Olot va ser un lloc de pas freqüentat per les tropes borbòniques i austriacistes. Foto: Martí Albesa Al llarg de la guerra de Successió, la comarca de la Garrotxa no va lliurar cap gran batalla entre els partidaris de Carles III i els defensors de Felip V. Tot i així, el territori no va quedar-se aliè al conflicte i va veure com les seves poblacions anaven canviant de bàndol, segons bufaven els vents.
El 12 de setembre de 1705, Olot es postula a favor de l'arxiduc Carles, seguint els passos que ja havien fet altres ciutats properes com és el cas de Vic. Aquell dia, Olot envia tres delegats a Barcelona perquè trobessin Carles III i li juressin fidelitat. Sant Feliu de Pallerols també s'afanya a comunicar-li, igual que Santa Pau i, en defenitiva, la majoria de pobles.
A partir d'aquest moment Olot no serà escenari de cap combat, però sí que els seus homes lluitaran defensant les principals ciutats del país com Figueres, Girona i Barcelona, on els vilatans del moment hi envien diversos escamots. A més, la capital de la Garrotxa és un lloc de pas freqüent dels soldats austriacistes que defensen la frontera amb França i els serveix de parada al seu camí cap a Camprodon i cap a la Jonquera.
Havent jurat fidelitat a Carles III, la ciutat d'Olot es comprometia a mantenir les tropes del rei, amb l'esperança que la corona li acabés pagant les despeses. El problema venia quan els oficials es negaven a firmar els rebuts, documents indispensables perquè el rei els abonés els diners. Aquests problemes de tresoreria, que causaven malestar entre la població, també passava a altres punts de la comarca com la Vall de Bianya o Batet de la Serra.
Primera incursió borbònica al territori
El 9 d'octubre de 1709, les tropes borbòniques entren a la vila de Besalú, que queda sota el poder de Felip V. Els defensors de la causa austriacista van optar per traslladar la defensa a Castellfollit de la Roca, aprofitant-se de la cinglera i les muntanyes de l'entorn. L'exèrcit dirigit pel duc de Noailles va tardar tot un dia en desempallegar-se'n i no va ser fins la nit del 10 d'octubre que van constatar com havien abandonat la vila, replegant-se a la zona del Collsacabra.
Amb Olot sense cap defensa, l'exèrcit felipista hi entra el 12 d'octubre del mateix any. Molts combatents havien marxat a masies aïllades i els que s'hi queden juren fidelitat a Felip V, mentre les tropes ronden per la vila. Olot abona les contribucions a la causa francesa i els soldats es fan amos i senyors del territori, regirant-ho i emportant-s'ho tot. Deu dies més tard, marxen per la Vall de Bianya direcció Camprodon i la Garrotxa torna a defensar a Carles III.
Olot es manté fidel a l'arxiduc Carles, tot i les diferents cartes que l'obligaven a canviar de bàndol. El 30 de gener de 1711, però, l'exèrcit francès volta novament per la zona i la ciutat passa a aliniar-se amb Felip V durant el mes i mig que les tropes ensenyen les armes. Igual que l'anterior vegada, quan marxen, la ciutat torna a apostar per Carles III.
Olot es rendeix a Felip V
La fidalitat a l'arxiduc durarà fins el juliol de 1713. En aquell moment, ja han caigut altres ciutats arreu del país com és el cas de Girona i la comunitat internacional ha signat el tractat d'Urecht, a través del qual abandonen la lluita i li cedeixen el tron a l'aspirant Borbó. El 15 de juliol de 1713, Olot jura obediència a Felip V, en un moment en què el seu exèrcit tenia tropes a la Vall d'Hostoles, la Mare de Déu de la Salut i Sant Jaume de Llierca i amenaçava d'atacar Olot si no es rendien voluntàriament a la causa.
Des d'aquell moment, i sobretot després de l'11 de setembre de 1714, les tropes brobòniques passaran llargues temporades per la Garrotxa. Volen controlar la població de la Catalunya interior, un territori que es va implicar activament a favor de l'arxiduc Carles. Aprofitaran per fer-los pagar la insurrecció i la repressió estarà a l'ordre del dia.
Aquest 2014 que es commemora el Tricentenari de la caiguda de Barcelona i la pèrdua de les llibertats del país, l'ajuntament d'Olot ha editat el llibre Causa Comuna, els Olotins i la Guerra de Successió, escrit per Miquel Puig i Reixach. És d'aquesta obra d'on s'han extret les dades per elaborar aquest reportatge.
L'església de Sant Esteve era molt més petita ara fa 300 anys. Foto: Martí Albesa
