La justícia ha posat fi (de moment) a la carrera política de Marine Le Pen, líder de l'extrema dreta francesa condemnada a quatre anys de presó per malversació de fons públics. La cap del Reagrupament Nacional haurà de pagar una multa de 100.000 euros i estarà inhabilitada durant cinc anys per exercir una responsabilitat política. El que vol dir que no podrà ser candidata a l'Elisi el 2027. Una porta que no es tanca definitivament ja que Le Pen pot recórrer la sentència. 

L'episodi en el tribunal correccional de París ha causat un terrabastall en la política francesa i tindrà impacte més enllà de França. Le Pen és molt més que la líder ultra d'un país important. És un dels rostres del moviment Patriotes, que reuneix l'ala més extrema de la dreta radical populista i euròfoba. Aquestes són les conseqüències d'una sentència que pot capgirar l'escena política francesa.

Un judici a tota la cúpula ultra

Le Pen ha estat processada junt amb 23 dirigents més de la seva formació, acusats d'haver desviat 4,1 milions d'euros destinats a personal del parlament Europeu i que foren emprats per altre personal del partit, aliè a l'eurocambra. Quasi tots han estat condemnats, amb una excepció. Entre els declarats culpables, hi ha també l'alcalde de Perpinyà, Louis Aliot, exparella de Le Pen. Podrà mantenir l'alcaldia perquè ha estat inhabilitat durant tres anys però no de manera immediata, i pot recórrer. 

L'intent de deslegitimar les institucions

La irritació en el si del partit ultra és evident. La direcció, que s'ha reunit d'urgència, ha fet una crida a la "mobilització popular i pacífica" contra la sentència, presentada com una maniobra política. L'argumentari recorda el manual trumpista davant les acusacions contra el magnat nord-americà. L'extrema dreta parla d'"escàndol democràtic". Algun parlamentari del Reagrupament Nacional ja parla de "cop d'estat institucional". 

La xarxa internacional ultra, contra la UE

En aquests moments, el bloc ultra combat en cada país de la UE i alhora en un ampli front exterior, sempre connectat amb els Estats Units. França és una gran batalla però la lluita es juga a tot el continent. El primer ministre hongarès, Viktor Orban, després d'exclamar "Jo soc Marine", ha apuntat directament a Brussel·les com a responsable de la sentència. Des de l'altre costat de l'Atlàntic, Elon Musk s'ha afegit a la campanya de manipulació, escometent contra una suposada "esquerra radical" darrera dels jutges.

Jordan Bardella es prepara

Una primera conseqüència política de la sortida d'escena de Le Pen -si més no en un primer moment- serà l'ascens previst del jove Jordan Bardella, de 29 anys i president formal del partit lepenista. Bardella serà el candidat a la presidència en les eleccions del 2027 si l'avui condemnada no aconsegueix revertir la sentència en el seu recurs anunciat. Ja fa temps que es fogueja en l'arena política i ha demostrat condicions de lideratge. Caldrà veure si en el futur tots dos dirigents saben conviure en el mateix espai quan el paper destinat a Bardella era, fins ara, el de primer ministre d'una presidenta Le Pen. Bardella també ha de saber apamar bé la reacció dels seus a la condemna judicial, evitant no espantar el vot més moderat.

Unes presidencials encara més incertes

La primavera del 2027, França votarà en unes eleccions que seran existencials per al futur d'Europa. La UE ha constituït un nus central amb el que serà nou canceller alemany, Friedrich Merz, i el president francès, Emmanuel Macron, al qual s'ha afegit des de fora de la Unió el britànic Keir Starmer. Macron encarrila la darrera part del seu mandat i no es pot tornar a presentar, però intenta ara recuperar capital polític enarborant la bandera gaullista de la França que encara no ha dit la darrea paraula en la gran escena mundial. 

De moment, amb les presidencials encara lluny, hi ha més preguntes que respostes sobre el futur. Serà capaç l'esquerra, en especial el Partit Socialista, d'encarnar una idea atractiva o continuarà sent vist com un reducte del París elitista, com assenyalava el politòleg Olivier Roy? A què jugarà finalment Jean-Luc Mélénchon i la seva esquerra populista? Anirà unificat tot el centrisme macronià, que avui dubta entre el tecnòcrata Gabriel Attal i el més conservador Édouard Philippe? Les opcions de LePen-bardella dependran, en bona part, de la sort del projecte trumpià.