No és excloent. Pots donar-ho tot al mig de milers de cossos al Sònar i gaudir enormement d'un concert íntim en alguna sala alternativa. Però la mena d'experiències més singulars i úniques que els projectes de dimensions una mica reduïdes ens aporten, per a mi és sovint molt més enriquidor i estimulant.
I no cal anar massa lluny per a descobrir-ne unes quantes*, que no tot passa a les capitals ni a llocs exòtics i remots, si considerem que la Vall del Bac, per exemple, no és exòtica ni remota. Un d'aquests projectes meravellosos hi té lloc: Cultura als afores; amb el nom, tota una declaració d'intencions. Aquest festival/cicle/moment expositiu/proposta temàtica té lloc cada estiu al Bagatell, un refugi al mig de vall on no hi ha cobertura de mòbil, i està creat, curat, acompanyat i mimat per en Pau, la Maia i altres col·laboradors, és a dir Ü del Bac. Aquí hi passen coses extraordinàries com pel·lícules o concerts a l'era, sopars amb menjars de ben a la vora, espectacles envoltats d'arbres o exposicions efimeramiríssimes (de la durada d'un vermut, vaja!) al mig del bosc, amb visita guiada inclosa per part dels mateixos artistes, que resulta que fa dies que cohabiten al Bagatell dibuixant a tort i a dret amb tota mena de materials i emprant tota mena de tècniques. Un projecte que convida a passar un dia a la Vall del Bac i conèixer persones i projectes creatius ben singulars.
Sense deixar la Vall de Bianya, l'altra proposta d'aquesta primera remesa que m'agradaria compartir és la Bianyal, que és un projecte que organitza l'Associació Binari i que aquest any ha estrenat una curadoria compartida molt interessant. Aquest festival artístic dura mitja o una jornada i en edicions anteriors s'ha desenvolupat en format recorregut per la Vall o per zones concretes i en les darreres edicions es concentra a Mas Sobeies, una masia del segle XIII amb ermita inclosa. La gent de Binari diuen que la proposta se centra en les economies de l'atenció en relació amb les pràctiques artístiques, però jo el que us vull explicar és que és una proposta magnífica per a compartir unes hores i unes descobertes amb artistes i amb gent amant de l'art en general.
Aquesta darrera edició del passat octubre va ser ben bé un aplec, una trobada amb creadors i creadores i altres treballadors de la cultura i amateurs en general d'arreu de les comarques del nord-est que em va transportar als moments més àlgids de la Factoria de les Arts, on es respirava aquesta mena d'energia i d'emoció compartida.
Projectes culturals que creixen i es desenvolupen des d'aquestes perifèries que, com la Garrotxa, són mestresses dels seus propis relats, i que no es construeixen a l'ombra d'espais més centrals sinó que, en tot cas, hi dialoguen de maneres més creatives. Seguirem.
*Aquests articles seran un voler i doldre: d'una banda, voldria compartir aquestes experiències amb el món sencer, però de l'altra, espero no tenir massa lectores i haver de viure, en les properes edicions, alguna mena d'efecte gorga (!).