La problemàtica de la mobilitat i el trànsit a Olot i al seu entorn és d'aquests temes objecte de debat recurrent i constant i fa anys, molts anys, que acaba semblant que la variant és l'única solució, l'única actuació a portar a terme. Tal com passa quan les grans proclames o els grans objectius fan que governar el mentrestant acabi semblant una opció poc engrescadora, pot resultar que deixem d'actuar a una altra escala, ja des d'ara, assumint la responsabilitat que ens pertoca més directament.
Centrats en aquella solució màgica que no arriba, no valorem que tot canvia molt ràpidament, que estem en situació d'emergència climàtica, de replantejament de moltes d'aquelles seguretats i certeses que teníem, que passen coses al nostre entorn que ens obliguen a pensar i a actuar diferent, sent imaginatius i responsables, humils i agosarats, escoltant i aprenent d'altres exemples i d'altres llocs.
I així, ens oblidem que cal adequar en molts aspectes les nostres ciutats a aquests nous escenaris i reptes, canviant hàbits, però també transformant-les, reivindicant l'espai públic i el carrer pel vianant, per la relació i la convivència, revertint el predomini del cotxe, i que cal aprofitar aquest mentrestant per avançar urgentment cap a l'adaptació de la ciutat a la nova realitat.
És en aquest marc que caldria recuperar, posar al dia i portar a la pràctica molts d'aquells conceptes i objectius que han figurat en tots els Plans d'Acció i Estudis de Mobilitat d'Olot, pacificació del trànsit, itineraris circulars, sentits únics..., i fer-ho de manera concreta, actuant en els principals eixos viaris, aquells que més ho necessiten, tenint clar que no es tracta només d'un tema de reordenació de circulacions sinó, sobretot, d'un replantejament total d'aquests carrers que, malgrat que mantinguessin un determinat trànsit, canviarien el seu actual caràcter per transformar-se en unes noves vies cíviques de sentit únic, amb espais pels vianants i bicicletes, amb voreres amples, arbrades i amb espais d'estada, possibilitant camins escolars segurs, etc.
Penso, concretament, en una peça fonamental de la ciutat com és el sistema format per l'avinguda Sant Jordi i el carrer Portbou que, conjuntament amb el carrer Terrassa, la ronda de les Fonts i la carretera de Santa Pau, configurarien un itinerari circular pels vehicles, amb un únic sentit, recuperant l'espai pels vianants i possibilitant la seva radical transformació. També caldria actuar, entre altres espais, en el sistema format per l'avinguda de Girona i el carrer Escultor Llimona i pel carrer de Sant Miquel fins a la ronda de Sant Miquel, o el conjunt format per l'avinguda de Santa Coloma i per l'avinguda de l'Estació i el carrer Madrid.
Aquestes transformacions s'haurien d'abordar amb un procés participatiu actiu, ampli i obert, on proposar, analitzar i debatre les diferents solucions concretes, tenint clara la complexitat del procés i les dificultats que caldria resoldre i també la possibilitat d'actuar de manera experimental, inicialment amb pocs recursos, per tal d'avaluar el funcionament i encertar la millor solució definitiva.
A vegades quan no sabem ben bé què respondre quan se'ns demana sobre el model de ciutat, pot ser que qüestions com aquestes hi tinguin força a veure i, de passada, seria ser una manera prou engrescadora de governar un determinat mentrestant.
Centrats en aquella solució màgica que no arriba, no valorem que tot canvia molt ràpidament, que estem en situació d'emergència climàtica, de replantejament de moltes d'aquelles seguretats i certeses que teníem, que passen coses al nostre entorn que ens obliguen a pensar i a actuar diferent, sent imaginatius i responsables, humils i agosarats, escoltant i aprenent d'altres exemples i d'altres llocs.
I així, ens oblidem que cal adequar en molts aspectes les nostres ciutats a aquests nous escenaris i reptes, canviant hàbits, però també transformant-les, reivindicant l'espai públic i el carrer pel vianant, per la relació i la convivència, revertint el predomini del cotxe, i que cal aprofitar aquest mentrestant per avançar urgentment cap a l'adaptació de la ciutat a la nova realitat.
És en aquest marc que caldria recuperar, posar al dia i portar a la pràctica molts d'aquells conceptes i objectius que han figurat en tots els Plans d'Acció i Estudis de Mobilitat d'Olot, pacificació del trànsit, itineraris circulars, sentits únics..., i fer-ho de manera concreta, actuant en els principals eixos viaris, aquells que més ho necessiten, tenint clar que no es tracta només d'un tema de reordenació de circulacions sinó, sobretot, d'un replantejament total d'aquests carrers que, malgrat que mantinguessin un determinat trànsit, canviarien el seu actual caràcter per transformar-se en unes noves vies cíviques de sentit únic, amb espais pels vianants i bicicletes, amb voreres amples, arbrades i amb espais d'estada, possibilitant camins escolars segurs, etc.
Penso, concretament, en una peça fonamental de la ciutat com és el sistema format per l'avinguda Sant Jordi i el carrer Portbou que, conjuntament amb el carrer Terrassa, la ronda de les Fonts i la carretera de Santa Pau, configurarien un itinerari circular pels vehicles, amb un únic sentit, recuperant l'espai pels vianants i possibilitant la seva radical transformació. També caldria actuar, entre altres espais, en el sistema format per l'avinguda de Girona i el carrer Escultor Llimona i pel carrer de Sant Miquel fins a la ronda de Sant Miquel, o el conjunt format per l'avinguda de Santa Coloma i per l'avinguda de l'Estació i el carrer Madrid.
Aquestes transformacions s'haurien d'abordar amb un procés participatiu actiu, ampli i obert, on proposar, analitzar i debatre les diferents solucions concretes, tenint clara la complexitat del procés i les dificultats que caldria resoldre i també la possibilitat d'actuar de manera experimental, inicialment amb pocs recursos, per tal d'avaluar el funcionament i encertar la millor solució definitiva.
A vegades quan no sabem ben bé què respondre quan se'ns demana sobre el model de ciutat, pot ser que qüestions com aquestes hi tinguin força a veure i, de passada, seria ser una manera prou engrescadora de governar un determinat mentrestant.