05
de febrer
de
2024, 12:50
Actualitzat:
13:08h
L'eruga processionària agafa força gràcies al canvi climàtic. Així ho constaten des del Departament d'Acció Climàtica. En general, a tot el país, aquest any es manté una tònica que ja va tenir lloc el 2022, el més càlid de la història: l'eruga processionària es multiplica i la seva afectació és més greu.
"Amb el context de canvi climàtic tenim més processionària perquè les condicions li són favorables i en moren moltes menys. Tenim més població i això fa que tinguem més atacs severs a les pinedes. El percentatge de pinedes afectades de forma severa estem veient que augmenta de forma lleugera", explica Míriam Sangerman, tècnica forestal del Departament d'Acció Climàtica.
La processionària es troba gran part de l'any enterrada sota terra, fins i tot, pot estar-hi dos o tres anys en períodes d'aturada vital. A l'hivern, l'espècie s'enfila dalt els pins per buscar el sol i les temperatures més altes. Forma una bossa de color blanc que és visible en molts boscos. Quan marxa el fred, normalment entre el febrer i l'abril, tornen a baixar fins a terra on es tornen a enterrar. Les altes temperatures han avançat tot aquest procés i també han fet que els paràsits i fongs que normalment podien atacar els ous de l'eruga sota terra, ja no ho facin.
Però des del Departament avisen que amb el canvi climàtic les comarques com la Garrotxa o el Ripollès són més propenses a afectacions de gravetat: "És possible que a la Garrotxa no s'hagin vist mai defoliacions totals de pinedes i és possible que amb els pròxims anys, si les condicions climàtiques són les mateixes, puguin haver-hi aquestes defoliacions totals", exposa Míriam
La processionària afecta sobretot el pi, però no el mata, sinó que se li menja les fulles i el deixa sense. L'eruga pot arribar un arbre totalment defoliat i això, sumat a la sequera, pot arribar a ser mortal: "Provoca un debilitament molt fort de la pineda que se suma a un context de sequera i pot provocar la seva mort", diu Sangerman.
En els últims dos anys, la Garrotxa ha registrat afectacions "moderades" de la processionària de grau 3 en una escala de 5. El 2023 un total de 2.479,71 hectàrees de bosc garrotxí es van veure afectades, però només 68,22 van tenir afectació mitjana, la resta són afectacions lleus. Aquest 2024 les zones de la comarca més afectades per l'espècie són l'Alta Garrotxa entre Beuda i l'Alt Empordà, la Vall del Bac, la zona del Túnel de Collabòs i entre Sant Ferriol i Mieres.
Per aquesta raó, el Departament ha avançat el tractament habitual que feia a algunes pinedes com la de l'Àrea Recreativa de Xenacs, un espai gestionat per la Generalitat amb una alta afluència de persones. Aquí, ja s'han instal·lat trampes per a les erugues per tal que no arribin a terra i no puguin afectar els visitants, entre els quals també hi ha escoles.
De fet, l'Ajuntament de les Preses ha recomanat que enguany els centres escolars del municipi no pugin a Xenacs a celebrar el dijous llarder com s'havia fet altres vegades: "S'ha avisat a les escoles que hi ha la processionària i com a mesura de precaució els infants aniran a altres llocs del municipi a celebrar aquesta festa tradicional", explica l'alcalde del poble Albert Danés.
L'alcalde també ha explicat que no hi ha hagut accidents rellevants ni extensos pel que fa a la convivència entre l'eruga i les persones. Això, però, ho relaciona amb la tasca que des del 2019 fa el Departament a Xenacs, la qual consisteix, principalment, en la col·locació de les trampes per evitar problemàtiques de salut per als visitants.
"Amb el context de canvi climàtic tenim més processionària perquè les condicions li són favorables i en moren moltes menys. Tenim més població i això fa que tinguem més atacs severs a les pinedes. El percentatge de pinedes afectades de forma severa estem veient que augmenta de forma lleugera", explica Míriam Sangerman, tècnica forestal del Departament d'Acció Climàtica.
La processionària es troba gran part de l'any enterrada sota terra, fins i tot, pot estar-hi dos o tres anys en períodes d'aturada vital. A l'hivern, l'espècie s'enfila dalt els pins per buscar el sol i les temperatures més altes. Forma una bossa de color blanc que és visible en molts boscos. Quan marxa el fred, normalment entre el febrer i l'abril, tornen a baixar fins a terra on es tornen a enterrar. Les altes temperatures han avançat tot aquest procés i també han fet que els paràsits i fongs que normalment podien atacar els ous de l'eruga sota terra, ja no ho facin.
Les bosses blanques que fabrica l'eruga als pins Foto: Pau Masó
La Garrotxa, propensa a afectacions greus de processionària
El 2023 l'eruga processionària va afectar unes 100.000 hectàrees a Catalunya repartides en vuit comarques. Un 7% d'aquesta superfície va patir afectacions greus, principalment a les comarques del Berguedà i Solsonès.Però des del Departament avisen que amb el canvi climàtic les comarques com la Garrotxa o el Ripollès són més propenses a afectacions de gravetat: "És possible que a la Garrotxa no s'hagin vist mai defoliacions totals de pinedes i és possible que amb els pròxims anys, si les condicions climàtiques són les mateixes, puguin haver-hi aquestes defoliacions totals", exposa Míriam
La processionària afecta sobretot el pi, però no el mata, sinó que se li menja les fulles i el deixa sense. L'eruga pot arribar un arbre totalment defoliat i això, sumat a la sequera, pot arribar a ser mortal: "Provoca un debilitament molt fort de la pineda que se suma a un context de sequera i pot provocar la seva mort", diu Sangerman.
En els últims dos anys, la Garrotxa ha registrat afectacions "moderades" de la processionària de grau 3 en una escala de 5. El 2023 un total de 2.479,71 hectàrees de bosc garrotxí es van veure afectades, però només 68,22 van tenir afectació mitjana, la resta són afectacions lleus. Aquest 2024 les zones de la comarca més afectades per l'espècie són l'Alta Garrotxa entre Beuda i l'Alt Empordà, la Vall del Bac, la zona del Túnel de Collabòs i entre Sant Ferriol i Mieres.
Risc humà
A part de l'afectació a les pinedes, la processionària també pot provocar conseqüències als humans. Quan les erugues baixen dels arbres i es troben a terra poden generar urticària a les persones i també afectacions greus a gossos (poden arribar a generar asfixia als animals).Per aquesta raó, el Departament ha avançat el tractament habitual que feia a algunes pinedes com la de l'Àrea Recreativa de Xenacs, un espai gestionat per la Generalitat amb una alta afluència de persones. Aquí, ja s'han instal·lat trampes per a les erugues per tal que no arribin a terra i no puguin afectar els visitants, entre els quals també hi ha escoles.
Una trampa per a la processionària Foto: Pau Masó
De fet, l'Ajuntament de les Preses ha recomanat que enguany els centres escolars del municipi no pugin a Xenacs a celebrar el dijous llarder com s'havia fet altres vegades: "S'ha avisat a les escoles que hi ha la processionària i com a mesura de precaució els infants aniran a altres llocs del municipi a celebrar aquesta festa tradicional", explica l'alcalde del poble Albert Danés.
L'alcalde també ha explicat que no hi ha hagut accidents rellevants ni extensos pel que fa a la convivència entre l'eruga i les persones. Això, però, ho relaciona amb la tasca que des del 2019 fa el Departament a Xenacs, la qual consisteix, principalment, en la col·locació de les trampes per evitar problemàtiques de salut per als visitants.