Em diuen que al tombant del 2022 se superarà a Olot la xifra de 37.000 habitants, confirmant la tendència creixent dels darrers anys. Com ens podem imaginar el creixement d'uns centenars de persones per any no es deu al balanç vegetatiu (es moren 80 persones més que no pas neixen) sinó al continu i fort corrent migratori. Avui, prop del 28% dels olotins han nascut fora de l'Estat Espanyol.
Les xifres de població parlen per si mateixes: va ser l'any 2004 quan Olot va superar els 30.000 habitants. L'onada migratòria encetada a principis de segle ens ha portat prop de 10.000 noves ciutadanes i ciutadans. La qüestió derivada d'aquest fet és evident: on viuen els nouvinguts? O, si voleu dir-ho d'una altra manera, es pot garantir avui a Olot l'exercici del dret a un habitatge digne?
Tornant a les estadístiques, es pot constatar que, mentre a les dècades dels vuitanta, noranta i fins i tot a la primera dècada del segle, el ritme constructiu a la nostra ciutat era d'un 15% de nova superfície cada deu anys, d'ençà del 2010, només és d'un 5,5%. Es construeix molt poc. Lògicament part d'aquesta aturada es deriva de l'empatx immobiliari que va provocar la gran crisi econòmica del 2007, i que, encara avui es nota a alguns barris amb presència d'edificis a mig construir o en mans de la catastròfica Sareb. Abans de recuperar un ritme assenyat de noves edificacions, calia absorbir el parc existent...
Lamentablement, la crisi també va afectar – a Olot i a la resta del país - a la construcció de nous habitatges socials, que només s'ha reprès fa ben pocs mesos. Vegem, doncs, els elements que caracteritzen avui l'escenari residencial olotí: en primer lloc, una alta necessitat d'habitatges per atendre el flux de persones que venen a viure a Olot. No cal dir, que la capacitat econòmica d'aquestes és ben limitada. A continuació, podem diagnosticar un baix ritme de noves construccions, més patent encara pel que fa a l'habitatge social. Per altra banda, la rehabilitació dels edificis més vells, tant al Nucli Antic com a determinats barris, no assoleix percentatges significatius.
Com s'han satisfet, en aquest context les demandes d'habitatge? S'ha anat absorbint l'estoc de pisos existents, ha augmentat el nombre de persones vivint en habitatges, tant per reagrupaments familiars com per acolliment dels nouvinguts i les ocupacions mafioses han proliferat abusant dels més dèbils i pertorbant la convivència...
Davant d'aquesta situació, que es podria agreujar si continua el creixement poblacional, les receptes són òbvies: cal una intensa i decidida política d'habitatge, centrada en la promoció d'habitatge social en règim de lloguer, una política de sol capaç de posar al mercat solars edificables per permetre l'inici de noves edificacions i cal fomentar la rehabilitació del parc existent, per tornar a posar al mercat els pisos que avui no són utilitzables o per millorar les condicions d'habitabilitat dels pisos llogats.
L'exercici del dret a un habitatge digne requereix molta implicació de les administracions. I molta feinada, els resultats de la qual, sovint, no es veuen a curt termini. Ens hi juguem la cohesió social. No val a badar!
Les xifres de població parlen per si mateixes: va ser l'any 2004 quan Olot va superar els 30.000 habitants. L'onada migratòria encetada a principis de segle ens ha portat prop de 10.000 noves ciutadanes i ciutadans. La qüestió derivada d'aquest fet és evident: on viuen els nouvinguts? O, si voleu dir-ho d'una altra manera, es pot garantir avui a Olot l'exercici del dret a un habitatge digne?
Tornant a les estadístiques, es pot constatar que, mentre a les dècades dels vuitanta, noranta i fins i tot a la primera dècada del segle, el ritme constructiu a la nostra ciutat era d'un 15% de nova superfície cada deu anys, d'ençà del 2010, només és d'un 5,5%. Es construeix molt poc. Lògicament part d'aquesta aturada es deriva de l'empatx immobiliari que va provocar la gran crisi econòmica del 2007, i que, encara avui es nota a alguns barris amb presència d'edificis a mig construir o en mans de la catastròfica Sareb. Abans de recuperar un ritme assenyat de noves edificacions, calia absorbir el parc existent...
Lamentablement, la crisi també va afectar – a Olot i a la resta del país - a la construcció de nous habitatges socials, que només s'ha reprès fa ben pocs mesos. Vegem, doncs, els elements que caracteritzen avui l'escenari residencial olotí: en primer lloc, una alta necessitat d'habitatges per atendre el flux de persones que venen a viure a Olot. No cal dir, que la capacitat econòmica d'aquestes és ben limitada. A continuació, podem diagnosticar un baix ritme de noves construccions, més patent encara pel que fa a l'habitatge social. Per altra banda, la rehabilitació dels edificis més vells, tant al Nucli Antic com a determinats barris, no assoleix percentatges significatius.
Com s'han satisfet, en aquest context les demandes d'habitatge? S'ha anat absorbint l'estoc de pisos existents, ha augmentat el nombre de persones vivint en habitatges, tant per reagrupaments familiars com per acolliment dels nouvinguts i les ocupacions mafioses han proliferat abusant dels més dèbils i pertorbant la convivència...
Davant d'aquesta situació, que es podria agreujar si continua el creixement poblacional, les receptes són òbvies: cal una intensa i decidida política d'habitatge, centrada en la promoció d'habitatge social en règim de lloguer, una política de sol capaç de posar al mercat solars edificables per permetre l'inici de noves edificacions i cal fomentar la rehabilitació del parc existent, per tornar a posar al mercat els pisos que avui no són utilitzables o per millorar les condicions d'habitabilitat dels pisos llogats.
L'exercici del dret a un habitatge digne requereix molta implicació de les administracions. I molta feinada, els resultats de la qual, sovint, no es veuen a curt termini. Ens hi juguem la cohesió social. No val a badar!