Soms Garrotxa?

Els resultats de les eleccions del 12M ens varen deixar en xoc, però ara, després d'un parell de setmanes, comencen a sedimentar les emocions i podem reflexionar més fredament sobre el que ha passat a la Garrotxa, un petit mirall del que està passant al món. Per una banda, durant l'última dècada hem vist com hem passat del bipartidisme al polipartidisme, quelcom ja molt establert als països nòrdics. Per tant, tenir una representació més plural de la diversitat de pensaments polítics en realitat podria ser un pas endavant cap a una democràcia més consolidada.

També podem tenir en compte que aquest vot és un vot disruptiu, que busca un canvi en una comarca centralista on des del franquisme, amb l'excepció d'en Lluís Sacrest del PSC, la resta de governs han estat de CIU o derivats.

És evident que ens falta renovació democràtica. Però molt probablement no aquest tipus de renovació. Votar l'extrema dreta en mans d'un partit nou que encara no ha tingut temps de posar-se en evidència, no sembla una resposta social molt reflexiva. Més aviat ressona a la història recent de Ciutadans, que ha acabat desapareixent per un excés d'oportunistes a les seves files. Aquest tipus de propostes em recorden als populismes llatinoamericans, d'on sóc originària. Sempre apareixen en moments en què hi ha molt de caos i es vol imposar ordre, o quan es vol canviar l'ordre establert.

Crec que a la Garrotxa estem vivint, en cert grau, les dues tendències alhora: la necessitat de canviar un "establishment" que sembla un pèl massa aposentat per tenir una democràcia saludable alhora que vivim un procés de canvi extremadament accelerat i, per cert, mal gestionat. Ara amb més calma m'adono que comparteixo tan sols una cosa amb els 3.798 garrotxins que han votat Aliança Catalana. Jo també vull un canvi, tot i que el meu NIE em recorda que ni tan sols puc votar.

Aquesta democràcia no és competent per fer front els reptes actuals i necessitem evolucionar-la. Potser podem passar d'un polipartidisme basat en ideologies ideades des de les ciutats que acaben fragmentant les nostres comunitats, a propostes postideològiques centrades en el diàleg i la reconciliació, on trobem la manera de tenir prou temps per tenir curiositat les unes per les altres, on treballar sigui una manera d'expressar el nostre potencial com a persones, on la nostra joventut ens recordi l'alegria de viure, on la nostra terra ens ompli d'orgull.

Però per això crec que necessitem responsabilitzar-nos del canvi. No el podem delegar, ni amb els d'un color ni amb els de l'altre. No creieu que ja és l'hora de tenir una democràcia que sigui profundament participativa? Creieu que encara necessitem que els professionals de la política ens dirigeixin en funció de les seves ideologies? O ja som capaces de definir entre totes nosaltres cap a on volem caminar de manera objectiva i compartida, tenint en compte la pluralitat de veus i generant polítiques inclusives? Si soms Garrotxa, per què no Fem Garrotxa?