1. Diversitat.
La radiografia de la població actual a Catalunya i la seva evolució al llarg del segle XX, juntament amb l'anàlisi de les seves característiques i de la seva possible evolució en els propers anys, han estat notícia amb motiu del 40è aniversari del Centre d'Estudis Demogràfics (CED). En un moment en què la població catalana ja ha sobrepassat els 8 milions d'habitants s'ha destacat que més de les tres quartes parts d'aquests habitants són migrants o tenen algun familiar directe, pares o avis, que ho són, siguin provinents d'altres parts de l'Estat o de l'estranger.
Fent un canvi d'escala i referint-nos als pobles de les nostres comarques veiem que també hi ha una tendència semblant, encara que amb un ritme i amb una intensitat diferents, de tal manera que en els municipis de la Garrotxa és majoritària la població que no ha nascut al mateix municipi, sigui de la mateixa província, de la resta de Catalunya, d'altres comunitats autònomes o a l'estranger. En aquest context és sorprenent que hi hagi qui no vegi o no vulgui veure aquesta situació i s'entesti en parlar i en voler distingir entre "els de casa" i "els de fora", tot referint-se a persones que formen part activa de la mateixa comunitat i societat que es construeix dia a dia amb l'aportació de tothom.
2. Complexitat.
Aquestes setmanes també ha estat notícia la important mobilització de la pagesia per reivindicar, entre molts altres aspectes, uns preus justos o la reducció de la burocràcia i, en el fons, reclamant el reconeixement social de la seva tasca. Al costat d'aquestes reivindicacions s'hi han afegit, en alguns àmbits i seguint determinades posicions, crítiques radicals a l'ecologisme i a les polítiques ambientals per fer front a l'emergència climàtica, volent fer aparèixer com a contradictoris el que haurien de ser interessos i preocupacions compartides, tenint en compte que la mateixa pagesia està directament afectada per aquesta situació crítica.
De manera paral·lela a aquella problemàtica, ha anat sorgint un debat sobre un pretès conflicte entre els conceptes "rural" i "urbà" o, també canviant d'escala, entre el "poble" i la "ciutat", volent posar damunt la taula determinades contradiccions que, moltes vegades, no són reals. Pensant-hi una mica, veiem com la societat en la qual estem vivint, en els nostres pobles i ciutats, està seguint unes pautes de comportament molt semblants que fan que, en realitat i salvant les singularitats i les identitats pròpies de cada lloc, tinguem les mateixes referències globals, estiguem condicionats pels mateixos patrons culturals i socioeconòmics i ens connectem a les mateixes xarxes, amb independència de si vivim en un o altre entorn.
I de la mateixa manera també són semblants els interessos i les preocupacions compartides de poder-se guanyar la vida, tenir accés a un habitatge digne o disposar d'uns serveis públics adequats, de salut, educació...
3. Gestionar la complexitat
La gestió d'aquesta diversitat i complexitat, amb les seves contradiccions, no és ni fàcil ni evident per part dels responsables de les institucions i de les administracions; cal saber escoltar i entendre per poder prendre les decisions que es considerin més convenients. Especialment, però, cal afrontar amb valentia i responsabilitat els reptes que vagin apareixent, explorant i aplicant nous sistemes de governança i participació, deixant al marge les temptacions de buscar plantejaments simplistes o solucions immediates.
D'altra banda, aquest marc divers i complex del nostre entorn, necessita també la responsabilitat i el compromís conscient dels ciutadans, participant i exposant opinions i criteris, amb arguments, respecte i consideració i també acceptant la presa de decisions per part de qui en té la responsabilitat. En el fons, per gestionar la complexitat deu caldre allò tan simple i a la vegada tan complicat de passar del descrèdit a la recuperació de la política, tal com ho planteja en Quim Brugué en el seu llibre "És la política, idiotes".
La radiografia de la població actual a Catalunya i la seva evolució al llarg del segle XX, juntament amb l'anàlisi de les seves característiques i de la seva possible evolució en els propers anys, han estat notícia amb motiu del 40è aniversari del Centre d'Estudis Demogràfics (CED). En un moment en què la població catalana ja ha sobrepassat els 8 milions d'habitants s'ha destacat que més de les tres quartes parts d'aquests habitants són migrants o tenen algun familiar directe, pares o avis, que ho són, siguin provinents d'altres parts de l'Estat o de l'estranger.
Fent un canvi d'escala i referint-nos als pobles de les nostres comarques veiem que també hi ha una tendència semblant, encara que amb un ritme i amb una intensitat diferents, de tal manera que en els municipis de la Garrotxa és majoritària la població que no ha nascut al mateix municipi, sigui de la mateixa província, de la resta de Catalunya, d'altres comunitats autònomes o a l'estranger. En aquest context és sorprenent que hi hagi qui no vegi o no vulgui veure aquesta situació i s'entesti en parlar i en voler distingir entre "els de casa" i "els de fora", tot referint-se a persones que formen part activa de la mateixa comunitat i societat que es construeix dia a dia amb l'aportació de tothom.
2. Complexitat.
Aquestes setmanes també ha estat notícia la important mobilització de la pagesia per reivindicar, entre molts altres aspectes, uns preus justos o la reducció de la burocràcia i, en el fons, reclamant el reconeixement social de la seva tasca. Al costat d'aquestes reivindicacions s'hi han afegit, en alguns àmbits i seguint determinades posicions, crítiques radicals a l'ecologisme i a les polítiques ambientals per fer front a l'emergència climàtica, volent fer aparèixer com a contradictoris el que haurien de ser interessos i preocupacions compartides, tenint en compte que la mateixa pagesia està directament afectada per aquesta situació crítica.
De manera paral·lela a aquella problemàtica, ha anat sorgint un debat sobre un pretès conflicte entre els conceptes "rural" i "urbà" o, també canviant d'escala, entre el "poble" i la "ciutat", volent posar damunt la taula determinades contradiccions que, moltes vegades, no són reals. Pensant-hi una mica, veiem com la societat en la qual estem vivint, en els nostres pobles i ciutats, està seguint unes pautes de comportament molt semblants que fan que, en realitat i salvant les singularitats i les identitats pròpies de cada lloc, tinguem les mateixes referències globals, estiguem condicionats pels mateixos patrons culturals i socioeconòmics i ens connectem a les mateixes xarxes, amb independència de si vivim en un o altre entorn.
I de la mateixa manera també són semblants els interessos i les preocupacions compartides de poder-se guanyar la vida, tenir accés a un habitatge digne o disposar d'uns serveis públics adequats, de salut, educació...
3. Gestionar la complexitat
La gestió d'aquesta diversitat i complexitat, amb les seves contradiccions, no és ni fàcil ni evident per part dels responsables de les institucions i de les administracions; cal saber escoltar i entendre per poder prendre les decisions que es considerin més convenients. Especialment, però, cal afrontar amb valentia i responsabilitat els reptes que vagin apareixent, explorant i aplicant nous sistemes de governança i participació, deixant al marge les temptacions de buscar plantejaments simplistes o solucions immediates.
D'altra banda, aquest marc divers i complex del nostre entorn, necessita també la responsabilitat i el compromís conscient dels ciutadans, participant i exposant opinions i criteris, amb arguments, respecte i consideració i també acceptant la presa de decisions per part de qui en té la responsabilitat. En el fons, per gestionar la complexitat deu caldre allò tan simple i a la vegada tan complicat de passar del descrèdit a la recuperació de la política, tal com ho planteja en Quim Brugué en el seu llibre "És la política, idiotes".