Quan viatgem a alguna ciutat que no coneixem, allò que ens crida l'atenció i fotografiem, són els espais dels escenaris urbans i naturals, els edificis, el mobiliari urbà... que estan projectats i construïts des d'una singularitat i un atractiu que els fan diferents d'altres llocs.
En els seus diferents espais urbans, la ciutat d'Olot té la sort de comptar amb un bon catàleg d'elements arquitectònics singulars i diferents, sobretot el que queda del barri vell. Això és degut a la voluntat d'algun promotor en diferents etapes històriques, però sobretot que la ciutat disposava d'un gran potencial de creadors i artesans en diferents disciplines artístiques i constructives.
L'Escola d'Art d'Olot, aquest any compleix 240 anys de la seva fundació. Va néixer com un centre educatiu per la formació d'artistes i artesans en el camp de la pintura decorativa i sobretot en la creació i projecció de dibuixos per la indústria de les indianes i estava plenament integrada en el teixit econòmic i cultural de la ciutat. Els tallers d'imatgeria religiosa, fundats cent anys després de l'escola d'art, també van constituir un focus d'aprenentatge, producció i creació de tot un imaginari decoratiu i iconogràfic, no solament relacionat amb la indústria dels sants, sinó també en el disseny i construcció d'elements relacionats amb ornamentacions per la indústria del mobiliari i l'arquitectura.
Aquestes dues institucions, la germinació d'artistes i artesans, i una certa voluntat pel bon gust d'una part de la burgesia olotina, va fer que la ciutat disposés d'un patrimoni d'elements artesanals i decoratius en la seva arquitectura, tant pel que fa als seus interiors com exteriors. També cal citar molt especialment l'escultor, pintor, modelista, restaurador... Sadurní Brunet (1886-1958) que va deixar el seu bon ofici en moltes de les façanes d'Olot. Per conèixer i catalogar tot aquest patrimoni d'elements arquitectònics que formen part de la cultura local; a principis dels anys 80 i per encàrrec de l'equip municipal d'aquell moment, amb l'arquitecte Joaquim Vayreda vam fer una primera catalogació i aproximació a tota la iconografia ornamental i tipologia constructiva de les façanes de l'àrea que entenem com a barri vell. Més cap aquí una empresa forana va completar aquesta catalogació amb la confecció d'una carta de colors d'aplicació obligada en aquest nucli.
Ara, 40 anys després d'aquell meu primer contacte professional amb el barri vell d'Olot, m'he tornat a capbussar en la memòria de les seves façanes. A través del despatx d'arquitectura olotina Un parell d'arquitectes (Eduard Callís i Guillem Moliner) i el seu equip, hem treballat en el projecte de reforma dels edificis que envolten la plaça Major. La rehabilitació i restauració de les façanes va molt més enllà d'una simple operació de maquillatge. Es vol posar en valor tots els elements arquitectònics i decoratius que donen caràcter a través de la memòria del lloc i que molts s'havien perdut en les seves diferents reparacions. També, protegir les façanes que ja havien estat sotmeses a rehabilitacions prou interessants i respectuoses amb la iconografia històrica. L'actuació de la plaça Major, però té com l'objectiu més important: fomentar l'ocupació dels seus habitatges. Si no fos així, les façanes esdevindrien un simple decorat.
El projecte de la plaça Major va una mica més enllà dels edificis que configuren només la plaça, també en les actuacions s'inclouen els edificis propers i que donen una visualització de conjunt. Per això, vam "descobrir" un mural esgrafiat en un dels primers edificis del carrer Major. Concretament en el número 4 i al damunt d'un conegut local de frànkfurts. En el primer pis podem observar un relleu amb una iconografia força exòtica i curiosa, realitzada amb un estil anys 50 i de la qual no en tinc cap mena d'informació, ni l'autoria, ni la simbologia de la seva temàtica, però que em va fer pensar que aquests són els tipus de treballs que també s'haurien de protegir més enllà del seu valor històric o arquitectònic.
Tot això, també ho vaig pensar quan vaig veure la pintura que s'havia aplicat recentment en la façana d'un edifici del carrer de la Proa, a prop de l'església del Tura. Es tracta d'una façana amb elements decoratius fets pel citat Sadurní Brunet i que no s'ha respectat ni la coloració obligada en el barri vell, ni el tractament dels seus elements arquitectònics, encara que senzills, però amb prou caràcter per configurar una iconografia singular i que forma part de la memòria cultural d'Olot. S'hauria de tenir un mecanisme de control i un protocol per la conservació i protecció del nostre patrimoni. Si no és així, els centres històrics esdevindran ciutats uniformes i despersonificades.
