01
de febrer
del
2024
Actualitzat
el
02
de febrer
a la
13:14h
Polèmica a l'Audiència de Barcelona. L'òrgan judicial ha rebutjat que la causa contra l'exfutbolista del Barça, Dani Alves per agressió sexual que comença la pròxima setmana es faci a porta tancada de forma general, però sí que ho ha acceptat en el cas de la declaració de la víctima. La Fiscalia havia demanat celebrar la vista a porta tancada, petició a la qual s’hi havia adherit l’acusació particular. La defensa, per la seva part, havia reclamat que es decidís sobre la qüestió a l’inici de les sessions. El tribunal, però, finalment ha prohibit no només la difusió de les imatges del judici per part dels mitjans de comunicació, sinó també la seva gravació. Sí que es permetrà, però, fer unes primeres fotos a l’inici de la sessió.
Altres detalls que hem conegut en les últimes hores és que una mampara separarà la denunciant d’Alves durant la declaració de la primera per evitar el contacte visual entre tots dos. La gravació d’aquesta declaració serà amb veu distorsionada i imatge pixelada, per si en el futur es pogués filtrar la seva imatge o veu. Els mitjans, al marge de les imatges que es facin a l’inici de la sessió, no podran gravar ni difondre les imatges del desenvolupament de la vista. Tampoc podran fer imatges de la denunciant o dels seus familiars. Durant el judici no es podrà dir el seu nom, sinó que es parlarà sempre de la denunciant. De la mateixa manera, queda prohibida la divulgació d’informació sobre ella.
Sobre la petició de celebrar la vista a porta tancada, l’Audiència de Barcelona ha argumentat que la Constitució estableix la publicitat de les actuacions judicials, i la llei concreta que els debats de judici oral han de ser públics a menys que el tribunal o jutge decideixi el contrari per raons de seguretat o per protegir la intimitat de la víctima. Precisament sobre aquest punt, l’Audiència ha constatat que els fets jutjats “tenen una evident repercussió mediàtica que suscita l’interès de la premsa i la ciutadania, sense que això pugui ser obstacle per limitar la publicitat de la vista”.
També ha admès que aquesta “ressonància informativa pot tenir greus conseqüències en l’esfera de la intimitat de la denunciant, que podria veure’s doblement victimitzada”, però ha remarcat que l’Estatut de la Víctima preveu mesures per evitar-ho, com ara evitar el contacte visual amb el presumpte agressor i celebrar la vista sense públic. Per tot plegat, l’Audiència ha decidit celebrar sense públic la declaració de la denunciant i ha pres mesures addicionals prèviament mencionades per protegir la seva intimitat.
Morros ha alertat que "limiten greument la capacitat dels mitjans per informar amb responsabilitat i respecte", ha reivindicat l'accés a la informació com una base fonamental per tenir una societat democràtica i ha advertit que aquestes limitacions poden perjudicar la capacitat del públic d'informar-se bé.
Morros ha defensat que "una cobertura més transparent i honesta del procés judicial beneficia no només la premsa" sinó la confiança dels ciutadans en la justícia. També ha destacat el compromís dels periodistes amb el Codi Deontològic de la professió, i ha recordat la guia que el col·legi va publicar l'any passat amb Criteris sobre el tractament de les violències masclistes en els mitjans de comunicació, que estableix que els periodistes han de respectar el dret a la intimitat i la dignitat de les persones agredides.
Altres detalls que hem conegut en les últimes hores és que una mampara separarà la denunciant d’Alves durant la declaració de la primera per evitar el contacte visual entre tots dos. La gravació d’aquesta declaració serà amb veu distorsionada i imatge pixelada, per si en el futur es pogués filtrar la seva imatge o veu. Els mitjans, al marge de les imatges que es facin a l’inici de la sessió, no podran gravar ni difondre les imatges del desenvolupament de la vista. Tampoc podran fer imatges de la denunciant o dels seus familiars. Durant el judici no es podrà dir el seu nom, sinó que es parlarà sempre de la denunciant. De la mateixa manera, queda prohibida la divulgació d’informació sobre ella.
Sobre la petició de celebrar la vista a porta tancada, l’Audiència de Barcelona ha argumentat que la Constitució estableix la publicitat de les actuacions judicials, i la llei concreta que els debats de judici oral han de ser públics a menys que el tribunal o jutge decideixi el contrari per raons de seguretat o per protegir la intimitat de la víctima. Precisament sobre aquest punt, l’Audiència ha constatat que els fets jutjats “tenen una evident repercussió mediàtica que suscita l’interès de la premsa i la ciutadania, sense que això pugui ser obstacle per limitar la publicitat de la vista”.
També ha admès que aquesta “ressonància informativa pot tenir greus conseqüències en l’esfera de la intimitat de la denunciant, que podria veure’s doblement victimitzada”, però ha remarcat que l’Estatut de la Víctima preveu mesures per evitar-ho, com ara evitar el contacte visual amb el presumpte agressor i celebrar la vista sense públic. Per tot plegat, l’Audiència ha decidit celebrar sense públic la declaració de la denunciant i ha pres mesures addicionals prèviament mencionades per protegir la seva intimitat.
Denuncien una vulneració del dret a la informació
El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha criticat que les restriccions sobre la cobertura del judici a Alves "vulneren el dret a la informació". Ho ha dit en un comunicat emès aquest dijous en què també ha precisat que el seu degà, Joan Maria Morros, ha enviat una carta al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en què manifesta "la sorpresa i indignació" del col·legi davant d'aquestes restriccions.Morros ha alertat que "limiten greument la capacitat dels mitjans per informar amb responsabilitat i respecte", ha reivindicat l'accés a la informació com una base fonamental per tenir una societat democràtica i ha advertit que aquestes limitacions poden perjudicar la capacitat del públic d'informar-se bé.
Morros ha defensat que "una cobertura més transparent i honesta del procés judicial beneficia no només la premsa" sinó la confiança dels ciutadans en la justícia. També ha destacat el compromís dels periodistes amb el Codi Deontològic de la professió, i ha recordat la guia que el col·legi va publicar l'any passat amb Criteris sobre el tractament de les violències masclistes en els mitjans de comunicació, que estableix que els periodistes han de respectar el dret a la intimitat i la dignitat de les persones agredides.