Tenir un moment d'eureka, d'extrema inspiració o una introspecció és un fenomen d'aprenentatge únic que ha atret l'interès dels investigadors durant dècades. Els mecanismes cognitius i neuronals subjacents a la introspecció encara es discuteixen, i, per exemple, s'han descrit com una reestructuració de les representacions de tasques existents. En l'àmbit conductual, la introspecció sovint es caracteritza per tres característiques: un augment abrupte i no lineal en el rendiment de la tasca, un retard variable abans que la introspecció succeeixi "espontàniament", i una ocurrència selectiva només en alguns, però no en tots els participants.

Nombroses activitats estimulen la ment i milloren la creativitat i el raonament, com l'exercici físic regular, que afavoreix la circulació i la neurogènesi. La meditació i el mindfulness redueixen el soroll mental i milloren la concentració, resoldre puzles, endevinalles o jocs de lògica potencia la capacitat analítica, i escriure o prendre notes ajuda a organitzar idees i generar connexions. Canviar d'entorn o fins i tot fer una passejada a l'aire lliure activa la creativitat, i escoltar música instrumental o clàssica pot inspirar i facilitar la focalització del pensament.

Amb tot, un estudi de la Universitat d'Hamburg publicat a la revista d'accés obert PLOS Biology recorda que els humans de vegades descobreixen que tenen un moment sobtat d'eureka sobre un problema en què han estat treballant, cosa que produeix una comprensió sobtada, i assenyala que la son pot jugar un paper important. Per comprendre millor com el somni pot conduir a la comprensió mentre es resolen problemes, els autors d'aquest estudi van demanar a 90 persones que responguessin una sèrie de punts en una pantalla.

"Consultar amb el coixí", especialment en una migdiada, podria ajudar les persones a comprendre millor certs tipus de tasques. Així, els participants van rebre instruccions sobre una tasca aparentment simple que simplement implicava respondre els punts en un teclat, però les instruccions van ometre un truc que podria facilitar la seva resolució. Després de quatre sèries d'assajos, els subjectes van ser posats a dormir una migdiada de 20 minuts, connectats a un electroencefalograma (EEG) per rastrejar el descans.

Després de la migdiada, els subjectes van ser avaluats novament, i el 70,6% dels participants van tenir el seu moment d'eureka i van descobrir el truc no esmentat que va facilitar la tasca. Tots els grups van millorar després del seu període de descans, però el 85,7% dels que van aconseguir la primera fase de son més profund, anomenada somni N2, van tenir el seu avenç. En contrast, el 55,5% dels que van estar desperts i el 63,6% dels que van caure en un somni lleuger, N1, van experimentar un moment d'introspecció.