Havent estat alcalde de la ciutat ja fa una bona colla d'anys, aquesta setmana em pertoca parlar de les eleccions municipals del pròxim mes de maig. Crec que, el fet d'haver posat punt final a la meva vida política d'ençà del 2016, em permet fer-ho amb una gran llibertat mental.
Sembla que a Olot hi haurà més llistes electorals que mai. Al costat de les forces polítiques tradicionals ha sorgit més d'una candidatura independent, la qual cosa significa que hi ha olotines i olotins que estan disposats a dedicar part de les seves capacitats i del seu temps a la ciutat. La participació de com més persones millor en els afers del comú sempre constitueix una bona notícia per a la societat. Per tant, cal encoratjar a tothom que surt de la comoditat casolana, encara que només sigui per intentar lluitar per un escó de Can Joanetes, esmerçant temps i esforç en la campanya, aportant idees i intentant despertar il·lusions.
El sistema electoral tan proporcional emprat per a l'elecció dels regidors, amb l'aplicació de la Llei D'Hondt, presenta l'avantatge de facilitar la representació de totes aquelles candidatures que superen un mínim percentatge de vots. Sovint, però, té el resultat de generar una gran fragmentació en els consistoris, amb l'eclosió de molts grups municipals, dificultant la formació d'una majoria sòlida i fins i tot amb un alt risc d'afavorir pactes contra natura. Un bon exemple el vàrem tenir a Barcelona, ara fa quatre anys. El republicà Ernest Maragall va guanyar les eleccions, però no va poder governar fruit d'un sorprenent – o no - acord entre l'Ada Colau, els socialistes i un mercenari de la política com era el senyor Valls, candidat de l'establishment, de les elits econòmiques i de la burgesia unionista. Una segona volta, com fan els nostres veïns francesos, ben segur, hauria permès una alcaldia més ben avalada pels electors i sense la sensació d'haver-se fet tripijocs a l'esquena de la gent, sota uns més que obscurs interessos.
En absència d'aquesta segona volta, convé, a l'hora d'emetre el sufragi, ser molt conscient del destí que pot tenir el mateix vot. Lliurar-lo a algú que, probablement, en pot fer un ús capriciós - per no dir una paraula més gruixuda - esdevé un risc tan innecessari com imprudent.
Olot, des de l'inici de la democràcia, ha viscut tota mena de governs, majories absolutes d'uns o d'altres, governs minoritaris, pactes d'ampli abast... Hi ha hagut continuïtat dels alcaldes quan els ciutadans n'han valorat positivament la tasca i alternança quan s'ha vist necessari un canvi. Per sort, però, fins ara no s'ha caigut ni en la inestabilitat ni en la ingovernabilitat que tant perjudiquen els ciutadans. Estic segur que, com sempre, olotines i olotins, decidirem el millor per a la nostra ciutat, també el proper 28 de maig.
Sembla que a Olot hi haurà més llistes electorals que mai. Al costat de les forces polítiques tradicionals ha sorgit més d'una candidatura independent, la qual cosa significa que hi ha olotines i olotins que estan disposats a dedicar part de les seves capacitats i del seu temps a la ciutat. La participació de com més persones millor en els afers del comú sempre constitueix una bona notícia per a la societat. Per tant, cal encoratjar a tothom que surt de la comoditat casolana, encara que només sigui per intentar lluitar per un escó de Can Joanetes, esmerçant temps i esforç en la campanya, aportant idees i intentant despertar il·lusions.
El sistema electoral tan proporcional emprat per a l'elecció dels regidors, amb l'aplicació de la Llei D'Hondt, presenta l'avantatge de facilitar la representació de totes aquelles candidatures que superen un mínim percentatge de vots. Sovint, però, té el resultat de generar una gran fragmentació en els consistoris, amb l'eclosió de molts grups municipals, dificultant la formació d'una majoria sòlida i fins i tot amb un alt risc d'afavorir pactes contra natura. Un bon exemple el vàrem tenir a Barcelona, ara fa quatre anys. El republicà Ernest Maragall va guanyar les eleccions, però no va poder governar fruit d'un sorprenent – o no - acord entre l'Ada Colau, els socialistes i un mercenari de la política com era el senyor Valls, candidat de l'establishment, de les elits econòmiques i de la burgesia unionista. Una segona volta, com fan els nostres veïns francesos, ben segur, hauria permès una alcaldia més ben avalada pels electors i sense la sensació d'haver-se fet tripijocs a l'esquena de la gent, sota uns més que obscurs interessos.
En absència d'aquesta segona volta, convé, a l'hora d'emetre el sufragi, ser molt conscient del destí que pot tenir el mateix vot. Lliurar-lo a algú que, probablement, en pot fer un ús capriciós - per no dir una paraula més gruixuda - esdevé un risc tan innecessari com imprudent.
Olot, des de l'inici de la democràcia, ha viscut tota mena de governs, majories absolutes d'uns o d'altres, governs minoritaris, pactes d'ampli abast... Hi ha hagut continuïtat dels alcaldes quan els ciutadans n'han valorat positivament la tasca i alternança quan s'ha vist necessari un canvi. Per sort, però, fins ara no s'ha caigut ni en la inestabilitat ni en la ingovernabilitat que tant perjudiquen els ciutadans. Estic segur que, com sempre, olotines i olotins, decidirem el millor per a la nostra ciutat, també el proper 28 de maig.