El formatge anomenat Garrotxa ja està blindat. La Unió Europea li ha atorgat la Indicació Geogràfica Protegida (IGP), segons va anunciar aquest cap de setmana el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, durant el Fòrum del Formatge Artesà i Català de Girona. La Generalitat va rebre l'autorització de Brussel·les a finals de l'any passat i ara ho ha fet públic.

La IGP és una de les tres identificacions que entrega la Unió Europea per reconèixer un producte vinculat a una àrea geogràfica, la qual és la responsable d'elaborar-lo. Juntament amb la IGP també hi ha la DOP (Denominació d'Orgien Protegit) i l'ETP (Especialitat Tradicional Garantida).

Tot i dir-se Garrotxa, el formatge no és exclusiu de la comarca que porta el seu nom. La seva producció, i així també ho detalla el segell europeu, és a escala nacional, és a dir a tot Catalunya. Actualment, hi ha una dotzena de productors que elaboren el Garrotxa i només un (Mas Claparol de Sant Feliu de Pallerols) està a la comarca. Tot i això, tots ells s'han unit per aconseguir la IGP i evitar així que a altres llocs de fora de Catalunya es pugui produir aquest formatge.
 

Per què es diu Garrotxa?

El formatge Garrotxa, tal com descriu el segell europeu obtingut, és un formatge "elaborat exclusivament amb llet sencera de cabra, de coagulació mixta, i amb l'escorça recoberta d'una capa de fong gris blavós donant l'aspecte cendrós d'una pell florida".

El producte no segueix cap recepta històrica, sinó la coincidència d'uns fets que van passar a la comarca. A principis dels 80, uns ramaders neorurals establerts al territori van encarregar a especialistes formatgers l'assessoria per a elaborar un formatge madurat que donés sortida a l'excedent de llet que tenien. Els especialistes van recuperar una recepta d'un formatge madurat de cabra que s'havia elaborat antigament a la zona i van incorporar-hi coneixements tecnològics del moment. D'aquí en va sortir el formatge amb el nom de Garrotxa, en motiu de la zona on s'havia ideat.

El naixement del formatge Garrotxa està, doncs, estretament relacionat amb l'èxode de joves urbanites cap a zones rurals i de muntanya dels anys setanta i vuitanta. Va ser un d'aquests grups de joves que es van dedicar a la ramaderia a la comarca els quals van impulsar la recepta que ara s'ha protegit. 

Paral·lelament, altres ramaders neorurals van posar-se a elaborar formatges artesans seguint els cursos de l'escola d'agricultura a la Torre Marimon a Caldes de Montbui on s'ensenyava el Formatge Garrotxa.