El Girona, i qui més? Els «one-hit wonder» de la Champions

La Champions League d'aquest any és inusual per molts motius. El principal és que la màxima competició europea ha canviat de format i la típica fase de grups ha quedat substituïda per una gran lligueta en què tots els equips poden enfrontar-se. També perquè és pràcticament inèdit veure que dos conjunts catalans coincideixen en aquesta competició.

Del Girona podria dir-se'n que és un "one-hit wonder" de la Champions. Fent una comparació amb la música, es tracta d'aquells grups o artistes que només han aconseguit una cançó d'èxit. Si bé el projecte dels gironins il·lusiona i vol establir-se a Europa, la realitat és que són els novells aquesta temporada. Igual passa amb el Brest francès, rival del Barça aquest dimarts a la Champions, i també debutant a la màxima competició europea. En repassem altres casos al llarg de la història.

Mallorca, un any històric

El Barça té cinc Champions, el Girona ha participat en una edició i des del País Valencià s'ha estat molt a prop de tocar la glòria amb el València (dues finals) i el Vila-real (dues semifinals). Però potser no es té en compte que Mallorca també té la seva única participació en la màxima competició europea.

Els mallorquins van disputar la Champions de la temporada 2001-2002, amb un equip liderat per Samuel Eto'o i que comptava amb noms com un ja veterà Miquel Àngel Nadal, els catalans Albert Luque i Albert Riera i altres com Dani Güiza i Leo Franco. Malgrat que el Mallorca va quedar eliminat en tercer lloc, va fer una digna fase de grups empatant a punts amb l'Arsenal i plantant cara als anglesos, al Schalke 04 i al Panathinaikos.

Leicester, el miracle anglès

Potser sí que és més recordat el cas del Leicester. Un equip força humil d'Anglaterra i que, de fet, ha estat més anys a segona divisió que no pas a primera, però que el 2016 va aconseguir guanyar la Premier League contra tot pronòstic. Qui seguís el futbol anglès recordarà els noms de N'Golo Kanté, Jamie Vardy, Riyad Mahrez o Kasper Schmeichel.

El pas per la Champions també és encara molt recordat a Leicester. A la fase de grups van classificar-se en primera posició superant al Porto, al Copenhaguen i al Bruges. Als vuitens de final també van ser capaços de passar per sobre del Sevilla i la travessia va acabar als quarts de final, on van caure per un ajustat 2-1 contra l'Atlètic de Madrid.

Astana, el club més llunyà

L'exemple que la Champions League no només la disputen clubs situats geogràficament a Europa. En la temporada 2015-2016 l'Astana va convertir-se en l'equip més llunyà del continent en disputar la màxima competició europea. L'equip de la capital del Kazakhstan va superar la fase prèvia del torneig i va classificar-se per primer i únic cop per a la fase de grups. Si bé va caure eliminat, va fer un paper digne fins i tot rascant un empat contra l'Atlètic de Madrid.

Sheriff Tiraspol, la fita a Madrid

Parlant de punts considerablement remots cal no oblidar-se del Sheriff Tiraspol. D'aquest equip cal explicar-ne el factor polític: internacionalment és reconegut com a part de Moldàvia malgrat que la regió on es troba, Transnístria, va declarar la seva independència el 1990.

Més enllà d'això, la temporada 2021-2022 va classificar-se per primer i únic cop per a una fase de grups de la Champions. Lluny de ser la ventafocs del torneig, va aconseguir classificar en tercera posició i amb una de les sorpreses més grans que es recorden recentment a la competició. Va superar de manera èpica, amb un gol al minut 90, al Reial Madrid al Santiago Bernabéu en la temporada en què, precisament, els blancs van guanyar un nou títol.

Hèlsinki, símptoma dels clubs nòrdics

Els països nòrdics potser són un dels punts del continent amb menys tradició futbolística. Si bé n'han sortit grans jugadors de manera puntual, Dinamarca només té nou aparicions a la Champions, Suècia es queda amb quatre i Noruega amb dos. Però qui s'endú el "premi" és Finlàndia, amb la capital Hèlsinki amb una única participació la temporada 1998-1999.