Els protagonistes de la història de la Copa d'Europa són més que coneguts. El Reial Madrid és l'equip que té més títols amb 15, el Barça en té cinc a les seves vitrines i alguns dels conjunts més llorejats són el Milà, el Bayern de Múnic o el Liverpool. Però també n'hi ha d'altres que han viscut el seu moment de glòria tot i no ser equips tan mediàtics.
Unes fites que en el futbol actual, on els pressupostos i els diners manen, semblen impossibles de conquerir. O és que ara ens imaginem un equip humil d'Anglaterra guanyant dues Champions? I un club de Sèrbia o de Romania, realment ara tindria alguna opció de ser el millor del continent? Doncs tot això ha passat, encara que potser no ho sabies.
Celtic
En un futbol encara amb molt marge per consolidar-se, un equip històric va imposar-se per primer i única vegada. El Celtic de Glasgow va coronar-se el 1967 com a campió de la Copa d'Europa, fet que encara avui dia el manté com el club més gran d'Escòcia.
De la final disputada a Lisboa es va dir que havia estat una victòria del futbol. Per què? Doncs perquè va imposar-se el plantejament ofensiu dels escocesos contra el catenaccio de l'Inter de Milà, entès com la forma de jugar extremadament defensiva que ha caracteritzat històricament als equips italians.
Nottingham Forest
Quan pensem en clubs grans d'Anglaterra venen al cap el Liverpool, el Manchester City, el Manchester United, l'Arsenal o el Chelsea. Però curiosament, al podi d'equips anglesos amb més Copes d'Europa hi ha el Nottingham Forest. Un dels clubs més antics del país, però que en els seus 126 anys d'història ha viscut majoritàriament en la humilitat.
De fet, el 1978 el Nottingham Forest va ascendir a primera divisió anglesa i contra tot pronòstic va guanyar el títol. Això va donar-los l'accés a la Copa d'Europa, que van guanyar el 1979, fet pel qual es van classificar per a la competició de 1980 que van tornar a guanyar. D'aquesta manera, el club anglès és l'únic del continent que al seu palmarès compta amb més títols internacionals que domèstics.
Hamburg
El futbol alemany té com a màxim representant el Bayern de Múnic, amb el Borussia de Dortmund com a habitual competidor. Però el que potser no és tan conegut és que l'històric Hamburg també va viure el seu moment de glòria a Europa. Si bé ara passa per un dels moments més complicats a la segona divisió alemanya, a Hamburg encara recorden la final de 1983. Un equip humil que va plantar cara a la geganta Juventus, i que va posar fi a una hegemonia anglesa que portava sis temporades consecutives aixecant el títol.
Steaua de Bucarest
De qui molts culers recordaran que té una única Copa d'Europa és l'Steaua de Bucarest. I és que el conjunt romanès va alçar-se amb el màxim títol europeu a la final disputada contra el Barça a Sevilla l'any 1986. Un partit més aviat pobre que es va resoldre en una tanda de penals que es recorda com una de les pitjors nits de la història del barcelonisme, però com la millor nit de la història a la capital romanesa.
I és que l'escenari era absolutament propici per al Barça, que jugava a poques hores de distància de casa seva i amb 60.000 aficionats culers a les grades. Doncs bé, la tanda de penals va ser una autèntica heroïcitat del porter romanès Helmut Duckadam, que va aturar tots els penals dels jugadors blaugrana. L'Steaua va aixecar el títol amb un estadi pràcticament buit, però això no embruta la seva històrica fita.
Estrella Roja
Precisament el Barça s'enfronta aquest dimecres contra l'Estrella Roja de Belgrad, un d'aquests equips que des de la humilitat actual poden dir que han tocat la glòria europea en una ocasió. En ple procés de desintegració de Iugoslàvia, l'equip serbi va viure els millors anys de la seva història i va arribar a convertir-se en el millor club del món.
La seva gran fita va arribar amb la victòria a la final de la Copa d’Europa de 1991 contra l'Olympique de Marsella. Vint mil aficionats serbis van celebrar un triomf als penals que també va estar marcat per la situació política, ja que tot i ser encara un equip iugoslau a la grada només es veia simbologia nacionalista sèrbia. La marxa de jugadors a potències europees i la situació política al país va trencar la continuïtat d'aquell conjunt històric.