Hauria de ser la mateixa. Per a tothom. Però malauradament no ho és. La justícia no és justa. Dani Alves s’ha estalviat una condemna de presó superior als quatre anys i sis mesos pel simple fet de tenir diners. No hi busquem més raons. No hi ha cap altre motiu que el fet de disposar de patrimoni i fer-lo servir, en una mínima part, per reduir una condemna per un delicte del qual la víctima trigarà molt més temps a superar que el condemnat a pagar. I no em val la condemna social de l’agressor, perquè l’agredida també ha tingut i tindrà una pressió social incomprensiblement injusta durant molt temps per haver estat assenyalada públicament per la mare del futbolista. Precisament per protegir-la, la sala penal de l’Audiència de Barcelona va decidir que la seva declaració en el judici fos a porta tancada, sense públic, sense premsa, amb la veu distorsionada i sense confrontació visual amb Alves. Una protecció que la mare del brasiler va decidir unilateralment vulnerar i va publicar a les xarxes socials el nom i la cara d’una víctima que avui dia continua sent-ho. I no deixarà mai de ser-ho.
150.000 euros és el que ha valgut a Dani Alves estalviar-se més anys de presó. La Fiscalia n’hi demanava nou; l’acusació, 12. Dos rals per a un jugador que ha cobrat desenes de milions d’euros durant la seva carrera al màxim nivell del futbol mundial. Ha jugat molts anys al Barça, però també ha estat a grans clubs europeus com la Juventus i el PSG, amb qui es va proclamar campió d’Itàlia i de França. De diners, Alves en va sobrat. I això la sala ho sap i ho ha posat per escrit a una sentència que costa d’entendre. Segons els magistrats, els 150.000 euros són “una quantitat petita en relació amb el seu patrimoni”, a banda d’afegir que “tampoc suposa massa esforç reparador”.
I doncs, com és possible que aquesta voluntat de pagar els 150.000 euros a la víctima serveixin com atenuant per a la reparació del dany? Com està escrita aquesta llei? Un violador sense diners té els mateixos drets que un violador amb diners? Per allò que descriu la sentència condemnatòria a Alves, no tenen els mateixos drets. Qui té més diners tindrà més privilegi. I això en un país democràtic no hauria de passar. De fet, és molt greu que en aquest punt de la pel·lícula, havent legislat expressament perquè els agressors sexuals paguin sempre, ens hàgim de trobar amb una sentència que beneficia una persona que té diners pel simple fet de tenir-los i que perjudicaria un altre agressor que no fos capaç d’aportar la quantitat que Alves ha deixat anar sense despentinar-se.
Alves s’enfrontava a una pena d’entre quatre i 12 anys de presó i, finalment, l’Audiència de Barcelona ha decidit condemnar-lo pel tram baix d’aquesta pena amb un únic atenuant, el dels diners. No n’ha valgut cap altre, ni tan sols el de l’embriaguesa, que la sala penal no ha comprat. Però tan important ha estat la quantitat, que els mateixos magistrats defineixen com “petita”, per retallar tants anys de condemna? Només deixin-me replicar literalment els fets que el tribunal considera provats: “No alberga aquest tribunal cap dubte que la penetració vaginal de la denunciant es va produir utilitzant violència. L'acusat va agafar bruscament la denunciant, la va tirar a terra i, evitant que pogués moure's, la va penetrar vaginalment, malgrat que la denunciant deia que no, que volia marxar".