Més peticions que mai per rebre l'eutanàsia i aplicar els principis d'una mort digna a Catalunya. L'any passat es va arribar a les 358 sol·licituds, "una al dia", s'ha establert a la roda de premsa de presentació de les dades al Departament de Salut. Això suposa haver registrat més peticions que mai, tenint en compte que la possibilitat va emergir l'any 2021, i també representa un augment del 63% respecte a l'any anterior. El creixement rellevant té a veure "amb un major coneixement d'aquest dret", ha comentat la directora general d'Ordenació i Regulació Sanitària, Clara Pareja.
Més enllà de la xfira de requeriments, les aplicacons finals de l'eutanàsia també van a l'alça. El 2024 es va prestar una mort digna de manera anticipada a 142 persones, el que suposa elevar un 51% els registres de l'any anterior. "Estem a anys llum de com s'està desplegant la llei de l'eutanàsia, la nostra comunitat és la que més sol·licituds rep i més prestacions fa", ha remarcat Pareja, en relació a l'avenç d'aquesta possibilitat a la resta de l'estat espanyol.
Si bé no hi ha grans diferències entre homes (47%) i dones (53%), sí que es destaca que el camí inicial d'aparició de les tramitacions és l'atenció primària, l'espai d'acompanyament sanitari amb més vincle amb la ciutadania, mentre que a l'altre extrem hi ha les residències de gent gran, on només s'ha registrat una petició durant el 2024. També són els professionals de medicina i infermeria de l'atenció primària els que acaben fent de referents dels pacients durant tot el procés, majoritàriament. Mentre que el 39,5% de les persones que van rebre l'eutanàsia l'any passat ho van fer des d'un hospital, la majoria (si se sumen els del domicili i els de les residències) van preferir acabar la seva vida al lloc on viuen (53,5%).
Un altre aspecte a destacar és que el principal motiu per fer les peticions ja són les patologies oncològiques (24%), mentre que les neurològiques representen un 21% dels casos. Ara bé, el camí que s'obre entre que comença la tramitació de la mort digna i que s'acaba el procés deixa un escenari diferent, quan s'arriba a la prestació de l'eutanàsia. De fet, durant el 2024 un total de 121 persones van morir abans de completar el procediment de la prestació d’ajuda per morir, de les quals set havien iniciat el procés l’any anterior. Així, a les estadístiques finals de l'eutanàsia aplicada durant l'any passat es veu com finalment són les persones amb patologies neurològiques (33%) les que predominen, sobre el total. En segon lloc, invertint les posicions de les sol·licituds, hi ha els que tenen un origen del patiment oncològic (21%).
Durant el 2024 es van acabar rebutjant 25 peticions d'aplicació de l'eutanàsia (7%) de manera ferma.
Serrells pendents de resoldre
Sí que han expressat una certa preocupació des del Departament de Salut per aclarir perquè, fins al moment, hi ha una "concentració" territorial al voltant de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Un 68% de les peticions de tot el país per aplicar l'eutanàsia corresponen a les regions sanitàries de la ciutat de Barcelona, la zona Metropolitana Nord i la secció Metropolitana Sud. Un altre pic es registra a l'àmbit de Girona (13%), però a la resta del territori català hi ha encara unes xifres molt minoritàries. Els responsables de la Generalitat aposten per "no avançar cap causa" i encomanar-se a fer "una anàlisi profunda" que ho expliqui.
També s'ha reconegut que els terminis de resposta a les sol·licituds de l'eutanàsia s'han anat fent una mica més lents, de mitjana. Clara Pareja ho ha atribuït al nou volum de les peticions -"al nombre de casos"- que ha arribat al sistema sanitari català. Preguntada específicament sobre si el país està preparat per assumir l'increment que s'està produint al voltant de les peticions, sense afectar el calendari d'acompanyament als sol·licitants, la directora general d'Ordenació i Regulació Sanitària ha sostingut que encara s'ha de traçar un camí per cobrir adequadament els reptes del futur: "Com ho farem encara ho hem de treballar i planificar".
Sigui com sigui, la presidenta de l'Associació pel Dret a Morir Dignament, Cristina Vallés, s'ha mostrat satisfeta amb l'exercici exhaustiu de presentació de les dades sobre l'aplicació de l'eutanàsia i els recursos desplegats, i ha recordat la rellevància d'estendre el coneixement del Document de Voluntats Anticipades que et permet establir -quan encara tenim plena lucidesa- quin final de vida desitja cada ciutadà.
Un dret "personalíssim"
Sobre el cas recent en què un pare reclamava que s'aturés el procés d'eutanàsia a una dona de 24 anys de Barcelona que havia demanat accedir a una mort digna, després de portar anys patint un trastorn límit de la personalitat, un d'obsessiu compulsiu i no tenir mobilitat a cap de les dues cames, també s'ha marcat una posició des de l'administració pública. "Qui és legítim per decidir sobre la mort d'una altra persona? Ens semblaria molt estrany que algú extern presentés un recurs sobre algú que es vol divorciar de la seva parella o que ha decidit tenir un fill, oi?", ha plantejat Albert Planes, referent d'eutanàsia a l'Institut Català de la Salut (ICS) i vocal de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC) al voltant de l'eutanàsia. "És un dret que es considera personalíssim", ha recalcat, abans de recordar que només es pot decidir mentre es mantenen les plenes facultats mentals. La justícia, a més, finalment ha donat la raó a la jove que volia rebre l'eutanàsia.
