L'any 2022 vàrem superar el llindar dels 100 milions de desplaçats en la gran crisi migratòria de l'última dècada. Actualment, es calcula que hi ha 281 milions de persones que viuen en un país on no han nascut. Alguns estudis projecten fins a 1.000 milions de refugiats climàtics de cara al 2050, la qual cosa vol dir que podria ser que mirat amb perspectiva, el procés de migracions tan sols està en els seus inicis.
Les persones i els pobles demostrem la nostra maduresa en els moments de crisi, quan agafem la responsabilitat necessària per poder sostenir una situació difícil. I passar per moments com aquest ens permet créixer com a persones i comunitat, esdevenir més fortes i resilients. Creieu que la Garrotxa està a l'altura de la situació? Segons les xifres, les quals no tenen en compte totes les persones no regularitzades, a la comarca ara com ara i vivim més de 10.000 persones migrades, representant prop del 20% de la població.
Les dades són molt il·lustratives, però encara ho són més les experiències humanes, i les emocions que és del que us vull parlar en aquest article. Com a persona migrada, i filla de pares migrats, la meva identitat és múltiple i me'n sento orgullosa. Vaig arribar a aquesta terra tan bonica, ara ja fa més de deu anys i una part de mi ja la sent com una llar, entre altres llars en diferents països on tinc família i amics. Les meves arrels són múltiples i això té els seus reptes, però també aporta riquesa.
Totes les persones som racistes. Els perjudicis, els quals alimenten el racisme, els tenim totes les persones. Però quan anem creixent podem triar si treballar-nos-els o continuar-los alimentant. Jo trio treballar-los, una feina que continuaré fent la resta de la meva vida. El racisme és insidiós, és arreu i es naturalitza. Hi ha racisme estructural a la comarca i actituds racistes, no cal ser explícit per ser racista, des de les actituds passives es pot fer molt de mal. No hi ha lloc per aquests comportaments si volem evolucionar com a comunitat. Celebrar la diversitat de relats de la Garrotxa li dona més força al potencial d'aquesta terra, així com li dona la capacitat d'adaptar-nos als canvis actuals i futurs.
Caminar pels carrers de la Garrotxa amb el meu aspecte, implica sempre tenir present el color de la meva pell, i les característiques del meu fenotip. Faig un esforç conscient per adaptar-me tant com puc, aprendre la llengua, estimar la gent i el territori de manera genuïna, però, tot i això, sembla no ser suficient. Sóc conscient que a les persones nascudes a la Garrotxa sempre us diuen que sou tancades, però no és això de què estic parlant, de fet això és quelcom que m'agrada de la gent d'aquí. Parlo més del racisme com a violència estructural i cultural, de les dificultats per poder entrar en espais de presa de decisions, de falta de representativitat, de la gentrificació del barri vell d'Olot, de les diferències entre barris o escoles, i de la falta de diàleg social sobre aquesta realitat.
Entenc la dificultat de sortir de la zona de confort, i que treballar perjudicis no és un procés senzill, però en aquest punt tampoc és que hi hagi massa opcions. La Garrotxa és diversa i ho serà més en un futur. Podem triar de fer front de manera conscient a aquesta realitat i entendre que la diversitat de mirades ens aportarà resiliència davant els reptes profunds als quals haurem de fer front en les pròximes dècades, que la diversitat és la clau de la creativitat. O podem continuar fent veure que no està passant i continuar fragmentant la nostra comunitat debilitant-la davant dels reptes futurs. Sé que moltes persones ja hem triat, i continuarem apreciant i valorant la diversitat dels nostres carrers. Us convido a fer-ho amb nosaltres.
Les persones i els pobles demostrem la nostra maduresa en els moments de crisi, quan agafem la responsabilitat necessària per poder sostenir una situació difícil. I passar per moments com aquest ens permet créixer com a persones i comunitat, esdevenir més fortes i resilients. Creieu que la Garrotxa està a l'altura de la situació? Segons les xifres, les quals no tenen en compte totes les persones no regularitzades, a la comarca ara com ara i vivim més de 10.000 persones migrades, representant prop del 20% de la població.
Les dades són molt il·lustratives, però encara ho són més les experiències humanes, i les emocions que és del que us vull parlar en aquest article. Com a persona migrada, i filla de pares migrats, la meva identitat és múltiple i me'n sento orgullosa. Vaig arribar a aquesta terra tan bonica, ara ja fa més de deu anys i una part de mi ja la sent com una llar, entre altres llars en diferents països on tinc família i amics. Les meves arrels són múltiples i això té els seus reptes, però també aporta riquesa.
Totes les persones som racistes. Els perjudicis, els quals alimenten el racisme, els tenim totes les persones. Però quan anem creixent podem triar si treballar-nos-els o continuar-los alimentant. Jo trio treballar-los, una feina que continuaré fent la resta de la meva vida. El racisme és insidiós, és arreu i es naturalitza. Hi ha racisme estructural a la comarca i actituds racistes, no cal ser explícit per ser racista, des de les actituds passives es pot fer molt de mal. No hi ha lloc per aquests comportaments si volem evolucionar com a comunitat. Celebrar la diversitat de relats de la Garrotxa li dona més força al potencial d'aquesta terra, així com li dona la capacitat d'adaptar-nos als canvis actuals i futurs.
Caminar pels carrers de la Garrotxa amb el meu aspecte, implica sempre tenir present el color de la meva pell, i les característiques del meu fenotip. Faig un esforç conscient per adaptar-me tant com puc, aprendre la llengua, estimar la gent i el territori de manera genuïna, però, tot i això, sembla no ser suficient. Sóc conscient que a les persones nascudes a la Garrotxa sempre us diuen que sou tancades, però no és això de què estic parlant, de fet això és quelcom que m'agrada de la gent d'aquí. Parlo més del racisme com a violència estructural i cultural, de les dificultats per poder entrar en espais de presa de decisions, de falta de representativitat, de la gentrificació del barri vell d'Olot, de les diferències entre barris o escoles, i de la falta de diàleg social sobre aquesta realitat.
Entenc la dificultat de sortir de la zona de confort, i que treballar perjudicis no és un procés senzill, però en aquest punt tampoc és que hi hagi massa opcions. La Garrotxa és diversa i ho serà més en un futur. Podem triar de fer front de manera conscient a aquesta realitat i entendre que la diversitat de mirades ens aportarà resiliència davant els reptes profunds als quals haurem de fer front en les pròximes dècades, que la diversitat és la clau de la creativitat. O podem continuar fent veure que no està passant i continuar fragmentant la nostra comunitat debilitant-la davant dels reptes futurs. Sé que moltes persones ja hem triat, i continuarem apreciant i valorant la diversitat dels nostres carrers. Us convido a fer-ho amb nosaltres.