18
d'abril
de
2012
Parc natural de les capçaleres del Ter i el Freser. Foto: CEINR
El Parlament de Catalunya també se suma a la reclamació d'un parc natural del Ripollès. Després del compromís del conseller Pelegrí de finals de març, aquest dimecres la comissió de Territori de la cambra catalana ha aprovat per unanimitat una proposta de resolució d'ERC per declarar parc natural les capçaleres del Ter i el Freser. La diputada republicana Carme Capdevila, que va presentar la proposta, considera que la declaració és "fonamental", i va recordar "que els experts han alertat que l’espai s’ha vist afectat en els darrers anys per diverses infraestructures i instal·lacions situades al cor de cada capçalera dels rius".
Malgrat que mai com ara la iniciativa tenia tants suports polítics, tècnics i socials, no és la primera vegada que s'intenta. De fet, un ja llunyà 2001 el Parlament també va instar el Govern a convertir l'espai d'interès natural de les capçaleres del Ter i el Freser en un parc natural o parc nacional. Una resolució similar es va aprovar l'any següent però, de nou, no va servir perquè el projecte avancés.
El procés participatiu per determinar el futur de la muntanya de Sant Miquel de Setcases, finalitzat el juny de 2010 i que responia a la polèmica per la tal·la de l'obaga de Carboners, va assenyalar la creació del parc com una possible solució de consens. Poc a poc, la idea ha anat guanyant suports tant comarcals com nacionals que van culminar amb el compromís del conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, aprofitant la seva visita a Ribes de Freser per inaugurar la nova seu del CEINR. Això sí, va advertir que només seria possible si era “autosuficient” i esdevenia un nou model de gestió dels parcs naturals al nostre país.
Retallades als consorcis
El suport del Parlament al parc natural arriba en un context econòmic molt complicat. Els consorcis de gestió dels espais naturals no s'escapen de les retallades i en el cas del CEINR enguany rebrà un 30% menys de recursos que el 2011. Precisament, l'alcalde de Camprodon i diputat del PSC, Esteve Pujol, ha demanat a través del seu Twitter que CiU, a banda de votar declaracions com les d'avui, es comprometi a aportar recursos i no només a retallar com fins ara. Es dóna la circumstància que Camprodon és el segon municipi amb més hectàrees al Consorci de l'Alta Garrotxa, que ha vist com la disminució d'aportacions –per exemple el Consell Comarcal del Ripollès se n'ha retirat- l'ha fet passar de set a només dos treballadors.
El Parlament de Catalunya també se suma a la reclamació d'un parc natural del Ripollès. Després del compromís del conseller Pelegrí de finals de març, aquest dimecres la comissió de Territori de la cambra catalana ha aprovat per unanimitat una proposta de resolució d'ERC per declarar parc natural les capçaleres del Ter i el Freser. La diputada republicana Carme Capdevila, que va presentar la proposta, considera que la declaració és "fonamental", i va recordar "que els experts han alertat que l’espai s’ha vist afectat en els darrers anys per diverses infraestructures i instal·lacions situades al cor de cada capçalera dels rius".
Malgrat que mai com ara la iniciativa tenia tants suports polítics, tècnics i socials, no és la primera vegada que s'intenta. De fet, un ja llunyà 2001 el Parlament també va instar el Govern a convertir l'espai d'interès natural de les capçaleres del Ter i el Freser en un parc natural o parc nacional. Una resolució similar es va aprovar l'any següent però, de nou, no va servir perquè el projecte avancés.
El procés participatiu per determinar el futur de la muntanya de Sant Miquel de Setcases, finalitzat el juny de 2010 i que responia a la polèmica per la tal·la de l'obaga de Carboners, va assenyalar la creació del parc com una possible solució de consens. Poc a poc, la idea ha anat guanyant suports tant comarcals com nacionals que van culminar amb el compromís del conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, aprofitant la seva visita a Ribes de Freser per inaugurar la nova seu del CEINR. Això sí, va advertir que només seria possible si era “autosuficient” i esdevenia un nou model de gestió dels parcs naturals al nostre país.
Retallades als consorcis
El suport del Parlament al parc natural arriba en un context econòmic molt complicat. Els consorcis de gestió dels espais naturals no s'escapen de les retallades i en el cas del CEINR enguany rebrà un 30% menys de recursos que el 2011. Precisament, l'alcalde de Camprodon i diputat del PSC, Esteve Pujol, ha demanat a través del seu Twitter que CiU, a banda de votar declaracions com les d'avui, es comprometi a aportar recursos i no només a retallar com fins ara. Es dóna la circumstància que Camprodon és el segon municipi amb més hectàrees al Consorci de l'Alta Garrotxa, que ha vist com la disminució d'aportacions –per exemple el Consell Comarcal del Ripollès se n'ha retirat- l'ha fet passar de set a només dos treballadors.