El camp del Wolfsburg d’aquest dissabte en poc s’assembla al que les jugadores blaugrana van patir a l'anada dels quarts de final de la Champions de la temporada 2013-14. Aquell partit es va jugar a l’antic VFL Stadion. Van jugar Melanie Serrano, Marta Torrejón i Alexia Putellas i el resultat, 3-0, va suposar l’eliminació del Barça a Europa. Però ha plogut molt des d’aleshores. Tant, que ara les de Jonatan Giráldez ja sumen tres finals de Champions en quatre anys.

La pròxima final de Champions serà el 21 de maig a Torí. El bitllet l’han guanyat, tot i que patint, després d’una anada i una tornada en què han estat superiors a les seves rivals. A l'anada van guanyar 5-1. Aquesta vegada, les blaugrana han perdut 2-0. Malgrat el resultat, i haver firmat la primera derrota de la temporada, el Wolfsburg no està al nivell del Barça. És un equip, que avui, encara que és entre els millors d’Europa, no ha sabut -o no ha pogut- donar el cop final a un Barça que, de tan superior, s’ha avorrit jugant. I aquí han arribat les sorpreses…

El partit ha estat molt diferent del que vam viure a l’anada de les semifinals al Camp Nou, un match ple de diversió i de joc ofensiu. A Alemanya s’ha vist un contrast escandalós respecte el que es va viure a Barcelona, on el marcador es va aturar amb un resultat que ho diu tot. Aquesta vegada, els cinc primers minuts del partit han estat pel club alemany, que ha començat crescut i no ha deixat passar a les blaugrana del mig del camp. Però les de Jonatan Giráldez han sabut fer un partit intel·ligent. Han sabut tenir la pilota i dormir al Wolfsburg. Per una plantilla a la qual li agrada el ritme ha sabut tenir calma i fer una primera part de control. Tot i ser pragmàtiques, es notava que les jugadores no gaudien i això ha fet que cometessin alguns errors.

Durant els primers 45 minuts, el Wolfsburg s’ha permès domesticar. No ha pressionat gaire a dalt ni creat dificultats. Giráldez, a qui no li agradava el que veia, tot i tenir el total del marcador a favor, es posava les mans al cap, escrivia estressadament a un bloc de notes i els canvis han arribat a la segona part. En tots els sentits possibles. Han sortit Oshoala i Mariona per sacsejar el partit. Però, finalment, qui l’ha sacsejat han estat les alemanyes. El primer i polèmic gol del Wolfsburg ha arribat al minut 4, de les botes de Wassmuth, que empata amb Putelles com a màxima golejadora d’aquesta edició de la Champions. Algunes jugadores del Barça s’han queixat d’una planxa, però l’àrbitra és de les que deixa jugar i ha acabat pujant al marcador. El segon gol no s’ha fet esperar gaire. Roord ha empès la pilota fins al fons de la xarxa al 59. Aquí ha estat quan el Barça s’ha fet petit i li ha entrat por. Les centrals de Giráldez han començat a dubtar i el Wolfsburg ha començat a creure en el miracle. 

No obstant això, l’onze del Barça ha sabut resistir i, amb paciència, han pogut esquerdar la confiança de les locals i de l’afició, 22.000 persones -rècord al Volkswagen-Arena-, que somiava amb Torí. Les de Jonathan Giráldez han fet una segona part per oblidar. Els hi ha durat poc la pilota, hi ha hagut moltes més arribades del Wolfsburg… I és que les jugadores del Barça estan fetes per jugar d’una altra manera. Despersonalitzat, poc desinhibit, molt calculador, però amb tot, finalistes de la Champions. I a seguir pensant a fer de la història d'aquest Barça encara una mica més gran.