Després del nostre passeig per la Vall de Bianya, m'agradaria proposar-vos un trasllat a la Vall del Llierca, a Sant Jaume concretament, on amb generositat i entusiasme l'Esther Roca, la Marta Sala i altres col·laboradores, amb el suport també de l'ajuntament, organitzen el Festival Meandre.
Aquest esdeveniment ha anat evolucionant amb els anys. Des d'una proposta molt lúdica i participativa en els moments inicials, han construït un projecte a partir de la cocreació amb diversos agents que s'ha anat focalitzant en propostes artístiques al voltant de la permacultura i la regeneració. Un festival per viure i conviure, que vol transformar-ho tot: des del lloc físic on s'implanta (gràcies al festival, la zona sota la guarderia va esdevenir durant un temps un bonic espai ciutadà) fins a l'esperit de les persones que hi participen.
I això, a Meandre, es pot fer de moltes maneres, ja sigui participant activament en el disseny del festival o bé d'algun dels projectes de pràctica artística que s'hi proposen o senzillament, passejant-hi, gaudint de tot el que hi pugui succeir. Voldria remarcar el paper d'agitadora cultural incansable i propositiva que juga l'Esther ja des dels temps de l'estilliterarilliure, una de les propostes d'art i ciutadania més interessants que s'han desplegat a Olot.
I del Llierca a Mieres, on ara ja fa també uns anys s'hi han instal·lat els nyamnyam. Aquest col·lectiu, que ja havia desenvolupat projectes molt interessants a Barcelona, opta per aquest petit municipi de la Garrotxa no només per un entorn bonic i tranquil sinó també perquè compta amb una gestió gairebé comunal dels serveis municipals. A la casa on s'instal·len, al mig del poble, hi comparteixen habitatge i espai creatiu, per a projectes propis i també d'altres col·lectius o artistes. I a més de molts altres projectes on sempre estan embolicats, decideixen regalar-nos el Si no vols pols no vinguis a l'era, un festival expandit o cicle o com vulgueu dir-ne que convida a passar un dia explorant propostes diverses, trasndisciplinars i híbrides arreu del mas, des de vermuts a l'era amb els artistes participants fins a concerts sota una noguera, passant per espectacles als jardins o a la nau.
En aquest context s'han creat o han començat a caminar peces de companyies de renom internacional, com El Conde de Torrefiel o Azkona&Toloza, sense que l'Iñaki i l'Ariadna, ànimes del projecte, hagin deixat també d'acompanyar creadores més emergents o que tot just imaginen els seus primers projectes artístics. Passar el dia allà, compartint una de les fabuloses paelles de l'Iñaki o deixant-nos portar per les sempre més que motivades explicacions de l'Ariadna és un dels millors plans de diumenge que us podeu apuntar a l'agenda. Estigueu a l'aguait de la programació.
Dos projectes que, de nou, des de la Garrotxa i amb una singularitat absoluta, ens connecten amb la innovació artística més suggeridora del panorama català i amb projecció internacional.
Aquest esdeveniment ha anat evolucionant amb els anys. Des d'una proposta molt lúdica i participativa en els moments inicials, han construït un projecte a partir de la cocreació amb diversos agents que s'ha anat focalitzant en propostes artístiques al voltant de la permacultura i la regeneració. Un festival per viure i conviure, que vol transformar-ho tot: des del lloc físic on s'implanta (gràcies al festival, la zona sota la guarderia va esdevenir durant un temps un bonic espai ciutadà) fins a l'esperit de les persones que hi participen.
I això, a Meandre, es pot fer de moltes maneres, ja sigui participant activament en el disseny del festival o bé d'algun dels projectes de pràctica artística que s'hi proposen o senzillament, passejant-hi, gaudint de tot el que hi pugui succeir. Voldria remarcar el paper d'agitadora cultural incansable i propositiva que juga l'Esther ja des dels temps de l'estilliterarilliure, una de les propostes d'art i ciutadania més interessants que s'han desplegat a Olot.
I del Llierca a Mieres, on ara ja fa també uns anys s'hi han instal·lat els nyamnyam. Aquest col·lectiu, que ja havia desenvolupat projectes molt interessants a Barcelona, opta per aquest petit municipi de la Garrotxa no només per un entorn bonic i tranquil sinó també perquè compta amb una gestió gairebé comunal dels serveis municipals. A la casa on s'instal·len, al mig del poble, hi comparteixen habitatge i espai creatiu, per a projectes propis i també d'altres col·lectius o artistes. I a més de molts altres projectes on sempre estan embolicats, decideixen regalar-nos el Si no vols pols no vinguis a l'era, un festival expandit o cicle o com vulgueu dir-ne que convida a passar un dia explorant propostes diverses, trasndisciplinars i híbrides arreu del mas, des de vermuts a l'era amb els artistes participants fins a concerts sota una noguera, passant per espectacles als jardins o a la nau.
En aquest context s'han creat o han començat a caminar peces de companyies de renom internacional, com El Conde de Torrefiel o Azkona&Toloza, sense que l'Iñaki i l'Ariadna, ànimes del projecte, hagin deixat també d'acompanyar creadores més emergents o que tot just imaginen els seus primers projectes artístics. Passar el dia allà, compartint una de les fabuloses paelles de l'Iñaki o deixant-nos portar per les sempre més que motivades explicacions de l'Ariadna és un dels millors plans de diumenge que us podeu apuntar a l'agenda. Estigueu a l'aguait de la programació.
Dos projectes que, de nou, des de la Garrotxa i amb una singularitat absoluta, ens connecten amb la innovació artística més suggeridora del panorama català i amb projecció internacional.