La decisió de l’administració Trump de revocar els permisos i exempcions concedides a Repsol i diverses companyies petrolieres associades a Petrolis de Veneçuela (PDVSA) per exportar cru des del país llatinoamericà ha generat un lògic desconcert en el món econòmic. Les empreses afectades disposen de fins a finals de maig per posar fi a les seves operacions a Veneçuela.
Repsol hi opera des del 1993, i gestiona diversos actius de petroli i gas. El 2023, va signar -d’acord amb l’administració Biden- un acord amb PDVSA per a la gestió de la seva empresa conjunta, Petroquiriquire, per incrementar la producció i facilitar la recuperació del deute associat a aquests actius. Què pot passar ara? Aquestes són algunes claus de l’escenari que deixen les traves de Washington.
Què està en risc?
Repsol va començar a operar a Veneçuela el 1993. Aleshores el país vivia el final -abrupte- del mandat de Carlos Andrés Pérez, una versió molt lliure de socialdemocràcia llatinoamericana. El vincle entre Pérez i el govern de Felipe González va ser molt estret i va facilitar la penetració de capital espanyol al país. Hugo Chávez encara no manava però començava a treure el cap en un escenari que es complicaria molt. Les relacions entre el règim chavista i la companyia petroliera van passar per diversos moments, però l’entesa es va imposar.
Hi ha un moment molt gràfic d’aquesta cruïlla d’interessos, com va ser la visita de Chávez a Madrid el 2009, just després d’un dels grans descobriments de gas natural a la costa occidental veneçolana: és l’anomenat Projecte Perla, que dona -segons dades de Repsol- 580 milions de peus cúbics al dia. “Brufau, què en farem de tant de gas?”, diuen que va etzibar el líder bolivarià a Antoni Brufau, que continua de president de la companyia. Segons Business Insider, ara Repsol afronta el risc de perdre els 504 milions de patrimoni que té exposats al país, amb 67 milions de barrils diaris del 2024 (el 4,6% del petroli que entra a Espanya, que és el 7% de la producció veneçolana).
La resposta de Repsol: "Diàleg obert i fluid"
La companyia ja ha donat una primera resposta al moviment de Trump. El seu conseller delegat, Josu Jon Imaz, en el fòrum econòmic Wake-up, Spain! celebrat a Madrid, ha parlat de “diàleg obert i fluid” amb Washington i de mantenir una “relació directa” amb l’administració nord-americana. Al mateix temps, això sí, ha relativitzat la gravetat de la crisi. Perquè el 85% del negoci de Repsol a Veneçuela és en gas natural, el que en principi no es veuria afectat per la mesura de Washington. De moment.
Per què els Estats Units poden fer això?
L’any 2019, els Estats Units van establir unes fortes sancions contra el règim de Nicolás Maduro. Va ser després d’una forta onada de protestes contra el govern de Nicolás Maduro, que va succeir Chávez a la mort d’aquest. Entre les mesures, adoptades per la primera administració Trump, es va fixar la prohibició de tota transacció amb la companyia estatal veneçolana PDVSA, amb una excepció: el govern nord-americà podia decidir exempcions en casos concrets.
De Biden a Trump
El 2023, l’administració Biden va suavitzar el règim de sancions. Va ser un senyal de distensió del govern demòcrata després que Maduro hagués arribat a un acord amb la Plataforma Unitària d’Oposició que incloïa eleccions lliures el 2024. La crisi interna viscuda l’any passat ja feia presagiar que la situació política s’enfosquiria. Ara, Trump ha escomès contra les companyies que treballen a Veneçuela. El mes passat ja va advertir Chevron que perdia l’autorització. Ara han estat la també nord-americana Global Oil Terminals, la francesa Maurel&Prom, la italiana Eni, l’índia Reliance Industries i l’espanyola Repsol.
Quin marge de maniobra té Repsol?
No massa. Si bé és cert que els Estats Units no poden, formalment, “prohibir” tota transacció de tercers amb Veneçuela, cal tenir present que la moneda central en el comerç internacional i en els contractes petroliers és el dòlar, fet que implica un poder financer evident. Malgrat tot, el forat que presenta ara Repsol és amb prou feines l’1% dels actius de la companyia, que aquest dilluns ha perdut un 2,6% en el mercat de valors.
L’interès de Trump per Veneçuela
Washington està exercint una forta pressió sobre Maduro. En la llista d’enemics a abatre, el règim bolivarià sent l’hostilitat de Trump, entestat a aïllar Caracas. Amb tot, Maduro ha evitat relliscar diplomàticament amb Trump en el tema de la immigració, a l’inrevés del que va fer el colombià Gustavo Petro quan va voler enfrontar-se al president nord-americà i va acabar admetent el retorn d’immigrants. Les darreres setmanes el magnat nord-americà i el líder bolivarià han mantingut un pols caracteritzat per les contradiccions. Quan Maduro ha semblat tancar l’entrada d’immigrants provinents dels Estats Units, Trump ha enviat 200 veneçolans a les presons de Bukele, al Salvador. Tot seguit, Maduro ha afluixat, mentre que Trump, alhora que anunciava aranzels del 25% per qui comerciï amb Caracas, allarga fins al 27 de maig l’aplicació de la prohibició a les petrolieres.
L’oposició antichavista ja no es refia d’un Trump que no deixa de mostrar-se ambivalent i que en enviar enviar el seu amic Richard Grenell a parlar amb Maduro ja va desconcertar els més bel·ligerants amb el règim. Pel que fa a les companyies com Repsol, potser més greu que l’impacte econòmic a curt termini de les mesures de Washington serà la situació d’inseguretat jurídica a llarg termini que l’erràtica conducció de Washington està generant.
