El Tribunal Correccional de París va condemnar ahir una vintena de membres del Reagrupament Nacional per destinar diners dels fons europeus a l’acció política del partit. Entre els condemnats per malversació hi ha la líder del partit ultra, Marine Le Pen. Quatre anys de presó i cinc d’inhabilitació per ser elegida o elegible que faran que, si no s’atenen els recursos de la defensa, no es pugui presentar a les pròximes presidencials.
La decisió és molt rellevant perquè algunes enquestes donaven a la filla del fundador del Front Nacional una intenció de vot consolidada del 37% i l’actual president de la República, Emmanuel Macron, no es tornarà a presentar perquè haurà complert els dos mandats. Era la favorita, esperava beneficiar-se de l’onada reaccionària que encarna Donald Trump, i imposar-se davant del candidat de l’esquerra Jean-Luc Mélenchon i dels possibles caps de cartell macronistes, Gabriel Attal o Édouard Philippe. No sembla que ni el socialisme parisenc ni la dreta tradicional tinguin opcions de plantar cara.
Una victòria de l’extrema dreta a França tindria un impacte brutal al conjunt d’Europa perquè, si Alemanya ha estat el motor econòmic de la UE, els nostres veïns han estat el polític. El projecte, ja molt tocat, podria quedar mort i enterrat. I això és especialment rellevant en l’actual context geopolític, marcat per la deriva de l’administració Trump i l’impacte que té sobre l’OTAN i que obliga Europa a reaccionar.
Le Pen al·legarà que és víctima d’una persecució política (no trigarem a sentir el mot lawfare), segurament afirmarà que el seu no és un cas de corrupció i recordarà que aquesta és una pràctica habitual en molts partits. El cas és que la justícia, a França, ha fet amb ella el que la dels Estats Units no es va atrevir a fer amb Trump, a qui un jurat popular havia declarat culpable de 34 delictes. Es va poder presentar i va guanyar.
Els vents bufen a favor de Le Pen i, si les borses no s’ensorren i hi ha una pau acceptable entre Rússia i Ucraïna, Trump i les seves idees poden sortir-ne reforçades. I ella, com Meloni, Abascal o Orbán, les representa de forma lleial i fins fa poc també picava l’ullet a Putin. Esperava, de fet, beneficiar-se de la fractura de l’anomenat Front Republicà que els darrers anys havia funcionat a França a les segones voltes presidencials quan hi concorrien els Le Pen i del que ja s’han desmarcat els Republicans. La dreta tradicional ha vist com els vots que, en darrera instància, havia custodiat Nicolas Sarkozy es repartien entre el macronisme i el lepenisme. Ara el partit de la condemnada, que ha moderat les formes, però no el fons, mira al jove Jordan Bardella, president del Reagrupament per activar un efecte bumerang.
Crec que no hi ha —ho he escrit diverses vegades— solució bona quan l’extrema dreta és forta a les institucions. Deixar-la governar liderant executius o formant-ne part i que fracassin les seves ocurrències populistes té tants punts a favor i en contra com aplicar-los cordons sanitaris. El debat val per França, però també pels Estats Units, per Ripoll o pel País Valencià.
Les democràcies liberals i les seves opinions públiques no han estat capaces de resoldre’l el debat i tampoc d’atacar els malestars que han alimentat el populisme ultra validant els discursos d’odi. Però és evident que, com a mínim, cal exigir als seus cabdills que compleixin les normes i ser implacables quan no ho fan, tal com ells demanen fer amb els més febles.
Avui no et perdis
- La caiguda de Le Pen: què passarà ara a França?; per Pep Martí
- Les peticions d'eutanàsia s'estenen a Catalunya: una al dia; per David Cobo
- Què farà Repsol després de la decisió de Trump?; per Pep Martí
- Es dirà 2CAT i començarà a emetre per la Diada: els detalls del nou canal de RTVE en català; per Víctor Rodrigo
- Entrevista a Roc Bernadí (Svetlana): «Som marranes, sortim de la norma només per existir»; per Guillem Maneja
El passadís
La UPF-BSM és l’escola de negocis de la universitat pública catalana que cursa màsters i postgraus acreditats internacionalment. L’any passat va instituir el guardó “UPF-BSM Public Figure of the Year” que té com a objectiu “reconèixer, donar major notorietat i posicionar com a referents persones, empreses i organitzacions que treballen incansablement —en l’esfera pública— per generar un impacte positiu en la societat, impulsant valors fonamentals com la diversitat, l’equitat, la inclusió i el benestar planetari”. Fa uns mesos van atorgar el guardó de l’any 2024 al Futbol Club Barcelona femení, que ha aconseguit diversos èxits esportius.
Enguany el donen abans i han mirat cap a les institucions. L’escola de negocis de la Pompeu pica l’ullet a la ciutat i als socialistes, que no paren de sumar complicitats entre els sectors econòmics, i premia l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni que, per cert, va cursar un postgrau a la mateixa universitat. El guardó s’entregarà el 13 de maig i comptarà amb la presència de la degana, la doctora Laia de Nadal.
Vist i llegit
La revisió de la sentència del cas Alves i la seva absolució han indignat el feminisme que ahir mateix es manifestava al centre de Barcelona. Perquè revictimitza la noia que va denunciar la violació, perquè hi ha la sospita que dispararà el temor a denunciar determinats abusos (sobretot si venen d’algú amb poder), i perquè alimenta l’ombra d’una justícia patriarcal i que no és igual per tothom. A El País dedicaven el seu editorial a aquest assumpte i, subratllant la importància de la presumpció d'innocència i el dret penal garantista, avisaven del missatge negatiu que es pot estar enviant a les dones que denuncien. Les sentències són contradictòries i afirmen que cal revisar els processos judicials per animar a denunciar i garantir que la violència sexual no quedi impune.
El nom propi
El consell de RTVE va acordar ahir posar en marxa 2CAT, la televisió en català que l’ens estatal vol crear per produir més continguts en la nostra llengua des del seu centre de Sant Cugat de Vallès i que ha estat rebuda amb certa expectació pel sector i els actors polítics. Us n’hem donat els detalls al Món de la Tele. Al capdavant de la nova cadena hi han situat el periodista Oriol Nolis (Barcelona, 1978), vinculat des de fa vint anys a RTVE. Ja va ser director del centre territorial a Catalunya i dels seus informatius. A Madrid, ha presentat diversos espais informatius i fins i tot les campanades de Cap d’Any. A més, ha publicat les novel·les La extraña historia de Maurice Lyon i el 2022 La fragilidad de todo esto.
