"Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa", escrivia Lluís Maria Xirinacs en el document on donava a conèixer la seva voluntat de morir. El funeral, el 16 d'agost de 2007, va aplegar tres mil persones que atapeïen Santa Maria del Mar i, posteriorment, el Fossar de les Moreres en un dia molt plujós.
Set anys després, es manté la incògnita de com Xirinachs -que va morir de mort natural, segons l'autòpsia- va poder predir amb exactitud el final de la seva vida. Però el que es fa més evident és com ha canviat el context polític des d'aquell moment. El segon tripartit, sota la presidència de José Montilla, ha donat pas a una majoria sobiranista que ha convocat una consulta per al pròxim 9 de novembre. "He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles. He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta", deixava escrit Xirinacs.Una vida d'activisme
Lluís Maria Xirinacs havia nascut a Barcelona el 1932 en el si d'una família catòlica i acomodada. Va ser ordenat sacerdot el 1954 i molt aviat va començar una llarga vida d'activisme, primer al si de l'escoltisme i, més tard, en diversos col·lectius de lluita antifranquista. Això li va comportar diversos trasllats i fortes controvèrsies amb la jerarquia catòlica. Va participar en la caputxinada de 1966 i va ser un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya i la Marxa de la Llibertat. Tot plegat li va significar l'entrada a la presó entre 1973 i 1975.
Però el fet més significatiu de la biografia política de Xirinacs va ser la plantada davant de la presó Model entre el Nadal de 1975 i l'amnistia de 1977. Això li va valdre una gran popularitat i l'elecció com a senador independent el 1977, un temps en el qual va redactar una Constitució alternativa a l'oficial, que reconeixia el dret a l'autodeterminació de Catalunya.
Temps després va fundar el Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN). Va ser candidat per aquest partit a la presidència de la Generalitat el 1980, enmig d'una forta polèmica perquè el BEAN i Nacionalistes d'Esquerra van presentar-se per separat tot i adreçar-se a un mateix espai polític i ideològic. El resultat va ser que ambdues forces van quedar-se fora del Parlament de Catalunya.
Fortes conviccions
La darrera etapa de la vida de Xirinacs va significar un retorn a l'activisme polític i social des d'un punt de vista netament independentista. El 1990 va deixar el sacerdoci i, amb 65 anys, va doctorar-se en filosofia amb un currículum acadèmic especialment brillant. L'Onze de Setembre de 2002 va protagonitzar un discurs polèmic en declarar-se, en l'acte al Fossar de les Moreres, "amic d'ETA" perquè, segons ell, "ETA, com que està en guerra, mata però no arrenca ungles. Jo he estat a la presó amb gent d'ETA amb ungles arrencades. ETA no tortura. ETA mata els que considera els seus enemics, però no tortura. En canvi, Lasa i Zabala van morir torturats". Això li va ocasionar una condemna a dos anys de presó.
El 25 d'octubre de 2005, en entrar a una comissaria per renovar-se el DNI, va ser detingut i empresonat tot i tenir 74 anys. Les fortes protestes van contribuir a què la Fiscalia de l'Estat demanés la seva posada en llibertat per raons d'edat.
Xirinachs encapçalant una manifestació per l'autodeterminació l'11 de febrer del 2006 Foto: ACN
