22
de febrer
del
2024
Actualitzat
el
26
de febrer
a les
8:18h
El cas d'agressió sexual més mediàtic dels últims anys ha acabat ambDani Alves condemnat a quatre anys i mig de presó. L'Audiència de Barcelona dictamina que l'exfutbolista va cometre una violació a la discoteca Sutton de Barcelona la nit del 30 de desembre de 2022 i aplica la pena d'acord amb la llei del "només sí és sí" en el moment en què va ocórrer el cas. La sentència "s'ajusta a la legalitat, és previsible" i es veu condicionada per un atenuant "discutible" i els tempos del cas, segons relata Josep Maria Tamarit, catedràtic en Dret Penal per la Universitat de Lleida i l'Oberta de Catalunya, en declaracions a Nació.
Quatre anys i mig de presó -i cinc de llibertat vigilada- és una condemna dura que acredita absolutament la versió de la víctima, però l'acusació particular en demanava 12 i la Fiscalia nou. La norma que s'ha aplicat a Alves, la d'una agressió sexual amb penetració, inclou penes des dels quatre als 12 anys. Per tant, el condemnat ha rebut una de les penes més baixes. Per altra banda, Alves també pagarà una multa de 100 euros diaris durant dos anys -uns 73.000 euros- per un delicte de lesions lleu.
En primer lloc, cal tenir en compte que el cas Alves succeeix amb la primera versió de la llei del "només sí és sí". Arran de diverses penes que van rebaixar-se a anteriors condemnats pel principi in dubio pro reo -en cas de dubte, a favor del pres-, el debat polític va portar a la reforma de la norma i es va elevar el mínim per agressió sexual amb violència a sis anys. Dit d'altra manera, si Alves cometés el mateix acte avui, com a mínim, s'enfrontaria a un any i mig més de presó que a la sentència. "S'ha beneficiat clarament dels tempos", explica Tamarit.
El catedràtic en Dret Penal explica que el jutge tenia l'opció de no donar rellevància al pagament de diners o bé situar-lo com un "atenuant qualificat", però que al final s'ha inclinat per una via intermèdia, ja que la rebaixa "no ha estat tan substancial". Tamarit relata que aquest tema genera debat i "controvèrsia" entre els juristes i que, per ara, és una decisió que resta en mans de cada magistrat: "Es pot entendre que s'acaba donant el missatge que pagant la gent pot abaixar-se la condemna", considera.
La importància dels relats també criden l'atenció en la sentència del jutge. Per una banda, veu "coherent i especialment persistent" la versió de la víctima en totes les fases del procés judicial. Per l'altra, critica "la falta de credibilitat de les declaracions exculpatòries" d'Alves, però recorda que això no és una prova de culpabilitat. "Les contradiccions o que el seu relat no s'ajusti als fets no suposa que sigui l'autor dels fets", explica el jutge. En tot cas, Tamarit considera que les incoherències en les declaracions d'Alves "no són un agreujant, però segur que no l'ha beneficiat" malgrat que el jutge digui que no influeix en la pena dictaminada.
Amb això, el que ha quedat acreditat és que la víctima no va consentir l'encontre sexual i, a més a més, existeixen elements de prova a banda del seu testimoni que així ho certifiquen. Exemple d'això són les seqüeles que ha patit, el seu comportament després dels fets i les mateixes lesions que, a parer de l'Audiència, "fan més que evident l'existència de violència per forçar la voluntat" de la víctima.
Per la part de la víctima, s'han mostrat satisfets amb el veredicte final perquè reconeix "la veritat de la víctima i el patiment": "Per fi m'han cregut", ha expressat als seus advocats. Amb tot, la defensa ha anunciat que recorrerà contra la sentència i ha criticat "que es transmeti a la societat que les persones amb capacitat econòmica poden veure reduïda la pena". La Fiscalia també revisarà la sentència per decidir si demana una condemna més dura.
Quatre anys i mig de presó -i cinc de llibertat vigilada- és una condemna dura que acredita absolutament la versió de la víctima, però l'acusació particular en demanava 12 i la Fiscalia nou. La norma que s'ha aplicat a Alves, la d'una agressió sexual amb penetració, inclou penes des dels quatre als 12 anys. Per tant, el condemnat ha rebut una de les penes més baixes. Per altra banda, Alves també pagarà una multa de 100 euros diaris durant dos anys -uns 73.000 euros- per un delicte de lesions lleu.
