden sis setmanes per a les eleccions, temps suficient perquè les veiem de l'alçada d'un campanar i perquè encara hi hagi moviments de votants. Lula, uns dies abans dels comicis, ho tenia magre. Gràcies a un insult de Flávio Bolsonaro en un debat, rient-se de tenir nou dits -en va perdre un amb 17 anys en un accident laboral-, va saber apel·lar amb experiència i rotunditat els electors progressistes. Sánchez ho té al cap.
Vídeos com el del Gernika, o el que corre al costat de Carlos Cuerpo, fan bona aquella frase -que veus socialistes admeten com a certa- que el líder del PSOE és més bon candidat que president. I encara una altra lliçó del Brasil: la dreta i l'extrema dreta no es quedaran aturats si perden. El camí per qüestionar el resultat d'uns comicis en democràcies occidentals el va obrir Donald Trump el 2020, i Bolsonaro l'ha copiat. Quan Feijóo diu que els aldarulls de Barcelona demostren -triple pirueta- que l'esquerra es resistirà amb violència a abandonar el poder, està dient que només acceptarà el veredicte de les urnes si l'afavoreix. Ahir, a la Cope, l'emissora dels bisbes, Carlos Herrera deia que el resultat només s'acceptarà "si es comprova que no hi va haver trampes". Bo saber-ho: ningú podrà al·legar desconeixement.
I aquest dimarts, per cert, és el torn d'Israel, on l'autoritari i bel·licista Benjamin Netanyahu té números per perdre el poder. El primer ministre israelià ha alimentat en les últimes hores la possibilitat d'un atac contra l'Iran, idea que -imaginen-nos si devia ser desaforada- ni tan sols va avalar Donald Trump. Els resultats no els coneixerem fins demà -el recompte és llarg i la fragmentació política és màxima-, però també poden determinar si hi ha un canvi de rumb en un país que sempre sap situar-se al centre del món. El principal rival de Netanyahu és Gadi Eisenkot, excap de l'exèrcit però de tendència més liberal. Una derrota del primer ministre suposaria el segon revés de la setmana per a una extrema dreta global que continua fent por.
Avui no et perdis
- La patronal també «vota» el 29-N: mà dura contra els aldarulls i xoc per la vaga general; per Pep Martí i Vallverdú.
- El mapa d'aliances d'ERC per treure el cap als Països Catalans el 29-N; per Lluís Girona Boffi.
- El pla de PP i Vox per a Catalunya: un duel inesperat i una agenda dura; per Lluís Girona Boffi.
- Cinc curiositats de Tots Sants que potser no coneixies; per Marc Orts.
- Alexia Putellas guanya la tercera Pilota d'Or en una gala tenyida de blaugrana; per Pau Espí Solé.
