Aquests darrers dies hem vist com Ajuntaments o altres administracions on governa la dreta amb o sense l'extrema dreta han iniciat un degoteig de cancel·lacions d'espectacles i també d'altres serveis o projectes culturals que, per motius diversos, ells no consideren necessaris. Aquest fet pot semblar anecdòtic i de fet, ho és, si tenim en compte que l'embat de la dreta contra l'educació i la cultura ja fa dies que actuen.
L'educació i la cultura fan ciutadans i ciutadanes lliures, creatius, amb esperit crític. La dreta demostra amb totes les seves accions que només vol consumidors adoctrinats i ignorants. L'educació i la cultura ens proporcionen l'accés al pensament contemporani, a la descoberta de valors i actituds on ens podem reconèixer millors, accés a repensar-nos a nosaltres mateixes i amb relació al planeta on habitem i als altres éssers vius que també hi habiten. La dreta ens vol ancorats en contextos foscos, enfrontats a qualsevol alteritat que se'ns posi al davant o al pis de sota, prepotents amb les persones més vulnerables que nosaltres perquè sabem que algú altre serà prepotent amb nosaltres.
Però anem cap aquí. En una entrevista, Margaret Atwood explicava que en escriure el Conte de la criada no havia inventat res, que absolutament tot, per parts o els contextos molt diferents, havia succeït o estava succeint. Esfereïdor. És per això que crec que hem de començar a denunciar les pràctiques que no promocionin valors positius i que no situïn les persones al centre. I és per això que una cancel·lació em sembla anecdòtica si la situem al costat de pràctiques que amagades sota suposades lleis de transparència i de millora de la funció pública, només serveixen per a, lentament però inexorablement, anar privant de serveis culturals i educatius públics a la ciutadania. Lleis molt ben pensades per la dreta que cap govern d'esquerres (ni "el más progresista de la historia") ha fet res per a canviar, modificar o repensar.
Lleis que fan que les persones autònomes o les petites i mitjanes empreses locals no puguin competir per a la prestació d'un servei cultural o educatiu (que són els que ens ocupen, però també en la resta d'àmbits) amb grans empreses que poden rebentar els preus de les licitacions que només es concedeixen amb criteris econòmics. I que llavors subcontractaran a les mateixes treballadores, però pagant menys. Lleis que coarten l'acció política dels i els càrrecs electes legalment votats per la ciutadania amb un estat de terror i amenaça constants per part de certs funcionarios del estado que totes les administracions públiques tenen incrustats dins, protegits per aquestes lleis que el que haurien de garantir seria la millor prestació possible dels serveis públics i no l'intent constant de la seva destrucció.
Innovar és molt difícil en aquests entorns, introduir la creativitat vol temps, constància, reacció al context i un cert esforç personal que s'entorpeix contínuament amb barreres legals o contractuals sovint interpretades només pel cantó dolent, fent que molts projectes es vagin esllanguint fins a desaparèixer o fins a ser absorbits pel mainstream (aquest sí que no té barreres legals ni contractuals!). En aquests entorns, només grans empreses impersonals i capitalistes (que vol dir posar el mateix benefici per damunt de qualsevol altra variable) se'n podran sortir. En aquests entorns, oblidarem que vol dir cura: de nosaltres mateixes, dels altres, del lloc. En aquests entorns, anirem perdent projectes i oportunitats; i coneixement. Ens anirem tornant serfs de cos i d'ànima, sense possibilitat de revolta perquè en desconeixerem el significat.
És per això que hem de començar a posar fil a l'agulla, i un de gruixut! Hem de reclamar una relació més humana i més àgil amb la nostra administració, començant pel nostre ajuntament però continuant amb la resta. I ho hem de fer tant si som usuaris que volem comprar una entrada com una petita empresa que vol oferir els seus serveis. Ho hem de reclamar al banc que ens guarda els diners. Ho hem de reclamar quan demanem hora al metge o metgessa. Ho hem de reclamar als centres educatius dels nostres fills i filles. I ho han de reclamar les seves mestres i professores i metges al seu sistema.
La tecnologia ha de ser una eina, no un lloc on amagar-nos. Els procediments han de ser clars i transparents, i han de garantir la traçabilitat del diner públic, però han d'estar al servei de la ciutadania, no en la seva contra. El procediment no hauria d'estar per sobre dels projectes, sinó facilitar-los. El procediment no hauria d'encarir ni fer poc ecològic un servei o un projecte sinó buscar-ne l'eficàcia, l'eficiència i la sostenibilitat.
Com deia el capità Enciam, els petits canvis són poderosos, per això, cadascuna de nosaltres, des dels nostres àmbits professionals, familiars, socials, ens hem de prendre seriosament les accions que puguem fer per a canviar les hegemonies, les inèrcies, els mals serveis, repensant-ho tot en clau de cura. Si no, la terra serà plana, els immigrants ens trauran la feina i a mi em cremaran a la foguera per bruixa, al mig de la plaça.
