Rep El Despertador cada matí al teu correu
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, compareix avui al Parlament per sotmetre's a la sessió de control i per informar de les novetats al seu executiu. ERC ha operat en els darrers dies alguns canvis interns, Oriol Junqueras i el cap de l'executiu han mostrat unitat i la direcció del partit ha renovat la confiança en Aragonès per tornar a ser candidat i evitar debats incòmodes i que consideren estèrils, i ahir es van fer retocs a l'executiu. Era previsible que Aragonès seria candidat (Junqueras no té garantit que l'amnistia arribi a temps i tampoc interès especial a apartar a qui va triar com a cap de cartell) i els canvis al partit i al Govern responen ja a una lògica electoral i a una voluntat d'imprimir més intencionalitat política a l'executiu.
Fer vicepresidenta a Laura Vilagrà era, segurament, el que ja s'hauria d'haver fet quan, fruit de la marxa de Junts de l'executiu, va assumir-ne algunes de les competències polítiques de Jordi Puigneró, com ara la coordinació dels delegats territorials. Ara, en tant que vicepresidenta de iure i no només de facto, serà ella qui dirigirà les reunions del consell tècnic, responsabilitat que es va traspassar al secretari del Govern. La fins ara consellera de la Presidència ha consolidat el seu espai al costat del president a Palau i amb una carpeta sectorial molt àmplia que li ha portat també contratemps, com ara la repetició de les oposicions que havia externalitzat o el fracàs de l'aposta pels Jocs d'Hivern. Però ha aconseguit que les relacions amb l'Estat siguin més productives i greixades, fruit també de les necessitats de Pedro Sánchez.
La novetat més rellevant és la designació de Sergi Sabrià com a nou viceconseller d'Estratègia i Comunicació, un càrrec que no s'havia tornat a utilitzar des del segon tripartit. L'exportaveu d'ERC al Parlament i fins ara director de l'Oficina del President, que conservarà atribucions, va comptar primer amb la confiança de Marta Rovira i ara amb la d'Aragonès, que ha decidit reforçar-lo. A la pràctica ja s'havia fet càrrec d'aquests dos àmbits a l'executiu. No s'engreixa l'estructura, però Sabrià farà la feina amb més rellevància política i presència pública.
Sabrià és un dirigent que, a l'hora de fer declaracions i marcar la línia, garanteix vehemència i un posicionament polític més clar i fort del que, per exemple, exhibeix la periodista Patrícia Plaja, que com a portaveu no ha abandonat mai un perfil tècnic. Ni el PSC ni Junts ho posaran fàcil a ERC en el tram final de la legislatura i els republicans necessiten més gruix als faristols si Aragonès vol continuar preservant el perfil institucional.
Els canvis situen clarament a ERC i al Govern monocolor que lidera en un escenari que és, per força, electoral, de preparar unes eleccions que, ni de bon tros, té garantit guanyar. Quedar primers no els donarà la presidència de forma automàtica, però tindran més fàcil aconseguir-la que els seus dos rivals en aquest escenari. El mal resultat de les municipals i les espanyoles va encendre les alarmes al partit, que en el canvi de dècada esperava que, a poc a poc i gràcies al "principi de realitat" del postprocés, al que ara també ha aterrat Junts, s'anés afermant la seva hegemonia.
La bona gestió (o una gestió sense conflictes) no fa guanyar vots encara que permeti bastir complicitats o formar part del paisatge. Fer-ho malament, sigui per ineficàcia, per inacció o per un context massa advers, sí que en treu. D'aquí que, a banda d'intentar no embarrancar en la gestió de les urgències com la sequera, l'educació o l'habitatge, Aragonès i el seu govern vulguin ara posar-hi més política. A vegades tan bescantada i sempre tan necessària per fer prosperar les idees.
Avui no et perdis
» Anàlisi: Aragonès entra en mode campanya: què impliquen els canvis al Govern?; per Oriol March.
» Perfil: Laura Vilagrà, l'«alter ego» de Pere Aragonès; per Pere Fontanals i Carme Rocamora.
» Per què es reforça però no es blinda la llei d'amnistia?; per Bernat Surroca.
» Opinió: «Tot el que no puc dir (i no et diré)»; per Joan Foguet.
» Jo competeixo: L'expulsió lingüística de Collboni; per Modernet.
» Barcelona destapa el pla per climatitzar totes les escoles: 24 centres ho faran aquest estiu; per David Cobo.
» Opinió: «Torneu el tractor»; per Francesc Canosa.
