Catalunya és un país ric en gastronomia i, entre els múltiples productes de la terra, un dels que més destaca és l'embotit. Les peces de carn de porc picat, condimentat amb herbes aromàtiques i espècies i recoberta d'una tripa generalment natural són molt populars i atractives per als consumidors. N'hi ha una, però, que no és tan coneguda i que sorprèn per la seva dolçor.
Es tracta de la botifarra dolça, característica de l'Empordà i molt arrelada a les comarques del Gironès, el Pla de l'Estany i la Selva. S'elabora amb carn magra crua de porc, sucre, pell de llimona, sal i canyella i s'acostuma a consumir seca amb una llesca de pa torrat. Té una aparença rosada i lluent quan és crua i es fa una mica grisosa quan es deixa assecar.
Pel que fa a la manera de preparar-la, existeixen moltes fórmules diferents, però les més esteses són a la paella, a la brasa, en una cassola de terra o al forn. Agafant el primer mètode, el procés és el següent: es punxa la botifarra perquè no s'estripi, i es cobreix d'aigua. Se li afegeix una cullerada de sucre, una branca de canyella i pell de llimona, i es deixa a foc lent fins que l'aigua redueixi i es formi un almívar espès. En aquest punt, se li tira pa torrat, es remena i se serveix.
Amb tot, la botifarra dolça forma part de la Marca de garantia Productres de l'Empordà, que obliga a les carnisseries que les comercialitzen a superar controls periòdics al laboratori per garantir la qualitat en les diferents fases d'elaboració. Així, és important comprovar que la botifarra té el segell alimentari que reconeix el producte autòcton de l'Empordà.
Qui gaudia molt de la botifarra dolça era el pintor Salvador Dalí, fill de Figueres. Era un dels seus grans capritxos. I és que la botifarra dolça és excèntrica com Dalí, ja que trenca amb la norma principal de l'embotit: no és salada, sinó dolça.
