Aquest any 2023 és un any electoral intens, ple d'incerteses a diferents nivells, també pel que fa a la defensa dels principis bàsics de la democràcia, massa vegades posats en qüestió, com ho demostren els darrers fets del Brasil. La primera crida electoral serà el diumenge 28 de maig, dia de les eleccions municipals, que obrirà una nova etapa pel govern dels nostres pobles i ciutats pel període 2023-2027, superant el llindar del primer quart del segle XXI.
Les idees i les propostes que es presentin en els programes electorals han de respondre a la realitat actual, en especial a la situació d'emergència climàtica, així com a l'experiència de les situacions viscudes en els darrers anys amb els efectes de la pandèmia i els interrogants d'una determinada globalització, sabent que moltes de les certeses i seguretats que havíem interioritzat estan en qüestió i ja no serveixen en aquests moments.
Caldria esperar dels candidats municipals l'obertura de mires per tal de saber llegir la realitat, escoltar i proposar noves estratègies, nous instruments i nous models de governança en tots els camps d'acció, cercant grans acords per aquells temes essencials, molt especialment per aquells que tenen una component territorial i urbanística on, avui més que mai, s'ha fet evident que cal treballar en un nou marc on poder definir i aplicar les propostes i estratègies.
Massa vegades una visió encerclada en els límits del mateix terme municipal oblida la realitat de l'espai on interactuem constantment, sigui per motius de treball, d'accés als serveis públics (educatius, de salut, administratius,…), als serveis privats, al comerç quotidià o al més especialitzat, d'accés a la cultura, el lleure o l'esport o, simplement, per gaudir de la natura, dels espais i dels paisatges que compartim.
Aquesta realitat, que defineix el nou marc des d'on cal abordar l'ordenació urbanística i del territori és l'àrea urbana de les valls d'Olot, la veritable ciutat real que s'estructura entorn d'Olot, des de Sant Jaume de Llierca, Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts i la Vall de Bianya, i des de Riudaura, la Vall d'en Bas, les Preses i Santa Pau.
En aquesta nova etapa governamental diferents plans urbanístics municipals tindran més de 20 anys i caldrà cercar els instruments més adequats per afrontar els nous reptes tenint en compte que planejar i ordenar el territori requereix, en primer lloc, reconèixer la realitat on s'actua, no només la realitat física de l'espai, sinó, molt especialment, dels fluxos de tota mena que s'hi donen.
Per això cal pensar que els plans de la nova generació han de tenir aquest caràcter supramunicipal centrant-se en aquells aspectes clau, estructurants del territori, tenint en compte els valors del paisatge i la situació excepcional que suposa viure en un parc natural; estaríem parlant de temes que van des de la protecció dels espais oberts (sòls agrícoles, boscos de ribera,..) i dels cursos fluvials (Fluvià i Riudaura), a la previsió i distribució de les àrees d'activitat econòmica i residencials, a les polítiques d'habitatge públic i d'implantació de nous equipaments, al plantejament d'una nova mobilitat necessàriament sostenible, a la previsió de les infraestructures imprescindibles també les energètiques...
A casa nostra tenim uns antecedents prou significatius d'aquesta nova visió i una part de la feina feta amb el treball conjunt dels diferents ajuntaments i la Generalitat de Catalunya en el Pla Director de Coordinació de la Conca Alta del Fluvià (2002) i en el Pla Director Territorial de la Garrotxa (2006) i, d'una manera més recent, en el procés participatiu de Fem Garrotxa pel que fa a la definició de les estratègies per abordar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en clau garrotxina pel període 2020-2030.
Caldria suposar que, en el context actual, hauria de ser possible recuperar i posar al dia aquelles iniciatives i treballs per tal de donar la millor resposta als reptes de futur en aquells aspectes que acabin tenint conseqüències sobre el territori. En aquest sentit, les voluntats polítiques, els programes i les propostes electorals, haurien d'estar a l'altura.
Les idees i les propostes que es presentin en els programes electorals han de respondre a la realitat actual, en especial a la situació d'emergència climàtica, així com a l'experiència de les situacions viscudes en els darrers anys amb els efectes de la pandèmia i els interrogants d'una determinada globalització, sabent que moltes de les certeses i seguretats que havíem interioritzat estan en qüestió i ja no serveixen en aquests moments.
Caldria esperar dels candidats municipals l'obertura de mires per tal de saber llegir la realitat, escoltar i proposar noves estratègies, nous instruments i nous models de governança en tots els camps d'acció, cercant grans acords per aquells temes essencials, molt especialment per aquells que tenen una component territorial i urbanística on, avui més que mai, s'ha fet evident que cal treballar en un nou marc on poder definir i aplicar les propostes i estratègies.
Massa vegades una visió encerclada en els límits del mateix terme municipal oblida la realitat de l'espai on interactuem constantment, sigui per motius de treball, d'accés als serveis públics (educatius, de salut, administratius,…), als serveis privats, al comerç quotidià o al més especialitzat, d'accés a la cultura, el lleure o l'esport o, simplement, per gaudir de la natura, dels espais i dels paisatges que compartim.
Aquesta realitat, que defineix el nou marc des d'on cal abordar l'ordenació urbanística i del territori és l'àrea urbana de les valls d'Olot, la veritable ciutat real que s'estructura entorn d'Olot, des de Sant Jaume de Llierca, Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts i la Vall de Bianya, i des de Riudaura, la Vall d'en Bas, les Preses i Santa Pau.
En aquesta nova etapa governamental diferents plans urbanístics municipals tindran més de 20 anys i caldrà cercar els instruments més adequats per afrontar els nous reptes tenint en compte que planejar i ordenar el territori requereix, en primer lloc, reconèixer la realitat on s'actua, no només la realitat física de l'espai, sinó, molt especialment, dels fluxos de tota mena que s'hi donen.
Per això cal pensar que els plans de la nova generació han de tenir aquest caràcter supramunicipal centrant-se en aquells aspectes clau, estructurants del territori, tenint en compte els valors del paisatge i la situació excepcional que suposa viure en un parc natural; estaríem parlant de temes que van des de la protecció dels espais oberts (sòls agrícoles, boscos de ribera,..) i dels cursos fluvials (Fluvià i Riudaura), a la previsió i distribució de les àrees d'activitat econòmica i residencials, a les polítiques d'habitatge públic i d'implantació de nous equipaments, al plantejament d'una nova mobilitat necessàriament sostenible, a la previsió de les infraestructures imprescindibles també les energètiques...
A casa nostra tenim uns antecedents prou significatius d'aquesta nova visió i una part de la feina feta amb el treball conjunt dels diferents ajuntaments i la Generalitat de Catalunya en el Pla Director de Coordinació de la Conca Alta del Fluvià (2002) i en el Pla Director Territorial de la Garrotxa (2006) i, d'una manera més recent, en el procés participatiu de Fem Garrotxa pel que fa a la definició de les estratègies per abordar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en clau garrotxina pel període 2020-2030.
Caldria suposar que, en el context actual, hauria de ser possible recuperar i posar al dia aquelles iniciatives i treballs per tal de donar la millor resposta als reptes de futur en aquells aspectes que acabin tenint conseqüències sobre el territori. En aquest sentit, les voluntats polítiques, els programes i les propostes electorals, haurien d'estar a l'altura.