01
de juny
de
2010
La proposta de parc natural és un dels resultats del procés participatiu. Foto: CEINR
La segona i darrera sessió del procés participatiu sobre el futur de la muntanya de Sant Miquel va posar sobre la taula la possibilitat de declarar l'espai d'interès natural (EIN) de les capçaleres del Ter i del Freser com a parc natural. Tots els participants van considerar-ho més viable que la figura de parc nacional -tal i com havien demanat la setmana passada set entitats ambientalistes- malgrat que l'alcalde de Setcases ha mostrat el seu escepticisme.
La presència d'estacions d'esquí, la necessitat de comptar amb la participació de l'Estat i les grans limitacions a les activitats primàries són les raons per descartar la declaració d'un parc nacional al nord del Ripollès. En canvi, tant els ecologistes com els veïns participants al procés consideren que un parc natural permetria mantenir la ramaderia i esdevenir un element d'atracció turística. La directora general de Medi Natural, Núria Buenaventura, es va comprometre a estudiar la proposta que compta amb el suport de resolucions del Parlament de Catalunya des de 2001.
Eudald Hueso, membre del Grup de Defensa del Ter, admet que si s'acaba produint la declaració passaran diversos anys i que la clau és resoldre la situació a mig termini. En aquest sentit els ambientalistes també aposten per revisar el Pla de gestió forestal per adaptar-lo als requeriments de la Xarxa Natura 2000. “Hi havia un cert consens que no s'han de tocar els boscos madurs” apunta Hueso que espera rebre en breu les conclusions del procés participatiu.
El gerent del Consorci d'Espais Natural (CEINR), Esteve Pous, no veu amb mals ulls la proposta al contrari que la de parc nacional a la qual s'oposava fermament. Ara bé, demana que no sigui un parc natural que no passi de paper, que tingui una bona dotació pressupostària i que el mateix CEINR en pugui assumir la gestió. A més, reclama consens a l'hora de definir el pla d'usos.
Per la seva banda l'alcalde de Setcases, Jaume Busquets, mostra cert escepticisme sobre la possibilitat de convertir les capçaleres del Ter i el Freser en parc natural. “Això no es pot fer d'avui per demà i, a més, ara no és temps d'ampliar pressupostos” assenyala. A banda, recorda que al procés -que valora molt positivament- hi havia més gent de fora que de Setcases i que la decisió també ha de comptar amb el suport "de Queralbs i del conjunt del Ripollès". Tot i això considera que no és una mala solució ja que és més compatible que un parc nacional.
Respecte el bosc de Carboners Busquets admet que “costarà molt tornar-lo a tocar”. També Esteve Pous considera que no es tal·larà ja que al seu moment es va indemnitzar a Mobles Magret, l'empresa que havia d'aprofitar la fusta.
L'EIN de les capçaleres
L'espai de les capçaleres del Ter i el Freser que actualment forma part del PEIN i de la Xarxa Natura 2000 té una superfície de més de 12.500 ha i s'estén per vuit municipis de les valls de Ribes i Camprodon tot i que més del 80% als termes de Queralbs i Setcases. Inclou bona part de la muntanya de Sant Miquel i la totalitat de la baga de Carboners.
- Portal del procés participatiu
-Notícies sobre la tala de l'obaga de Carboners
La segona i darrera sessió del procés participatiu sobre el futur de la muntanya de Sant Miquel va posar sobre la taula la possibilitat de declarar l'espai d'interès natural (EIN) de les capçaleres del Ter i del Freser com a parc natural. Tots els participants van considerar-ho més viable que la figura de parc nacional -tal i com havien demanat la setmana passada set entitats ambientalistes- malgrat que l'alcalde de Setcases ha mostrat el seu escepticisme.
La presència d'estacions d'esquí, la necessitat de comptar amb la participació de l'Estat i les grans limitacions a les activitats primàries són les raons per descartar la declaració d'un parc nacional al nord del Ripollès. En canvi, tant els ecologistes com els veïns participants al procés consideren que un parc natural permetria mantenir la ramaderia i esdevenir un element d'atracció turística. La directora general de Medi Natural, Núria Buenaventura, es va comprometre a estudiar la proposta que compta amb el suport de resolucions del Parlament de Catalunya des de 2001.
Eudald Hueso, membre del Grup de Defensa del Ter, admet que si s'acaba produint la declaració passaran diversos anys i que la clau és resoldre la situació a mig termini. En aquest sentit els ambientalistes també aposten per revisar el Pla de gestió forestal per adaptar-lo als requeriments de la Xarxa Natura 2000. “Hi havia un cert consens que no s'han de tocar els boscos madurs” apunta Hueso que espera rebre en breu les conclusions del procés participatiu.
El gerent del Consorci d'Espais Natural (CEINR), Esteve Pous, no veu amb mals ulls la proposta al contrari que la de parc nacional a la qual s'oposava fermament. Ara bé, demana que no sigui un parc natural que no passi de paper, que tingui una bona dotació pressupostària i que el mateix CEINR en pugui assumir la gestió. A més, reclama consens a l'hora de definir el pla d'usos.
L'alcalde de Setcases, Jaume Busquets, mostra cert escepticisme sobre la possibilitat de convertir les capçaleres del Ter i el Freser en parc natural
Per la seva banda l'alcalde de Setcases, Jaume Busquets, mostra cert escepticisme sobre la possibilitat de convertir les capçaleres del Ter i el Freser en parc natural. “Això no es pot fer d'avui per demà i, a més, ara no és temps d'ampliar pressupostos” assenyala. A banda, recorda que al procés -que valora molt positivament- hi havia més gent de fora que de Setcases i que la decisió també ha de comptar amb el suport "de Queralbs i del conjunt del Ripollès". Tot i això considera que no és una mala solució ja que és més compatible que un parc nacional.
Respecte el bosc de Carboners Busquets admet que “costarà molt tornar-lo a tocar”. També Esteve Pous considera que no es tal·larà ja que al seu moment es va indemnitzar a Mobles Magret, l'empresa que havia d'aprofitar la fusta.
Esteve Pous, gerent del CEIR, considera que no es tal·larà Carboners ja que al seu moment es va indemnitzar a Mobles Magret, l'empresa que havia d'aprofitar la fusta.
L'EIN de les capçaleres
L'espai de les capçaleres del Ter i el Freser que actualment forma part del PEIN i de la Xarxa Natura 2000 té una superfície de més de 12.500 ha i s'estén per vuit municipis de les valls de Ribes i Camprodon tot i que més del 80% als termes de Queralbs i Setcases. Inclou bona part de la muntanya de Sant Miquel i la totalitat de la baga de Carboners.
- Portal del procés participatiu
-Notícies sobre la tala de l'obaga de Carboners