Tenir un equip amb un alt valor econòmic no és sinònim d’èxit. Un clar exemple és el Manchester City, la plantilla més cara del món i ja quasi sense opcions de guanyar títols aquesta temporada. El segueix el Reial Madrid que, amb el fitxatge de Mbappé, es col·locava com a principal candidat per guanyar-ho tot. Encara tenen possibilitats de fer-ho, però poca gent pensava que el camí cap a quarts de finals de la Champions se'ls faria tan llarg.
El Barça també se situa entre els clubs més valuosos d'Europa, tenint en compte el valor econòmic de la seva plantilla, d'acord amb els càlculs de Transfermarkt, i només per darrere d'aquests dos equips i del Liverpool. La llista la completen el Bayern de Múnic, l'Arsenal, el PSG i l'Atlètic de Madrid. La plantilla blaugrana se situa com a capdavantera en l'augment del valor de la plantilla respecte a la temporada anterior, seguit de molt a prop pel Reial Madrid. El fitxatge estrella de Mbappé, valorat en 180 milions d'euros, ha fet créixer desproporcionadament les xifres del club madrileny, mentre que el Barça ha crescut pel bon joc dels joves, que han vist com es disparaven les seves valoracions. Les posicions més valuoses del club blaugrana, segons el mercat, són les del mig del camp, paradigma de l'ADN Barça.
El valor de la plantilla prové d'analitzar el valor econòmic de tots els jugadors que la integren, independentment de si han sigut fitxats d'altres equips o si han crescut al planter. Per exemple, Lamine Yamal està valorat en 180 milions d'euros, un 7,2% més que fa un any i mig, quan feia escassos mesos del seu debut.
Creixen tots els grans clubs
L’evolució dels clubs analitzats mostra com ha augmentat, de mitjana, 5 cops el seu valor, amb pujades i correccions, des de la temporada 2005-2006: els jugadors cada cop costen més i la joventut d’alguns encara fa que la seva quantia sigui més alta. Un increment especialment important pel que fa al Manchester City i al PSG: els dos clubs han disparat el seu valor, en part, gràcies a diners provinents de Qatar i Aràbia Saudita. El club citizen, entrenat actualment per Pep Guardiola, ha multiplicat per 14 el seu valor, passant de 92 milions l'any 2005, a 1.310 milions aquesta temporada. En el cas del PSG el valor s'ha incrementat per 10. El Barça i el Reial Madrid, per 3 i 4, respectivament.
El Reial Madrid i el Barça, des de l’any 2005, han anat tenint més o menys els mateixos números en termes de valor de la plantilla. L’excepció la trobem en l’any 2018, quan Josep Maria Bartomeu es va gastar els 222 milions de la venda de Neymar en Dembélé i Coutinho, dos jugadors joves que mostraven un gran potencial i que van fer que el valor de l’equip es disparés, superant al del Reial Madrid més de 250 milions de diferència. Ara s'ha girat la truita i l'equip de Florentino Pérez és el més ben valorat de la Lliga, en part, gràcies al fitxatge de Bellingham i Mbappé. El club està valorat en 1.230 milions d'euros, una diferència de més de 200 milions respecte al Barça.
Les dades sobre la valoració econòmica dels clubs són valuoses perquè, a més, permeten comparar quina importància donen a la defensa, al migcamp i a la davantera. El Reial Madrid, per exemple, destina 580 milions d'euros a l'atac —format per Vinícius, Mbappé i Rodrygo—, molt més que el Barça: Lewandoski, Yamal i companyia estan valorats en 318 milions. Però la diferència de 262 milions a favor de la davantera d'Ancelotti no han evitat que els blaugranes els passin la mà per la cara a l'hora de golejar: el Barça ha marcat dinou gols més que el Madrid en el que portem de Lliga: 78 dianes contra 59, amb dades de la jornada 28, l'última disputada.
El Barça, molt equilibrat en defensa i atac
En aquest sentit, el Barça és un dels equips més equilibrats i el Madrid, el que menys. Des de la defensa fins a l’atac, les línies del Barça representen un 29%, un 37% i un 31% del pes del club —la resta són els porters—. Unes proporcions ben distribuïdes entre les quals els migcampistes tenen una importància destacada. En el Reial Madrid, en canvi, la davantera significa gairebé el 50% de l’equip i la seva defensa, tan sols un 10%.
Que la davantera acumuli la meitat del pes econòmic de tot l’equip no és un fenomen únic d’aquest any ni del Madrid. Des del 2005, el Bayern de Múnic, l'Atlètic de Madrid, el PSG i el Barça han tingut en algun moment atacants que valien més que els porters, els defenses i els migcampistes junts. L'únic moment que això va passar al club blaugrana va ser entre el 2014 i 2016, i no va ser perquè baixés el pes de la defensa: va coincidir en el moment de màxima esplendor del trident que formaven Messi, Suárez i Neymar, el valor dels quals es va disparar i va eclipsar —en termes financers— la resta del conjunt de Luis Enrique.
El Kun Agüero, Diego Forlán i Maxi Rodríguez eren qui formaven part d’aquella davantera de l’Atlètic de Madrid que feia que el seu valor fos més elevat que la suma de les altres línies. En el cas del Bayern van ser Ribéry, Robben i Mario Gómez. En el PSG, l’aposta per jugadors estrella com Neymar, Cavani i Ángel Di María, i el joveníssim Mbappé, va fer que els atacants signifiquin quasi el 60%. D’aquests clubs que van apostar fortament pels atacants, el Barça ha estat l’únic equip que amb el desequilibri -en termes de valor econòmic- a favor de la MSN ha guanyat la Champions.
