Marine Le Pen no podrà aspirar a la presidència de França en les eleccions previstes per al 2027. El tribunal correccional de París ha dictat sentència contra ella aquest dilluns i ha donat la raó a la Fiscalia, que l'acusava a ella i a una vintena de càrrecs del seu partit, el Reagrupament Nacional, de malversació de fons públics quan era eurodiputada. Le Pen ha estat condemnada a inhabilitació de cinc anys amb execució immediata, cosa que li impedeix ser candidata, i també a quatre anys de presó. Entre els condemnats hi ha l'alcalde Perpinyà, Louis Aliot.

La decisió judicial té una rellevant transcendència política, ja que implica que la líder de l'extrema dreta francesa pugui concórrer o no en unes presidencials que seran decisives per al futur de França i del projecte europeu, que té en Le Pen una de les seves majors adversàries. El 2027 s'elegirà el successor d'Emmanuel Macron, que ja no pot tornar-se a presentar. La fiscalia ha acusat els dirigents lepenistes de desviar fons del Parlament Europeu a tasques del partit a París del tot alienes al que era la seva destinació legal.

La tensió política ha estat màxima les darreres setmanes, amb el Reagrupament Nacional pressionant sobre els jutges per evitar una sentència condemnatòria i la mateixa Marine Le Pen -actualment diputada a l'Assemblea Nacional- referint-se constantment a la "guillotina judicial" que hi havia sobre ella. Ara tot indica que serà el número dos de la formació ultra, Jordan Bardella, de només 29 anys, qui recollirà la torxa del lideratge de l'extrema dreta.