» Temperatures d'avançada primavera en ple gener: s'assoliran rècords?; per Arnau Urgell i Vidal.
» Què passa a Riot Games i per què una de les empreses més importants de videojocs acomiada 530 persones?; per Victor Rodrigo.
» Històric Bayona: dues nominacions als Oscars per «La sociedad de la nieve»; per Victor Rodrigo.
» Ja és oficial, amb traçat inclòs: Madrid tindrà GP de Fórmula 1 a partir del 2026; per Victor Rodrigo.
» La RFEF porta la filtració d'àudios del VAR a Gerard Romero davant la Guàrdia Civil; per Lluís Girona.
El passadís
Esteban González Pons, vicesecretari d'Assumptes Institucionals i Internacionals del PP i peça clau de l'organigrama d'Alberto Núñez Feijóo, va ser ahir al Círculo Ecuestre. Es percebia que el PP no era al govern i no va ser dels dinars més concorreguts, però el polític valencià, de verb esmolat (i afany literari: el setembre acabarà una altra novel·la), no va decebre l'auditori, escometent durament contra el govern espanyol i titllant de "càncer" el TC. Preguntat per la periodista Sílvia Angulo, de La Vanguardia, si és partidari de "dialogar" amb Junts, va dir que ell sempre defensava parlar amb tothom, però "depèn del que es parli". Potser curant-se en salut, va explicar que a Brussel·les ha coincidit en diverses ocasions amb Carles Puigdemont "i hi he parlat moltes vegades". El que no va dir és sobre què. Tampoc va voler abordar la reunió amb Jordi Turull que hauria mantingut a casa de l'empresari Borja García Nieto a Pedralbes i que Junts i el PP neguen mentre sí que en confirmen d'altres. També va descriure un Pedro Sánchez "vampiritzat" per l'independentisme, que l'està deixant sense sang. A la sortida, algun soci habitual comentava cofoi: "S'hi pot estar d'acord o no, però és molt bo". Els habituals de la casa més aviat tenen tendència a estar-hi d'acord amb les tesis del PP.
Vist i llegit
Naomi Klein, la pensadora canadenca que es va convertir en un referent de l'esquerra altermundista amb llibres com No Logo i La doctrina del xoc, publica un nou llibre, Doppelganger, una mena de memòria personal en el temps de la pandèmia. Iker Seisdedos l'ha entrevistada a El País i Klein mostra el seu nervi crític també amb algunes posicions progressistes. Així, adverteix de l'actitud puritana i censora d'un sector de les esquerres, que amb la seva puresa estan allunyant una part dels joves, que veuen l'extrema dreta com a més agosarada. Klein alerta que el gurú trumpista Steve Bannon ha aconseguit fer més forat que el progressisme global i assenyala que l'esquerra "ha de pensar més en com ampliar les files que en depurar-les". En plena campanya de les eleccions nord-americanes considera que Trump és una amenaça molt real i que només serà aturat si Joe Biden es fa a un costat.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1977, a Madrid, un escamot d'ultradreta assassinava cinc advocats laboralistes de CCOO i en malferia altres en un local que compartien amb el PCE. La matança d'Atocha va enrarir encara més el clima polític d'una Transició que, contra el que afirma el discurs oficial, no va ser precisament pacífica. A l'enterrament, que va transcórrer sense incidents tot i que enmig d'una forta tensió, hi van assistir més de 100.000 persones i va ser l'avantsala de diverses vagues que es van afegir a la de l'endemà de l'atemptat. Mesos després es legalitzava el PCE. Us aconsello el reportatge que va escriure Pep Martí. Aquí podeu veure un documental sobre el moviment obrer en aquells anys i l'impacte de la matança.
L'aniversari
Un 24 de gener de l'any 1987, avui fa 37 anys, naixia a l'Uruguai l'exjugador del Barça Luis Suárez. Home d'àrea, impulsiu, treballador i tremendament competitiu, les seves botes són sinònim de gol. Al Barça va formar un trident d'or amb Messi i Neymar. Abans havia jugat al Nacional, el Groningen, l'Ajax i el Liverpool. Suárez ja coneixia Catalunya abans de fitxar pel Barça perquè la seva parella s'hi va traslladar de jove i no la va perdre de vista. Va marxar del Barça l'estiu del 2020 i aquesta temporada juga al costat de Leo Messi, Jordi Alba i Sergio Busquets a l'Inter de Miami. Aquí podeu recuperar els seus millors gols.
subdirector de Nació
