De carrer Major, així en singular, a Olot només n'hi ha un. Amb el temps veu com va canviant el seu paper a la ciutat, com es va transformant la seva imatge urbana i la tipologia de molts dels seus establiments, tot reflectint la diversitat de l'actual societat olotina. Més enllà de l'espai central, però, la ciutat ha anat prenent forma amb els diferents barris que, a partir dels eixos de les carreteres, han anat ocupant les planes del Fluvià i del Ridaura. Barris amb característiques pròpies, amb orígens, localitzacions i estructures diverses, amb la singularitat de la seva gent, la seva història col·lectiva, els nous habitants...
I què tenen a veure els barris d'Olot amb el carrer Major? Doncs que també haurien d'haver-hi altres carrers majors a diferents punts de la ciutat, transformant les antigues carreteres i avingudes en espais pensats i dissenyats pels vianants, on poder passejar, trobar-se i relacionar-se còmodament, on el trànsit rodat deixés de tenir l'actual paper predominant i on fossin possibles i segures altres formes de mobilitat. Així, el carrer Major de Sant Miquel hauria de ser l'avinguda de Girona que caldria transformar en un carrer d'un sol sentit de circulació, amb una nova configuració de voreres, arbrat i enllumenat.
També l'avinguda de Santa Coloma hauria de ser un altre carrer Major. La seva amplada permetria transformar l'impersonal carrer actual en un veritable eix cívic d'entrada a la ciutat i de lligam dels barris situats al sud del Fluvià. L'altre carrer Major hauria de ser l'Avinguda Sant Jordi, assumint el repte urgent, certament complex i de vital importància per donar resposta a la seva actual situació.
Totes aquestes intervencions complexes i difícils, no són ni utòpiques ni impossibles. Requeririen posar-s'hi a treballar amb voluntat política, cercant el màxim consens ciutadà i destinant-hi temps i recursos polítics, tècnics i econòmics.Crec que la ciutat hauria d'actuar amb rapidesa, pensant i planificant com un projecte col·lectiu aquests nous carrers majors que relligarien el centre de la ciutat i els seus barris. Ajudarien a millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes, tot contribuint a construir una ciutat més cohesionada, més amable i més adaptada als temps que estem vivint, definint i aplicant un nou model de mobilitat.
Massa vegades s'han ajornat aquestes o altres actuacions a l'espera de la variant, que no té un calendari cert, i que quan sigui una realitat tampoc no ho resoldrà tot. Precisament és aquesta incertesa la que fa encara més inexcusable la necessitat d'afrontar aquestes transformacions. La que dona tota la legitimitat per requerir la implicació de la Generalitat en l'abordatge i finançament d'actuacions com aquestes, ja que la ciutat està assumint amb la seva pròpia estructura un paper que no li correspon.
I què tenen a veure els barris d'Olot amb el carrer Major? Doncs que també haurien d'haver-hi altres carrers majors a diferents punts de la ciutat, transformant les antigues carreteres i avingudes en espais pensats i dissenyats pels vianants, on poder passejar, trobar-se i relacionar-se còmodament, on el trànsit rodat deixés de tenir l'actual paper predominant i on fossin possibles i segures altres formes de mobilitat. Així, el carrer Major de Sant Miquel hauria de ser l'avinguda de Girona que caldria transformar en un carrer d'un sol sentit de circulació, amb una nova configuració de voreres, arbrat i enllumenat.
També l'avinguda de Santa Coloma hauria de ser un altre carrer Major. La seva amplada permetria transformar l'impersonal carrer actual en un veritable eix cívic d'entrada a la ciutat i de lligam dels barris situats al sud del Fluvià. L'altre carrer Major hauria de ser l'Avinguda Sant Jordi, assumint el repte urgent, certament complex i de vital importància per donar resposta a la seva actual situació.
Totes aquestes intervencions complexes i difícils, no són ni utòpiques ni impossibles. Requeririen posar-s'hi a treballar amb voluntat política, cercant el màxim consens ciutadà i destinant-hi temps i recursos polítics, tècnics i econòmics.Crec que la ciutat hauria d'actuar amb rapidesa, pensant i planificant com un projecte col·lectiu aquests nous carrers majors que relligarien el centre de la ciutat i els seus barris. Ajudarien a millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes, tot contribuint a construir una ciutat més cohesionada, més amable i més adaptada als temps que estem vivint, definint i aplicant un nou model de mobilitat.
Massa vegades s'han ajornat aquestes o altres actuacions a l'espera de la variant, que no té un calendari cert, i que quan sigui una realitat tampoc no ho resoldrà tot. Precisament és aquesta incertesa la que fa encara més inexcusable la necessitat d'afrontar aquestes transformacions. La que dona tota la legitimitat per requerir la implicació de la Generalitat en l'abordatge i finançament d'actuacions com aquestes, ja que la ciutat està assumint amb la seva pròpia estructura un paper que no li correspon.