En primer lloc, cal tenir en compte que el cas Alves succeeix amb la primera versió de la llei del "només sí és sí". Arran de diverses penes que van rebaixar-se a anteriors condemnats pel principi in dubio pro reo -en cas de dubte, a favor del pres-, el debat polític va portar a la reforma de la norma i es va elevar el mínim per agressió sexual amb violència a sis anys. Dit d'altra manera, si Alves cometés el mateix acte avui, com a mínim, s'enfrontaria a un any i mig més de presó que a la sentència. "S'ha beneficiat clarament dels tempos", explica Tamarit.
"Debat i controvèrsia" sobre l'atenuant
Més enllà d'això, el jutge ha considerat un atenuant, "discutible" a parer de Tamarit, que ja ha ocorregut en altres casos de violació no tan mediàtics. El tribunal veu reparació del dany i rebaixa la condemna pel fet que Alves hagi dipositat la indemnització des de la fase inicial de la instrucció sense condicionants. "Expressa una voluntat reparadora", diu la sentència, mentre que Tamarit creu que "paga expressament mentre nega els fets" amb previsió que fos condemnat.El catedràtic en Dret Penal explica que el jutge tenia l'opció de no donar rellevància al pagament de diners o bé situar-lo com un "atenuant qualificat", però que al final s'ha inclinat per una via intermèdia, ja que la rebaixa "no ha estat tan substancial". Tamarit relata que aquest tema genera debat i "controvèrsia" entre els juristes i que, per ara, és una decisió que resta en mans de cada magistrat: "Es pot entendre que s'acaba donant el missatge que pagant la gent pot abaixar-se la condemna", considera.
La importància dels relats també criden l'atenció en la sentència del jutge. Per una banda, veu "coherent i especialment persistent" la versió de la víctima en totes les fases del procés judicial. Per l'altra, critica "la falta de credibilitat de les declaracions exculpatòries" d'Alves, però recorda que això no és una prova de culpabilitat. "Les contradiccions o que el seu relat no s'ajusti als fets no suposa que sigui l'autor dels fets", explica el jutge. En tot cas, Tamarit considera que les incoherències en les declaracions d'Alves "no són un agreujant, però segur que no l'ha beneficiat" malgrat que el jutge digui que no influeix en la pena dictaminada.
El valor del consentiment en un cas mediàtic
La part de gran valor a la sentència és el reconeixement del consentiment sense cap mena de condicionant. El jutge recull el següent: "No només pot ser revocat en qualsevol moment, sinó que també cal que es doni per cadascuna de les varietats sexuals dins de la trobada sexual i no consta que, almenys, pel que fa a la penetració vaginal, la denunciant el donés". "Sempre ha estat així, però ara es posa en valor per ser un cas mediàtic", conclou Tamarit.Amb això, el que ha quedat acreditat és que la víctima no va consentir l'encontre sexual i, a més a més, existeixen elements de prova a banda del seu testimoni que així ho certifiquen. Exemple d'això són les seqüeles que ha patit, el seu comportament després dels fets i les mateixes lesions que, a parer de l'Audiència, "fan més que evident l'existència de violència per forçar la voluntat" de la víctima.
I ara, què faran les parts?
Amb la sentència a la mà i el temps que ja ha estat entre reixes, Alves podria acollir-se al tercer grau i en un any, aproximadament, ja podria ser fora de la presó. La sentència admet recurs d'apel·lació a la sala d'apel·lacions de la sala civil i penal del TSJC, que la defensa de l'exfutbolista brasiler ja ha anunciat que presentarà: "Defensarem la seva innocència fins al final".Per la part de la víctima, s'han mostrat satisfets amb el veredicte final perquè reconeix "la veritat de la víctima i el patiment": "Per fi m'han cregut", ha expressat als seus advocats. Amb tot, la defensa ha anunciat que recorrerà contra la sentència i ha criticat "que es transmeti a la societat que les persones amb capacitat econòmica poden veure reduïda la pena". La Fiscalia també revisarà la sentència per decidir si demana una condemna més dura.