Ningú dubta de que no fós una bona persona, però el que és segur és que tenia una doble personalitat. La d'un home sensible, amb idees i pensaments estranys, i la d'un assassí en potència. El cert és que les dues poden estar lligades. Matava per evitar patiment. Si més no, això és el que ha dit a la declaració. No obstant, li demanés o no alguna de les víctimes, l'eutanàsia encara no està legalitzada, per tant, és un assassinat.

Joan Vila Dilmé, no passarà a la història per ajudar a la gent gran olotina que es trobaven malament, ho farà per ser el quart assassí més important de l'estat espanyol.
Que si n'hagués parlat amb algú quan va matar la primera persona, la cosa hagués acabat allà? Dubto que algú en volgués ser còmplice. En tot cas, no ho va fer. Ho ha pensat ara. Tard.

Davant el jutge ha afirmat que prenia alcohol i tranquil·litzants per què treballava quinze hores seguides. La resposta del màxim responsable del centre, Joan Sala, a un servidor quan li he preguntat sobre el tema, ha estat que "ell només treballava dissabtes i diumenges. La resta ho fem de dilluns a divendres". Una resposta poc convincent, amb un tó de veu pujat i que posa entredit la declaració de molts professionals que han denunciat sobrecàrrega de treball a residències de gent gran. Tampoc m'ha convençut, encara a hores d'ara, que ningú sospités ni veiés en cap ocasió, que Vila prenia alcohol a la feina ni, que la doctora del centre, veiés tots els morts abans de que se'ls enduguessin els professionals de la funerària, com ha dit l'acusat en la declaració judicial. El mateix Sala, ha reconegut que no va ser ella qui va signar totes les defuncions. També va reconèixer, la doctora mateixa, que hi havia morts que li coincidien amb dies de festa.

Joan Sala també ha opinat avui que "és trist que l'actuació menyspreable d'una sola persona malmeti la feina feta al llarg de la història per una institució centenària com la Caritat". Que ha estat una sola persona? No sóc qui per jutjar ningú, però m'atreviria a posar-ho en dubte. Si més no, per què si algun professional del centre que estigués per sobre de Vila hagués vigilat una mica més, segurament això no hagués passat, per tant, ja no és l'actuació d'una sola persona.

Sobta, doncs, que en una institució-empresa, gestionada amb diners públics, no hi hagi ningú capaç d'entomar més responsabilitats als fets, ni tan sols responsabilitzar-se per càrrec del què ha passat. Suposo que per què les despeses que se'n derivin s'acabaran pagant amb diners públics, diners que prèviament hem pagat tots els contribuents. No sé si en un altre país, tot hagués acabat igual. Reitero, si més no, per responsabilitat.

Sigui el que sigui i el que pugui venir, el que hi ha a dia d'avui son onze famílies que han hagut de passar el mal tràngol de saber que els seus èssers estimats han estat assassinats, i en alguns casos, havent de veure el cos mesos després d'haver mort.

No dubto en cap cas de la professionalitat de la direcció ni dels professionals de La Caritat. Entre altres coses per què hi he estat a l'interior en diverses ocasions i he vist que estan ben tractats. No obstant, no crec que els protocols de funcionament del centre siguin els més adequats, si realment alguns es queixen de sobrecàrrega de treball, obvien tantes morts en un mateix torn, i si a sobre un dels treballadors del torn ha deixat anar, en alguna ocasió frases tant greus i sospitoses com "no sé que passa que tots se'm moren a mi".