L'educació i la cultura fan ciutadans i ciutadanes lliures, creatius, amb esperit crític. La dreta demostra amb totes les seves accions que només vol consumidors adoctrinats i ignorants. L'educació i la cultura ens proporcionen l'accés al pensament contemporani, a la descoberta de valors i actituds on ens podem reconèixer millors, accés a repensar-nos a nosaltres mateixes i amb relació al planeta on habitem i als altres éssers vius que també hi habiten. La dreta ens vol ancorats en contextos foscos, enfrontats a qualsevol alteritat que se'ns posi al davant o al pis de sota, prepotents amb les persones més vulnerables que nosaltres perquè sabem que algú altre serà prepotent amb nosaltres.
Però anem cap aquí. En una entrevista, Margaret Atwood explicava que en escriure el Conte de la criada no havia inventat res, que absolutament tot, per parts o els contextos molt diferents, havia succeït o estava succeint. Esfereïdor. És per això que crec que hem de començar a denunciar les pràctiques que no promocionin valors positius i que no situïn les persones al centre. I és per això que una cancel·lació em sembla anecdòtica si la situem al costat de pràctiques que amagades sota suposades lleis de transparència i de millora de la funció pública, només serveixen per a, lentament però inexorablement, anar privant de serveis culturals i educatius públics a la ciutadania. Lleis molt ben pensades per la dreta que cap govern d'esquerres (ni "el más progresista de la historia") ha fet res per a canviar, modificar o repensar.
Lleis que fan que les persones autònomes o les petites i mitjanes empreses locals no puguin competir per a la prestació d'un servei cultural o educatiu (que són els que ens ocupen, però també en la resta d'àmbits) amb grans empreses que poden rebentar els preus de les licitacions que només es concedeixen amb criteris econòmics. I que llavors subcontractaran a les mateixes treballadores, però pagant menys. Lleis que coarten l'acció política dels i els càrrecs electes legalment votats per la ciutadania amb un estat de terror i amenaça constants per part de certs funcionarios del estado que totes les administracions públiques tenen incrustats dins, protegits per aquestes lleis que el que haurien de garantir seria la millor prestació possible dels serveis públics i no l'intent constant de la seva destrucció.
Innovar és molt difícil en aquests entorns, introduir la creativitat vol temps, constància, reacció al context i un cert esforç personal que s'entorpeix contínuament amb barreres legals o contractuals sovint interpretades només pel cantó dolent, fent que molts projectes es vagin esllanguint fins a desaparèixer o fins a ser absorbits pel mainstream (aquest sí que no té barreres legals ni contractuals!). En aquests entorns, només grans empreses impersonals i capitalistes (que vol dir posar el mateix benefici per damunt de qualsevol altra variable) se'n podran sortir. En aquests entorns, oblidarem que vol dir cura: de nosaltres mateixes, dels altres, del lloc. En aquests entorns, anirem perdent projectes i oportunitats; i coneixement. Ens anirem tornant serfs de cos i d'ànima, sense possibilitat de revolta perquè en desconeixerem el significat.
És per això que hem de començar a posar fil a l'agulla, i un de gruixut! Hem de reclamar una relació més humana i més àgil amb la nostra administració, començant pel nostre ajuntament però continuant amb la resta. I ho hem de fer tant si som usuaris que volem comprar una entrada com una petita empresa que vol oferir els seus serveis. Ho hem de reclamar al banc que ens guarda els diners. Ho hem de reclamar quan demanem hora al metge o metgessa. Ho hem de reclamar als centres educatius dels nostres fills i filles. I ho han de reclamar les seves mestres i professores i metges al seu sistema.
La tecnologia ha de ser una eina, no un lloc on amagar-nos. Els procediments han de ser clars i transparents, i han de garantir la traçabilitat del diner públic, però han d'estar al servei de la ciutadania, no en la seva contra. El procediment no hauria d'estar per sobre dels projectes, sinó facilitar-los. El procediment no hauria d'encarir ni fer poc ecològic un servei o un projecte sinó buscar-ne l'eficàcia, l'eficiència i la sostenibilitat.
Com deia el capità Enciam, els petits canvis són poderosos, per això, cadascuna de nosaltres, des dels nostres àmbits professionals, familiars, socials, ens hem de prendre seriosament les accions que puguem fer per a canviar les hegemonies, les inèrcies, els mals serveis, repensant-ho tot en clau de cura. Si no, la terra serà plana, els immigrants ens trauran la feina i a mi em cremaran a la foguera per bruixa, al mig de la plaça.