No hi ha hagut miracle. El Girona ha perdut contra el Milan i està oficialment eliminat de la Champions. El conjunt de Míchel ha tornat a plantar cara, però ha tornat a fer curt a San Siro, condemnat per una acció letal de Leao i enrabiat per un gol de Bryan Gil que no ha pujat al marcador per un fora de joc de 3 cm que hagués suposat l'empat. És una bona metàfora de la trajectòria del Girona a Europa. Ha fregat moltes coses. Una estrena en què ha tingut demostracions d'orgull a l'alçada de clubs com el PSG, però en què les errades individuals l'han condemnat al pou de la classificació –31è amb 3 punts– tot i que el sorteig li fos benèvol.
A la Champions, les derrotes fan mal i costen milions i, tot i això, ha estat una nit que quedarà a la història del conjunt blanc-i-vermell. Vora dos mil aficionats gironins s'han desplaçat fins a San Siro. La gran primera peregrinació del Girona a Europa, en què també hi han participat ídols locals com en Siusplau, una de les ànimes més simpàtiques a la grada des que el Girona era un habitual de la zona baixa de la segona divisió. Han estat 24 hores de festivitat, xerinola i esperança que forgen identitat.
A la primera meitat el Girona ha sortit exposat. El Milan de seguida ha demostrat el nivell i ambició que ha recuperat des del canvi de tècnic, ara l'entrena Paulo Fonseca, i ha demostrat per què el talent individual pot marcar la diferència. El Girona resistia, però quan els italians s'animaven feien tremolar Gazzaniga. I al final, una mala decisió d'Abel al mig del camp a les acaballes del primer temps ha fet quallar una galopada de Leao meravellosa, que no ha dubtat en encarar David López, fer-li bellugar els malucs d'un costat a l'altre abans de superar-lo i marcar. Abans del descans els gironins l'han tingut, però Yangel Herrera ha perdonat.
Regate por aquí, latigazo por allá.
— Fútbol en Movistar Plus+ (@MovistarFutbol) January 22, 2025
Rafael Leao no se anda con rodeos. 🎯🇵🇹#UCL#LaCasaDelFútbolpic.twitter.com/QSaF1Vnvyi
A la segona meitat el conjunt de Míchel ha estat el gran dominador, però les ocasions no han arribat. El partit podria haver canviat el minut 60, quan Bryan Gil ha creuat un xut de fora l'àrea a l'esquadra. Però li han anul·lat per un fora de joc de 3 cm. Ni amb ofici ni amb bellesa, no hi havia manera que el Girona pogués remuntar. El partit ha acabat a còpia de rampes del Milan, però s'ha anat adormint. Dels nervis del parc dels Prínceps a la decepció de San Siro han passat cinc mesos. Potser els somnis del Girona s'han esberlat, però la realitat en què es desperta – en opcions de lluitar per Europa, fent bon paper en camps històrics, i perspectives de créixer, tant en plantilla com en estadi– no l'havia pogut palpar en els anteriors 90 anys d'història.