En els seus diferents espais urbans, la ciutat d'Olot té la sort de comptar amb un bon catàleg d'elements arquitectònics singulars i diferents, sobretot el que queda del barri vell. Això és degut a la voluntat d'algun promotor en diferents etapes històriques, però sobretot que la ciutat disposava d'un gran potencial de creadors i artesans en diferents disciplines artístiques i constructives.
L'Escola d'Art d'Olot, aquest any compleix 240 anys de la seva fundació. Va néixer com un centre educatiu per la formació d'artistes i artesans en el camp de la pintura decorativa i sobretot en la creació i projecció de dibuixos per la indústria de les indianes i estava plenament integrada en el teixit econòmic i cultural de la ciutat. Els tallers d'imatgeria religiosa, fundats cent anys després de l'escola d'art, també van constituir un focus d'aprenentatge, producció i creació de tot un imaginari decoratiu i iconogràfic, no solament relacionat amb la indústria dels sants, sinó també en el disseny i construcció d'elements relacionats amb ornamentacions per la indústria del mobiliari i l'arquitectura.
Aquestes dues institucions, la germinació d'artistes i artesans, i una certa voluntat pel bon gust d'una part de la burgesia olotina, va fer que la ciutat disposés d'un patrimoni d'elements artesanals i decoratius en la seva arquitectura, tant pel que fa als seus interiors com exteriors. També cal citar molt especialment l'escultor, pintor, modelista, restaurador... Sadurní Brunet (1886-1958) que va deixar el seu bon ofici en moltes de les façanes d'Olot. Per conèixer i catalogar tot aquest patrimoni d'elements arquitectònics que formen part de la cultura local; a principis dels anys 80 i per encàrrec de l'equip municipal d'aquell moment, amb l'arquitecte Joaquim Vayreda vam fer una primera catalogació i aproximació a tota la iconografia ornamental i tipologia constructiva de les façanes de l'àrea que entenem com a barri vell. Més cap aquí una empresa forana va completar aquesta catalogació amb la confecció d'una carta de colors d'aplicació obligada en aquest nucli.
Ara, 40 anys després d'aquell meu primer contacte professional amb el barri vell d'Olot, m'he tornat a capbussar en la memòria de les seves façanes. A través del despatx d'arquitectura olotina Un parell d'arquitectes (Eduard Callís i Guillem Moliner) i el seu equip, hem treballat en el projecte de reforma dels edificis que envolten la plaça Major. La rehabilitació i restauració de les façanes va molt més enllà d'una simple operació de maquillatge. Es vol posar en valor tots els elements arquitectònics i decoratius que donen caràcter a través de la memòria del lloc i que molts s'havien perdut en les seves diferents reparacions. També, protegir les façanes que ja havien estat sotmeses a rehabilitacions prou interessants i respectuoses amb la iconografia històrica. L'actuació de la plaça Major, però té com l'objectiu més important: fomentar l'ocupació dels seus habitatges. Si no fos així, les façanes esdevindrien un simple decorat.
El projecte de la plaça Major va una mica més enllà dels edificis que configuren només la plaça, també en les actuacions s'inclouen els edificis propers i que donen una visualització de conjunt. Per això, vam "descobrir" un mural esgrafiat en un dels primers edificis del carrer Major. Concretament en el número 4 i al damunt d'un conegut local de frànkfurts. En el primer pis podem observar un relleu amb una iconografia força exòtica i curiosa, realitzada amb un estil anys 50 i de la qual no en tinc cap mena d'informació, ni l'autoria, ni la simbologia de la seva temàtica, però que em va fer pensar que aquests són els tipus de treballs que també s'haurien de protegir més enllà del seu valor històric o arquitectònic.
Tot això, també ho vaig pensar quan vaig veure la pintura que s'havia aplicat recentment en la façana d'un edifici del carrer de la Proa, a prop de l'església del Tura. Es tracta d'una façana amb elements decoratius fets pel citat Sadurní Brunet i que no s'ha respectat ni la coloració obligada en el barri vell, ni el tractament dels seus elements arquitectònics, encara que senzills, però amb prou caràcter per configurar una iconografia singular i que forma part de la memòria cultural d'Olot. S'hauria de tenir un mecanisme de control i un protocol per la conservació i protecció del nostre patrimoni. Si no és així, els centres històrics esdevindran ciutats uniformes i despersonificades.